Activity

Una de garum!

Characters:

Viria Acte

Theme: Ab ovo usque ad mala: aliments i begudes

Competencies

Competence in Linguistic Communication

Personal, social and learning to learn competence

Citizen Competition

Competence in cultural awareness and expressions

Subjects and year by Educational System

Spain > Classical culture > 1st ESO > Classical roots of today's world. Everyday life

Enunciation

<img title="Women's Legacy logo" src="//inclusion.womenslegacyproject.eu/images/LogoWL.svg" /><hr />V&iacute;ria Acte, nascuda a Valentia Edetanorum, actual Val&egrave;ncia, ca. &nbsp;l'any 90 d.C., va ser una dona extraordin&agrave;ria que, havent estat esclava, es va convertir en una empres&agrave;ria d'&egrave;xit. Era propiet&agrave;ria d'un taller d'est&agrave;tues, que ella mateixa dirigia i que va assolir un gran prestigi. Va ser objecte d'elogis i honors pel seu treball i per la seua faceta de benefactora de la ciutat de Val&egrave;ncia.&nbsp;
En aquesta activitat imaginarem V&iacute;ria, encara molt jove, com a esclava d'una taverna romana, en la qual s'encarrega de cuinar. Et proposem que cuines com ho faria ella, elaborant aquestes dues receptes. Reparem tamb&eacute; en els termes llatins que apareixen al llarg de l'activitat.&nbsp;
&nbsp;1- La jove V&iacute;ria&nbsp;
V&iacute;ria porta avui un mal dia. Quan es va aixecar, abans de l'alba, li feia mal el cap com si un cavall li pegara guitzes sense miseric&ograve;rdia. A penes ha menjat res encara, i aix&ograve; que gaireb&eacute; no va sopar anit, cosa que no ajuda precisament a calmar-li el dolor de cap, al qual ara se suma la queixa de les seues tripes. Quan ha anat a despertar la seua senyora (domina) Dom&iacute;tia, ha bolcat sense voler la palangana en la qual portava l'aigua per a les seues ablucions i s'ha posat feta un basilisc: in&uacute;til &eacute;s el m&eacute;s bonic que li ha dit. Corrent escales avall, ha anat a per m&eacute;s aigua i, tamb&eacute; corrent, ha tornat a l'habitaci&oacute; (cubiculum) de la seua senyora, que seguia esquerdant-la i que ha acabat despatxant-la airada i enviant-la a la cuina a preparar-li el desdejuni (ientaculum).&nbsp;
Dom&iacute;tia &eacute;s propiet&agrave;ria d'una taverna (taberna) en la qual se serveix menjar r&agrave;pid. No hi ha ni taules ni cadires, nom&eacute;s un taulell on els clients s'amunionen, mengen i se'n van. V&iacute;ria s'encarrega de cuinar, a m&eacute;s de despertar la seua senyora, preparar-li el desdejuni i la roba, acompanyar-la al mercat i altres molt&iacute;ssimes coses, ja que Dom&iacute;tia no t&eacute; m&eacute;s esclaves.&nbsp;
Avui &eacute;s un d'aquests dies en qu&egrave; senyora i esclava (ancilla) aniran al mercat i un d'aquests dies en qu&egrave; V&iacute;ria tindr&agrave; feina extra. Ho sap des que ahir van tancar la taverna i la senyora va fer recompte de provisions: -El garum s'est&agrave; acabant, V&iacute;ria! El que significa, va pensar V&iacute;ria: &laquo;dem&agrave;, V&iacute;ria, has de fer m&eacute;s garum, a m&eacute;s de preparar el menjar previst&raquo;. El garum s'est&agrave; acabant! Seria una trag&egrave;dia que se'ls acabara completament aquesta salsa. Un rom&agrave; no pot viure sense aquesta salsa! Els romans la posen a tot! -Tampoc ens queda moretum!, va etzibar Dom&iacute;tia.&nbsp;
Aix&iacute; que, avui, a m&eacute;s de preparar el que ja tenien previst, haur&agrave; d'anar amb la seua senyora al mercat i posar-se a fer garum i moretum. Per H&egrave;rcules! Com podria parar per a desdejunar?&nbsp;
 GARUM&nbsp; Era una salsa elaborada fent fermentar durant algunes setmanes peixos blaus amb una salmorra concentrada i diverses herbes arom&agrave;tiques. El seu sabor variava segons el peix utilitzat com a base o si era elaborat amb gambes, ostres o un altre tipus de mol&middot;lusc. S'utilitzava com a substitut de la sal.&nbsp; &nbsp; RECEPTA F&Agrave;CIL i adaptada DE GARUM&nbsp; &nbsp; Ingredients:
- Una llauna d'anxoves&nbsp; - 2 cullerades d' oli d' oliva&nbsp; - 2 cullerades de vi aromatitzat&nbsp; - Pebre&nbsp; - 1 cullerada de mel &nbsp;&nbsp; &nbsp; Cal esc&oacute;rrer les anxoves, picar-les i batre-les amb l'oli i el vi fins a aconseguir una salsa lleugera. S&rsquo;hi afegeix el pebre i la cullerada de mel i es barreja tot.&nbsp; &nbsp; MORETUM&nbsp; Aperitiu (gustatio) a base de formatge d'ovella o de cabra combinat amb esp&egrave;cies, garum, mel i vinagre.&nbsp; &nbsp; RECEPTA ROMANA DE MORETUM&nbsp; &nbsp;&nbsp; Cal triturar menta, coriandre, ruda, fonoll, pebre, mel, baies de gingebre, garum i vinagre. Afegir formatge d' ovella o de cabra. Queda m&eacute;s gust&oacute;s si es deixa reposar un dia.&nbsp; Tamb&eacute; s&rsquo;hi pot afegir 2 o 3 granets d'all i dos talls d'api amb les seues fulles verdes.&nbsp;
(Apici, De re Coquinaria)&nbsp; &nbsp; RECEPTA F&Agrave;CIL i adaptada DE MORETUM&nbsp; &nbsp; Ingredients:
-Herba-sana&nbsp;&nbsp; -Julivert&nbsp; -Ceboll&iacute; o anet -Pebre molt&nbsp; -Mel&nbsp; -Vinagre de poma&nbsp; -1 o 2 granets d'all (opcional)&nbsp; -2 rodanxes de formatge de cabra&nbsp;
Cal picar molt petit l'herba-sana, el julivert, el ceboll&iacute; i els alls. Barrejar les esp&egrave;cies i afegir el pebre molt al gust. Amb una forquilla, picar i aixafar el formatge, al qual afegirem les esp&egrave;cies quan tinga una consist&egrave;ncia gaireb&eacute; cremosa. Aquesta consist&egrave;ncia li l'acabarem de donar afegint la mel i una mica de vinagre i barrejant-ho tot molt b&eacute;.&nbsp; &nbsp;&nbsp; 2- Localitza i escriu en la teua llibreta els termes llatins que han aparegut al llarg de l'activitat. Qu&egrave; signifiquen?&nbsp;

