Una de garum!
Personatges:
Tema: Ab ovo usque ad mala: aliments i begudes
Competències
Competència en Comunicació Lingüística
Competència personal, social i aprendre a aprendre
Competència Ciutadana
Competència en consciència i expressions culturals
Matèries i cursos per Sistema Educatiu
Espanya > Cultura Clàssica > 1r ESO > Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana
Enunciat
Víria Acte, nascuda a Valentia Edetanorum, actual València, ca. l'any 90 d.C., va ser una dona extraordinària que, havent estat esclava, es va convertir en una empresària d'èxit. Era propietària d'un taller d'estàtues, que ella mateixa dirigia i que va assolir un gran prestigi. Va ser objecte d'elogis i honors pel seu treball i per la seua faceta de benefactora de la ciutat de València.
En aquesta activitat imaginarem Víria, encara molt jove, com a esclava d'una taverna romana, en la qual s'encarrega de cuinar. Et proposem que cuines com ho faria ella, elaborant aquestes dues receptes. Reparem també en els termes llatins que apareixen al llarg de l'activitat.
1- La jove Víria
Víria porta avui un mal dia. Quan es va aixecar, abans de l'alba, li feia mal el cap com si un cavall li pegara guitzes sense misericòrdia. A penes ha menjat res encara, i això que gairebé no va sopar anit, cosa que no ajuda precisament a calmar-li el dolor de cap, al qual ara se suma la queixa de les seues tripes. Quan ha anat a despertar la seua senyora (domina) Domítia, ha bolcat sense voler la palangana en la qual portava l'aigua per a les seues ablucions i s'ha posat feta un basilisc: inútil és el més bonic que li ha dit. Corrent escales avall, ha anat a per més aigua i, també corrent, ha tornat a l'habitació (cubiculum) de la seua senyora, que seguia esquerdant-la i que ha acabat despatxant-la airada i enviant-la a la cuina a preparar-li el desdejuni (ientaculum).
Domítia és propietària d'una taverna (taberna) en la qual se serveix menjar ràpid. No hi ha ni taules ni cadires, només un taulell on els clients s'amunionen, mengen i se'n van. Víria s'encarrega de cuinar, a més de despertar la seua senyora, preparar-li el desdejuni i la roba, acompanyar-la al mercat i altres moltíssimes coses, ja que Domítia no té més esclaves.
Avui és un d'aquests dies en què senyora i esclava (ancilla) aniran al mercat i un d'aquests dies en què Víria tindrà feina extra. Ho sap des que ahir van tancar la taverna i la senyora va fer recompte de provisions: -El garum s'està acabant, Víria! El que significa, va pensar Víria: «demà, Víria, has de fer més garum, a més de preparar el menjar previst». El garum s'està acabant! Seria una tragèdia que se'ls acabara completament aquesta salsa. Un romà no pot viure sense aquesta salsa! Els romans la posen a tot! -Tampoc ens queda moretum!, va etzibar Domítia.
Així que, avui, a més de preparar el que ja tenien previst, haurà d'anar amb la seua senyora al mercat i posar-se a fer garum i moretum. Per Hèrcules! Com podria parar per a desdejunar?
GARUM
Era una salsa elaborada fent fermentar durant algunes setmanes peixos blaus amb una salmorra concentrada i diverses herbes aromàtiques. El seu sabor variava segons el peix utilitzat com a base o si era elaborat amb gambes, ostres o un altre tipus de mol·lusc. S'utilitzava com a substitut de la sal.
RECEPTA FÀCIL i adaptada DE GARUM
Ingredients:
- Una llauna d'anxoves
- 2 cullerades d' oli d' oliva
- 2 cullerades de vi aromatitzat
- Pebre
- 1 cullerada de mel
Cal escórrer les anxoves, picar-les i batre-les amb l'oli i el vi fins a aconseguir una salsa lleugera. S’hi afegeix el pebre i la cullerada de mel i es barreja tot.
MORETUM
Aperitiu (gustatio) a base de formatge d'ovella o de cabra combinat amb espècies, garum, mel i vinagre.
RECEPTA ROMANA DE MORETUM
Cal triturar menta, coriandre, ruda, fonoll, pebre, mel, baies de gingebre, garum i vinagre. Afegir formatge d' ovella o de cabra. Queda més gustós si es deixa reposar un dia.
També s’hi pot afegir 2 o 3 granets d'all i dos talls d'api amb les seues fulles verdes.
