Activitat

Víria l'esclava

Personatges:

Tema: L'estatus social. La jornada diària

Competències

Competència en Comunicació Lingüística

Competència personal, social i aprendre a aprendre

Competència Ciutadana

Competència en consciència i expressions culturals

Matèries i cursos per Sistema Educatiu

Espanya > Cultura Clàssica > 1r ESO > Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana

Enunciat


Víria Acte, nascuda a Valentia Edetanorum, actual València, ca. l’any 90 dC, va ser una dona extraordinària que, havent sigut esclava, es va convertir en una empresària d’èxit. Era propietària d’un taller d’estàtues que ella mateixa dirigia i que va aconseguir un gran prestigi. Ella mateixa va ser objecte d’elogis i honors pel seu treball i per la seua faceta de benefactora de la ciutat de València. 

Lectura d’un fragment pertanyent a un relat de ficció que recrea la vida de Víria com a jove esclava (García Guerrero, Eva (2017). “Aras y estelas”. 30 mujeres fascinantes en la historia de Valencia. València: Vinatea).  

Lectura, reflexió, recerca, debat. Creació d’una jornada diària. 
 
I- Llig atentament el text proposat i respon a les preguntes que se't plantegen 
 
[…] Mi pequeña Viria –prosiguió Dominica-. Siendo esclava como tú, cardaba, hilaba, trabajaba la lana en jornadas de sol a sol. Más tarde, en la villa de mi señor Ursino, doblaba, guardaba y cuidaba la ropa. La mía la remendaba una y otra vez. Era un amo justo, pero ¡cómo odiaba la intimidad con él! La odiaba tanto que aún no sé cómo le entregué mi cuerpo durante años, hasta que al fin eligió a una esclava más joven y accedió a manumitirme. Hazme caso, no te embriagues. Mima tu belleza más allá de tu libertad. Quiere a quien quieras y, a quien no quieras, apártalo de tu lado. 

[…] La meua xicoteta Víria –va prosseguir Dominica-. Sent esclava com tu, cardava, filava, treballava la llana en jornades de sol a sol. Més tard, a la vil·la del meu senyor Ursí, plegava, guardava i cuidava la roba. La meua l’apedaçava una vegada i una altra. Era un amo just, però com odiava la intimitat amb ell! L’odiava tant que encara no sé com li vaig entregar el meu cos durant anys, fins que a la fi va triar una esclava més jove i va accedir a manumetre’m. Fes-me cas, no t’embriagues. Acarona la teua bellesa més enllà de la teua llibertat. Estima qui vulgues i, qui no vulgues, aparta’l del teu costat. 
 
Reflexiona sobre el paper de l'esclava Dominica: 

1- Quins treballs exercia? 

2- Quant durava la seua jornada laboral? Creus que tenia dies de descans? 

3- Creus que tenia diners propis? En què es basa la teua resposta? 

4- Quina consideració té Dominica respecte del seu amo? Estàs d’acord amb ella? 

5- I l’amo respecte de la seua esclava? 

6- A més de les labors pròpies de la seua condició d’esclava, a quina altra cosa es veu obligada Dominica? Creus que això era una cosa que haguera de fer per ser una esclava? Què et fa entendre? Amb quina situació per desgràcia encara molt actual compararies aquest fet? 

7- Busca en el diccionari la paraula manumetre i escriu el seu significat.

8- Quan manumet l’amo a Dominica? 

9- Quin importantíssim consell dona Dominica a Víria? 

10- Resumeix els trets que creus que caracteritzen a la classe social dels esclaus. 
 
II- Inventa un personatge femení que pertanga a la classe social dels esclaus. Posa-li un nom. Com seria la seua jornada laboral? Quins treballs faria en un dia qualsevol? A quina hora s’alçaria, desdejunaria, menjaria, s’aniria a dormir…? En què consistiria el seu menjar? Com serien les seues robes? Per a recrear el teu personatge i la seua jornada, tin en compte que hi havia esclaves cuineres, cuidadores de xiquets, bugaderes, teixidores, etc. 

Observacions i context

1- Observacions

El passat com a esclava de Víria Acte ens dona peu a l’estudi de les classes socials a Roma, a les condicions que patien els esclaus, els treballs als quals es dedicaven i les situacions a què eren sotmesos, així com a la situació i el paper de la dona de condició servil. 
 
Aquesta activitat pot relacionar-se amb totes i cadascuna de les dones de qualsevol època. S’ha atribuït al curs de 1r d’ESO de Cultura Clàssica per considerar que es pot començar a fomentar en l’alumnat d’aquest curs el pensament crític, encara que també podria fer-se en altres cursos de Cultura Clàssica, en el Bloc corresponent a Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana, relacionada amb el paper de la dona, les classes socials o el treball o en el Bloc El present de la civilització llatina de 4t de Llatí. 

2- Context

Un dels factors clau que va propiciar la major independència de la dona romana d’època imperial  va ser la seua capacitat per a posseir i administrar el seus propis diners. 

L’epigrafia de la Hispània romana del s. II ens ofereix nombrosos exemples de professions exercides per dones que, a més, eren, en alguns casos, propietàries dels seus propis negocis. Per citar alguns noms, trobem des de nodrisses (nutrices), com Secundilla (Gades) o Clovatia Irena (Emerita Augusta); perruqueres (ornatrices), com Philtates (Lucus Augusti, Lugo) o Turpa Thyce (Gades); sargidores (sarcinatrices), com Latinia Da[...] (Corduba); professionals relacionades amb la producció, difusió i comerç de l’oli d’oliva, sobretot a la Bètica, com Accilia Felicissima, Caecilia Charitosa, Cornelia Placida o Caecilia Trophime, entre altres moltes; propietàries de terrenys en producció, com C. Plancia Romana (Fiñana, Almeria) o Aurelia Iuventiana (Arauzo de Torre, Burgos); propietàries de tallers artesanals de tot tipus _des de tallers de daurats, de tèxtils i calçat  fins a tallers de fabricació de peces de marbre, com la nostra Viria Acte _, com Aurelia Vivia Sabina (domina fabricae marmorariae) (Terena, Portugal), Cornelia Cruseidis (domina inauratoris) (Tarraco) o Valeria Severina, que a més va ser patrona del gremi (domina fabricae textilis et calceamenti) (Segisama Iulia, Burgos) fins a dones que exercien la medicina i l’obstetrícia, com la hispana Julia Saturnina (Emerita Augusta) o posteriors a ella, com les pertanyents a altres èpoques i llocs Primila, Empiria, Venuleya Sosis, qualificades com a medici; Salustia Ateneis, obstetrix; Naevia Clara, medicaphilologa o Aurelia Alexandra Zozima, citada “pel seu coneixement mèdic”.

Trobem també altres professions: caementarius (obrer): Iulia (Conimbriga, Coimbra); purpuraria (manufactura de la porpra): Baebia Veneria (Gades); lintearia (teixidora o comerciant de lli): Fulvia (Tarraco); pictor o pistor (pintora o fornera): Caecilia M […] (Maresme, Barcino), etc.

 
 

Descripció

Es proposa la lectura d’un text i respondre a una sèrie de preguntes, així com iniciar un debat que compare la situació social de les dones romanes amb la situació actual que pateix la dona. 

Recreació d’una jornada diària, inventant un personatge femení pertanyent a la classe social dels esclaus. 

Resposta

Documents

Aquesta fitxa no té documents annexos