Observations and context

1- Observacions

El passat com a esclava de Víria Acte ens dona peu a l'estudi de les condicions de treball que solien exercir els esclaus. En aquesta ocasió, ens servirem d'una fictícia esclava dedicada a la cuina en una taverna romana.

Aquesta activitat representa només una petita introducció als costums alimentaris dels romans que es pot completar amb l' activitat de lèxic El sopar de Domítia, també, com aquesta, prevista per a 1r d'ESO de Cultura Clàssica.

Se li ha atribuït al curs de 1r d'ESO de Cultura Clàssica per la seua senzillesa i el seu caràcter introductori al tema de l'alimentació de grecs i romans. L'interessant d'aquesta activitat és poder relacionar el tipus d'alimentació amb l'actual, per exemple en el fet que també hi havia establiments de menjar ràpid o a establir les diferències entre les tabernae, les cauponae i les popinae. Es podria fer també en altres cursos de Cultura Clàssica, en el Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana o en el Bloc El present de la civilització llatina de 4t de Llatí.

2- Context

Un dels factors clau que va propiciar la major independència de la dona romana d’època imperial va ser la seua capacitat per a posseir i administrar el seus propis diners.

L’epigrafia de la Hispània romana del s. II ens ofereix nombrosos exemples de professions exercides per dones que, a més, eren, en alguns casos, propietàries dels seus propis negocis. Per citar alguns noms, trobem des de nodrisses (nutrices), com Secundilla (Gades) o Clovatia Irena (Emerita Augusta); perruqueres (ornatrices), com Philtates (Lucus Augusti, Lugo) o Turpa Thyce (Gades); sargidores (sarcinatrices), com Latinia Da[...] (Corduba); professionals relacionades amb la producció, difusió i comerç de l’oli d’oliva, sobretot a la Bètica, com Accilia Felicissima, Caecilia Charitosa, Cornelia Placida o Caecilia Trophime, entre altres moltes; propietàries de terrenys en producció, com C. Plancia Romana (Fiñana, Almeria) o Aurelia Iuventiana (Arauzo de Torre, Burgos); propietàries de tallers artesanals de tot tipus _des de tallers de daurats, de tèxtils i calçat fins a tallers de fabricació de peces de marbre, com la nostra Viria Acte _, com Aurelia Vivia Sabina (domina fabricae marmorariae) (Terena, Portugal), Cornelia Cruseidis (domina inauratoris) (Tarraco) o Valeria Severina, que a més va ser patrona del gremi (domina fabricae textilis et calceamenti) (Segisama Iulia, Burgos) fins a dones que exercien la medicina i l’obstetrícia, com la hispana Julia Saturnina (Emerita Augusta) o posteriors a ella, com les pertanyents a altres èpoques i llocs Primila, Empiria, Venuleya Sosis, qualificades com a medici; Salustia Ateneis, obstetrix; Naevia Clara, medicaphilologa o Aurelia Alexandra Zozima, citada “pel seu coneixement mèdic”.

Trobem també altres professions: caementarius (obrer): Iulia (Conimbriga, Coimbra); purpuraria (manufactura de la porpra): Baebia Veneria (Gades); lintearia (teixidora o comerciant de lli): Fulvia (Tarraco); pictor o pistor (pintora o fornera): Caecilia M […] (Maresme, Barcino), etc.

Description

Abordem alguns aspectes de l'alimentació a Roma. Proposem a l'alumnat que cuine com ho faria Víria, per a això describim dues receptes romanes amb els seus ingredients i la seua elaboració.

Answer

Documents

This sheet has no attached documents