(Apici, De re Coquinaria)
RECEPTA FÀCIL i adaptada DE MORETUM
Ingredients:
-Herba-sana
-Julivert
-Cebollí o anet
-Pebre molt
-Mel
-Vinagre de poma
-1 o 2 granets d'all (opcional)
-2 rodanxes de formatge de cabra
Cal picar molt petit l'herba-sana, el julivert, el cebollí i els alls. Barrejar les espècies i afegir el pebre molt al gust. Amb una forquilla, picar i aixafar el formatge, al qual afegirem les espècies quan tinga una consistència gairebé cremosa. Aquesta consistència li l'acabarem de donar afegint la mel i una mica de vinagre i barrejant-ho tot molt bé.
2- Localitza i escriu en la teua llibreta els termes llatins que han aparegut al llarg de l'activitat. Què signifiquen?
Observacions i context
1- Observacions
El passat com a esclava de Víria Acte ens dona peu a l'estudi de les condicions de treball que solien exercir els esclaus. En aquesta ocasió, ens servirem d'una fictícia esclava dedicada a la cuina en una taverna romana.
Aquesta activitat representa només una petita introducció als costums alimentaris dels romans que es pot completar amb l' activitat de lèxic El sopar de Domítia, també, com aquesta, prevista per a 1r d'ESO de Cultura Clàssica.
Se li ha atribuït al curs de 1r d'ESO de Cultura Clàssica per la seua senzillesa i el seu caràcter introductori al tema de l'alimentació de grecs i romans. L'interessant d'aquesta activitat és poder relacionar el tipus d'alimentació amb l'actual, per exemple en el fet que també hi havia establiments de menjar ràpid o a establir les diferències entre les tabernae, les cauponae i les popinae. Es podria fer també en altres cursos de Cultura Clàssica, en el Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana o en el Bloc El present de la civilització llatina de 4t de Llatí.
2- Context
Un dels factors clau que va propiciar la major independència de la dona romana d’època imperial va ser la seua capacitat per a posseir i administrar el seus propis diners.
L’epigrafia de la Hispània romana del s. II ens ofereix nombrosos exemples de professions exercides per dones que, a més, eren, en alguns casos, propietàries dels seus propis negocis. Per citar alguns noms, trobem des de nodrisses (nutrices), com Secundilla (Gades) o Clovatia Irena (Emerita Augusta); perruqueres (ornatrices), com Philtates (Lucus Augusti, Lugo) o Turpa Thyce (Gades); sargidores (sarcinatrices), com Latinia Da[...] (Corduba); professionals relacionades amb la producció, difusió i comerç de l’oli d’oliva, sobretot a la Bètica, com Accilia Felicissima, Caecilia Charitosa, Cornelia Placida o Caecilia Trophime, entre altres moltes; propietàries de terrenys en producció, com C. Plancia Romana (Fiñana, Almeria) o Aurelia Iuventiana (Arauzo de Torre, Burgos); propietàries de tallers artesanals de tot tipus _des de tallers de daurats, de tèxtils i calçat fins a tallers de fabricació de peces de marbre, com la nostra Viria Acte _, com Aurelia Vivia Sabina (domina fabricae marmorariae) (Terena, Portugal), Cornelia Cruseidis (domina inauratoris) (Tarraco) o Valeria Severina, que a més va ser patrona del gremi (domina fabricae textilis et calceamenti) (Segisama Iulia, Burgos) fins a dones que exercien la medicina i l’obstetrícia, com la hispana Julia Saturnina (Emerita Augusta) o posteriors a ella, com les pertanyents a altres èpoques i llocs Primila, Empiria, Venuleya Sosis, qualificades com a medici; Salustia Ateneis, obstetrix; Naevia Clara, medicaphilologa o Aurelia Alexandra Zozima, citada “pel seu coneixement mèdic”.
Trobem també altres professions: caementarius (obrer): Iulia (Conimbriga, Coimbra); purpuraria (manufactura de la porpra): Baebia Veneria (Gades); lintearia (teixidora o comerciant de lli): Fulvia (Tarraco); pictor o pistor (pintora o fornera): Caecilia M […] (Maresme, Barcino), etc.
Descripció
Abordem alguns aspectes de l'alimentació a Roma. Proposem a l'alumnat que cuine com ho faria Víria, per a això describim dues receptes romanes amb els seus ingredients i la seua elaboració.