El sopar de Domitia
Characters:
Theme: Lèxic
Competencies
Competence in Linguistic Communication
Multilingual Competence
Personal, social and learning to learn competence
Competence in cultural awareness and expressions
Subjects and year by Educational System
Spain > Classical culture > 1st ESO > The survival of classical languages. Language and lexicon
Enunciation
Víria Acte, nascuda a Valentia Edetanorum, actual València, ca. l’any 90 dC, va ser una dona extraordinària que, havent sigut esclava, es va convertir en una empresària d’èxit. Era propietària d’un taller d’estàtues que ella mateixa dirigia i que va aconseguir un gran prestigi. Ella mateixa va ser objecte d’elogis i honors pel seu treball i per la seua faceta de benefactora de la ciutat de València.
En aquesta activitat imaginarem Víria, encara molt jove, com a esclava d’una taverna romana, en la qual s’encarrega de cuinar. Hui la seua mestressa, Domítia, té convidats a sopar, de manera que Víria ens relatarà el que té previst preparar. Et proposem que identifiques i relaciones els termes llatins que tenen a veure amb l’alimentació romana amb els de la teua llengua i que aportes altres termes que en deriven.
Llig el text i fixa’t en les paraules marcades en negreta i en cursiva. Després, respon a les qüestions.
1- El sopar de Domítia
Hui Domítia tanca prompte el seu establiment, una taverna en la qual no hi ha ni taules ni cadires, només un taulell, ja que únicament se serveix menjar ràpid. Ha enviat a casa la seua esclava Víria perquè prepare el sopar, ja que espera convidats, mentre ella tanca, repassa les provisions i compta els diners recaptats al llarg de la jornada. El dia ha passat com un sospir.
Víria, en canvi, no pensa el mateix: el seu dia ha sigut tan llarg i pesat com de costum, i ara s’hi afig la preparació d’un sopar especial. Aquesta nit la mestressa rep a casa el pare, la mare i alguns amics i amigues.
Per a la gustatio prepararà encisam, ous, olives i formatges; per a la prima mensa, un pollastre farcit de peres i dàtils i assaonat amb salsa garum; per a la secunda mensa té previst un excel·lent púding cartaginés fet amb llet, ous i mel. Tot regat amb abundant vi, encara que també hi haurà aigua, per descomptat.
La decisió sobre el que se servirà en el sopar ha sigut de Domítia i Víria pensa que ha tirat la casa per la finestra, perquè no és que la seua mestressa nade en l’abundància com els patricis. Domítia, no obstant això, encara que d’origen plebeu, és lliure i una dona independent, que guanya els seus propis diners i pot permetre’s el luxe, encara que no siga rica, de tindre una esclava. Així que, té la intenció de donar-li a entendre als seus pares que les coses li van bé.
2- Emplena la taula escrivint el terme llatí que cregues que li correspon a cadascuna de les paraules seleccionant-lo de la llista. Després, intenta donar almenys un derivat de cada terme llatí en la teua llengua.
| Valencià | Llatí | Derivat |
| Taverna | ||
| Taula | ||
| Cadira | ||
| sopar | ||
| Diners | ||
| Dia | ||
| Nit | ||
| Pare | ||
| Mare | ||
| Amic | ||
| Amiga | ||
| Ensisam | ||
| Ou | ||
| Oliva | ||
| Formatge | ||
| Pollastre | ||
| Pera | ||
| Dàtil | ||
| Llet | ||
| Mel | ||
| Vi | ||
| Aigua | ||
| Lliure | ||
| Dona | ||
| Bé |
Termes llatins: domina (llat. vulg. domna), aqua, bene, pirum, ovum, pullus, incisamen (<incisum, part. incido), caseus (formaticus), oliva, amicus, pater, tabula, denarius, lac, dies, mel, mater, amica, liber, suppa (< ger. suppa), dactylus, vinum, nox, cathedra (< gr. Kathedra), taberna.
3- Escriu a continuació els termes llatins en cursiva que apareixen en el text i, guiant-te pel que has entés, intenta donar-los el significat que tenen. Consulta un diccionari, si ho necessites.
Observations and context
1- Observacions
El passat com a esclava de Víria Acte ens dona peu a l’estudi de les condicions de treball que solien exercir els esclaus. En aquesta ocasió, ens servirem d’una fictícia esclava dedicada a la cuina en una taverna romana. Aquesta activitat representa només una introducció breu al vocabulari relacionat amb l’alimentació i altres termes quotidians. És també una primera aproximació al lèxic llatí i els seus derivats i, per tant, a l’etimologia.
S’ha atribuït al curs de 1r d’ESO de Cultura Clàssica per la seua senzillesa i el seu caràcter introductori. L’interessant d’aquesta activitat és poder relacionar els ètims llatins amb els seus corresponents derivats i estudiar la seua evolució a la nostra llengua. L’activitat podria fer-se també en altres cursos de Cultura Clàssica, en el Bloc Pervivència de les llengües clàssiques. Llengua.
2- Context
Un dels factors clau que va propiciar la major independència de la dona romana d’època imperial va ser la seua capacitat per a posseir i administrar el seus propis diners.
L’epigrafia de la Hispània romana del s. II ens ofereix nombrosos exemples de professions exercides per dones que, a més, eren, en alguns casos, propietàries dels seus propis negocis. Per citar alguns noms, trobem des de nodrisses (nutrices), com Secundilla (Gades) o Clovatia Irena (Emerita Augusta); perruqueres (ornatrices), com Philtates (Lucus Augusti, Lugo) o Turpa Thyce (Gades); sargidores (sarcinatrices), com Latinia Da[...] (Corduba); professionals relacionades amb la producció, difusió i comerç de l’oli d’oliva, sobretot a la Bètica, com Accilia Felicissima, Caecilia Charitosa, Cornelia Placida o Caecilia Trophime, entre altres moltes; propietàries de terrenys en producció, com C. Plancia Romana (Fiñana, Almeria) o Aurelia Iuventiana (Arauzo de Torre, Burgos); propietàries de tallers artesanals de tot tipus _des de tallers de daurats, de tèxtils i calçat fins a tallers de fabricació de peces de marbre, com la nostra Viria Acte _, com Aurelia Vivia Sabina (domina fabricae marmorariae) (Terena, Portugal), Cornelia Cruseidis (domina inauratoris) (Tarraco) o Valeria Severina, que a més va ser patrona del gremi (domina fabricae textilis et calceamenti) (Segisama Iulia, Burgos) fins a dones que exercien la medicina i l’obstetrícia, com la hispana Julia Saturnina (Emerita Augusta) o posteriors a ella, com les pertanyents a altres èpoques i llocs Primila, Empiria, Venuleya Sosis, qualificades com a medici; Salustia Ateneis, obstetrix; Naevia Clara, medicaphilologa o Aurelia Alexandra Zozima, citada “pel seu coneixement mèdic”.
Trobem també altres professions: caementarius (obrer): Iulia (Conimbriga, Coimbra); purpuraria (manufactura de la porpra): Baebia Veneria (Gades); lintearia (teixidora o comerciant de lli): Fulvia (Tarraco); pictor o pistor (pintora o fornera): Caecilia M […] (Maresme, Barcino), etc.
Description
Abordem alguns aspectes de l’alimentació en època romana mitjançant la lectura d’un text amb el qual “acudim” al sopar a casa de Domítia, mestressa de Víria. Li proposem a l’alumnat que enllace termes llatins relacionats amb l’alimentació romana amb termes en la nostra llengua que en deriven i que n’aporte d’altres derivats en la seua llengua materna.