Reseña
Boudica va ser una reina guerrera dels icens que va acabdillar diverses tribus britanes durant el major aixecament a Britània contra l'ocupació romana, entre els anys 60 i 61, durant el regnat de l'emperador Neró. Va sotmetre la IX Legió romana i, posteriorment, va cremar Londres (Londinium) pràcticament fins als fonaments. La rebel·lió de Boudica va ser finalment sufocada pel governador romà Gai Suetoni Paulí. Des del segle XIX, es va convertir en un símbol de resistència per als habitants de Gran Bretanya i per a les sufragistes.
Actividades
Inglés
Español
Catalán
Justificaciones
- Va liderar l'aixecament de diverses tribus britanes contra l'ocupació romana.
- Va sotmetre a la IX Legió romana i, posteriorment, va cremar Londres (Londinium) pràcticament fins als fonaments.
- Des del segle XIX, es va convertir en un símbol de resistència per als habitants de Gran Bretanya.
- Va ser el símbol adoptat per les sufragistes en les marxes de la National Union of Women's Suffrage Societies.
- Exemplifica l'organització política, militar i social dels pobles preromans.
Biografía
Dos historiadors, Tàcit, en els seus Anals i en La vida de Juli Agrícola, i Dió Cassi, en Història romana, ens aporten bàsicament totes les dades que tenim sobre ella.
Boudica pertanyia al poble icè, una tribu cèltica que habitava les terres situades a l'est d'Anglaterra. Descendia d'una família aristocràtica i va ascendir al tron mitjançant el seu matrimoni amb Prasutag, rei dels icens, que l'any 43 es va convertir en aliat de Roma i va oferir ajuda a les tropes de l'emperador Claudi en la conquesta de Britània. Amb la finalitat de garantir la seguretat de la seua família i del seu poble, el rei va redactar un testament en el qual va nomenar hereus del seu regne tant a les seues dues filles com al cèsar.
Per causes que es desconeixen, Prasutag va morir l'any 60 dC, i Roma va acudir ràpidament a reclamar la seua herència. Secundant-se en la llei romana que, a diferència dels costums cèltics, no reconeixia el dret de les dones a governar, els romans van devastar el regne icè, van esclavitzar a part de la població i es van apropiar de tots els seus béns. Davant aquesta situació Boudica es va rebel·lar i Roma va respondre de manera brutal, la reina va ser assotada enfront del seu poble i les seues dues filles violades.
L'any 61, Boudica amb l'ajuda dels trinovants i altres tribus que s'oposaven a la dominació romana, va liderar un atac als nuclis urbans més romanitzats com Camulodunum (Colchester) i Londinium (Londres), el principal enclavament comercial romà, derrotant la IX Legió i fins i tot obligant a fugir de Londinium a Gai Suetoni Paulí, un dels millors generals de Roma, governador de Britània des del 59 dC. Van arrasar i van cremar les ciutats i es van acarnissar amb els seus pobladors, als quals van sotmetre –segons Tàcit i Dió Cassi– a les més cruels tortures.
Després de reunir sota el seu comandament la XIV Legió, alguns soldats de la vintena i tropes auxiliars dels territoris pròxims, Suetoni va decidir presentar batalla a Boudica que, malgrat comptar amb un número molt superior d'efectius, va ser derrotada gràcies a l'estratègia, ordre i disciplina romanes. Nombrosos guerrers van morir aixafats pels seus propis companys o sota les armes dels romans. Homes, dones i infants van ser exterminats, en una orgia de sang. La repressió va continuar fins i tot després de la batalla, perquè Neró va enviar noves tropes a Britània per a acabar amb qualsevol resta de rebel·lió.
El final de Boudica no es coneix amb seguretat. Segons Dió Cassi, la reina va caure malalta després del combat i va morir poc després. Altres fonts afirmen que es va llevar la vida per a evitar ser capturada pels romans. Els seus guerrers més lleials la van acompanyar en el seu final i li van fer un gran enterrament, mantenint el lloc de la seua sepultura en secret.
Des del segle XIX, es va convertir en un símbol de resistència per als habitants de Gran Bretanya i per a les sufragistes en les marxes de la National Union of Women’s Suffrage Societies.
-Álvarez Díaz, Carolina (2016). “Boudica, la venganza de una reina”. Revista de historia (consultado el 5/01/2020) <https://revistadehistoria.es/boudica-la-venganza-de-una-reina/>
Bibliografía
-Álvarez Díaz, Carolina (2016). “Boudica, la venganza de una reina”. Revista de historia (consultat el 05/01/2020), <https://revistadehistoria.es/boudica-la-venganza-de-una-reina/>
-Casio, Dion (2004). Historia Romana, Libro LXII. Madrid: Gredos.
-Pavón, Pilar (dir.) (2022). “Exposición Virtual: 250 mujeres de la antigua Roma” en Conditio feminae I: Marginación y visibilidad de la mujer en el Imperio Romano. Universidad de Sevilla, (consultat el 21/11/2022), <https://grupo.us.es/conditiofeminae/index.php/2022/03/14/98-boudica/>
-Tácito (2008). Anales, Madrid: Alianza Editorial.
AUDIOVISUALES
-"Boudica. La reina guerrera", en Documaniatv, (consultado el 03/05/2021), <https://www.documaniatv.com/historia/boudica-la-reina-guerrera-video_03b97bc17.html>
Enfoque Didáctico
-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Història i evolució sociopolítica; Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana.
-Llatí 4 ESO: Bloc El present de la civilització llatina.
-Llatí Batxillerat: Bloc L'antiga Roma.
-Història 1 ESO: Bloc Societats i territoris, referit a Roma.
Documentos
