Observations and context
1- Observacions
El passat com a esclava de Víria Acte ens dona peu a l’estudi de les condicions de treball que solien exercir els esclaus. En aquesta ocasió, ens servirem d’una fictícia esclava dedicada a la cuina en una taverna romana. Aquesta activitat representa només una introducció breu al vocabulari relacionat amb l’alimentació i altres termes quotidians. És també una primera aproximació al lèxic llatí i els seus derivats i, per tant, a l’etimologia.
S’ha atribuït al curs de 1r d’ESO de Cultura Clàssica per la seua senzillesa i el seu caràcter introductori. L’interessant d’aquesta activitat és poder relacionar els ètims llatins amb els seus corresponents derivats i estudiar la seua evolució a la nostra llengua. L’activitat podria fer-se també en altres cursos de Cultura Clàssica, en el Bloc Pervivència de les llengües clàssiques. Llengua.
2- Context
Un dels factors clau que va propiciar la major independència de la dona romana d’època imperial va ser la seua capacitat per a posseir i administrar el seus propis diners.
L’epigrafia de la Hispània romana del s. II ens ofereix nombrosos exemples de professions exercides per dones que, a més, eren, en alguns casos, propietàries dels seus propis negocis. Per citar alguns noms, trobem des de nodrisses (nutrices), com Secundilla (Gades) o Clovatia Irena (Emerita Augusta); perruqueres (ornatrices), com Philtates (Lucus Augusti, Lugo) o Turpa Thyce (Gades); sargidores (sarcinatrices), com Latinia Da[...] (Corduba); professionals relacionades amb la producció, difusió i comerç de l’oli d’oliva, sobretot a la Bètica, com Accilia Felicissima, Caecilia Charitosa, Cornelia Placida o Caecilia Trophime, entre altres moltes; propietàries de terrenys en producció, com C. Plancia Romana (Fiñana, Almeria) o Aurelia Iuventiana (Arauzo de Torre, Burgos); propietàries de tallers artesanals de tot tipus _des de tallers de daurats, de tèxtils i calçat fins a tallers de fabricació de peces de marbre, com la nostra Viria Acte _, com Aurelia Vivia Sabina (domina fabricae marmorariae) (Terena, Portugal), Cornelia Cruseidis (domina inauratoris) (Tarraco) o Valeria Severina, que a més va ser patrona del gremi (domina fabricae textilis et calceamenti) (Segisama Iulia, Burgos) fins a dones que exercien la medicina i l’obstetrícia, com la hispana Julia Saturnina (Emerita Augusta) o posteriors a ella, com les pertanyents a altres èpoques i llocs Primila, Empiria, Venuleya Sosis, qualificades com a medici; Salustia Ateneis, obstetrix; Naevia Clara, medicaphilologa o Aurelia Alexandra Zozima, citada “pel seu coneixement mèdic”.
Trobem també altres professions: caementarius (obrer): Iulia (Conimbriga, Coimbra); purpuraria (manufactura de la porpra): Baebia Veneria (Gades); lintearia (teixidora o comerciant de lli): Fulvia (Tarraco); pictor o pistor (pintora o fornera): Caecilia M […] (Maresme, Barcino), etc.