Observaciones y contexto
1- Observacions
El passat com a esclava de Víria Acte ens dona peu a l’estudi de les classes socials a Roma, a les condicions que patien els esclaus, els treballs als quals es dedicaven i les situacions a què eren sotmesos, així com a la situació i el paper de la dona de condició servil.
Aquesta activitat pot relacionar-se amb totes i cadascuna de les dones de qualsevol època. S’ha atribuït al curs de 1r d’ESO de Cultura Clàssica per considerar que es pot començar a fomentar en l’alumnat d’aquest curs el pensament crític, encara que també podria fer-se en altres cursos de Cultura Clàssica, en el Bloc corresponent a Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana, relacionada amb el paper de la dona, les classes socials o el treball o en el Bloc El present de la civilització llatina de 4t de Llatí.
2- Context
Un dels factors clau que va propiciar la major independència de la dona romana d’època imperial va ser la seua capacitat per a posseir i administrar el seus propis diners.
L’epigrafia de la Hispània romana del s. II ens ofereix nombrosos exemples de professions exercides per dones que, a més, eren, en alguns casos, propietàries dels seus propis negocis. Per citar alguns noms, trobem des de nodrisses (nutrices), com Secundilla (Gades) o Clovatia Irena (Emerita Augusta); perruqueres (ornatrices), com Philtates (Lucus Augusti, Lugo) o Turpa Thyce (Gades); sargidores (sarcinatrices), com Latinia Da[...] (Corduba); professionals relacionades amb la producció, difusió i comerç de l’oli d’oliva, sobretot a la Bètica, com Accilia Felicissima, Caecilia Charitosa, Cornelia Placida o Caecilia Trophime, entre altres moltes; propietàries de terrenys en producció, com C. Plancia Romana (Fiñana, Almeria) o Aurelia Iuventiana (Arauzo de Torre, Burgos); propietàries de tallers artesanals de tot tipus _des de tallers de daurats, de tèxtils i calçat fins a tallers de fabricació de peces de marbre, com la nostra Viria Acte _, com Aurelia Vivia Sabina (domina fabricae marmorariae) (Terena, Portugal), Cornelia Cruseidis (domina inauratoris) (Tarraco) o Valeria Severina, que a més va ser patrona del gremi (domina fabricae textilis et calceamenti) (Segisama Iulia, Burgos) fins a dones que exercien la medicina i l’obstetrícia, com la hispana Julia Saturnina (Emerita Augusta) o posteriors a ella, com les pertanyents a altres èpoques i llocs Primila, Empiria, Venuleya Sosis, qualificades com a medici; Salustia Ateneis, obstetrix; Naevia Clara, medicaphilologa o Aurelia Alexandra Zozima, citada “pel seu coneixement mèdic”.
Trobem també altres professions: caementarius (obrer): Iulia (Conimbriga, Coimbra); purpuraria (manufactura de la porpra): Baebia Veneria (Gades); lintearia (teixidora o comerciant de lli): Fulvia (Tarraco); pictor o pistor (pintora o fornera): Caecilia M […] (Maresme, Barcino), etc.
Descripción
Es proposa la lectura d’un text i respondre a una sèrie de preguntes, així com iniciar un debat que compare la situació social de les dones romanes amb la situació actual que pateix la dona.
Recreació d’una jornada diària, inventant un personatge femení pertanyent a la classe social dels esclaus.
Respuesta
Documentos
Esta ficha no tiene documentos anexos