Observations and context
1- Observacions
Víria Acte, dona hispanoromana del s. II dC, va néixer a Valentia, a la Tarraconensis. Unes altres dones del mateix segle, l'existència i dedicació de les quals coneixem per l'epigrafia, estan repartides al llarg del territori hispànic.
Agruparem l'alumnat en parelles o trios. Cada grup triarà, de la taula que es facilita, un nombre de dones -determinat pel professor o professora-, de manera que s'abaste tota la llista, i investigarà quines restes romanes es troben en cadascun dels llocs d'origen (ampliant a la província o regió) de les dones escollides. S'ubicaran aquestes restes al mapa i s' elaborarà una fitxa tècnica sobre alguna de les restes romanes. El resultat de la recerca es pot reflectir com una presentació Power Point, o similar, un mural, etc.
Aquesta activitat s'hauria de completar amb les també lligades a Víria Acte, La Hispània de Víria i Unes altres dones amb Víria, i que fan referència a la distribució per territoris d'altres dones de la Hispania del s. II el nom i ocupació de les quals ens proporciona l'epigrafia i la distribució de les llengües romàniques.
Totes les activitats estan pensades, com aquesta, per al curs de 4t d'ESO en l'assignatura de Llatí com a aproximació a l'estudi geogràfic de la Hispania romana i el seu llegat.
2- Context
Un dels factors clau que va propiciar la major independència de la dona romana d’època imperial va ser la seua capacitat per a posseir i administrar el seus propis diners.
L’epigrafia de la Hispània romana del s. II ens ofereix nombrosos exemples de professions exercides per dones que, a més, eren, en alguns casos, propietàries dels seus propis negocis. Per citar alguns noms, trobem des de nodrisses (nutrices), com Secundilla (Gades) o Clovatia Irena (Emerita Augusta); perruqueres (ornatrices), com Philtates (Lucus Augusti, Lugo) o Turpa Thyce (Gades); sargidores (sarcinatrices), com Latinia Da[...] (Corduba); professionals relacionades amb la producció, difusió i comerç de l’oli d’oliva, sobretot a la Bètica, com Accilia Felicissima, Caecilia Charitosa, Cornelia Placida o Caecilia Trophime, entre altres moltes; propietàries de terrenys en producció, com C. Plancia Romana (Fiñana, Almeria) o Aurelia Iuventiana (Arauzo de Torre, Burgos); propietàries de tallers artesanals de tot tipus _des de tallers de daurats, de tèxtils i calçat fins a tallers de fabricació de peces de marbre, com la nostra Viria Acte _, com Aurelia Vivia Sabina (domina fabricae marmorariae) (Terena, Portugal), Cornelia Cruseidis (domina inauratoris) (Tarraco) o Valeria Severina, que a més va ser patrona del gremi (domina fabricae textilis et calceamenti) (Segisama Iulia, Burgos) fins a dones que exercien la medicina i l’obstetrícia, com la hispana Julia Saturnina (Emerita Augusta) o posteriors a ella, com les pertanyents a altres èpoques i llocs Primila, Empiria, Venuleya Sosis, qualificades com a medici; Salustia Ateneis, obstetrix; Naevia Clara, medicaphilologa o Aurelia Alexandra Zozima, citada “pel seu coneixement mèdic”.
Trobem també altres professions: caementarius (obrer): Iulia (Conimbriga, Coimbra); purpuraria (manufactura de la porpra): Baebia Veneria (Gades); lintearia (teixidora o comerciant de lli): Fulvia (Tarraco); pictor o pistor (pintora o fornera): Caecilia M […] (Maresme, Barcino), etc.