El sufix d'agent femení -trix.
Characters:
Theme: Principals prefixos i sufixos. Identificació dels principals prefixos i sufixos d'origen llatí.
Competencies
Competence in Linguistic Communication
Multilingual Competence
Personal, social and learning to learn competence
Competence in cultural awareness and expressions
Subjects and year by Educational System
Spain > Latin > 4th ESO > Latin and plurilingualism
Enunciation
Víria Acte, nascuda a Valentia Edetanorum, actual València, ca. l'any 90 dC, va ser una dona extraordinària que, havent estat esclava, es va convertir en una empresària d'èxit. Era propietària d'un taller d'estàtues que ella mateixa dirigia i que va assolir un gran prestigi. Ella mateixa va ser objecte d'elogis i honors pel seu treball i per la seua faceta de benefactora de la ciutat de València.
L'epigrafia ens ha permès conèixer l'existència d'altres moltes dones de la mateixa època, i d'altres, així com l'activitat que van desenvolupar i el lloc on van nàixer o van viure. Es troben repartides per tot el territori d'Hispania.
1- A partir de la informació que t'ofereix la taula adjunta, extreu totes les professions que continguen el sufix -trix i copia-les.
TAULA
2- A quina activitat fa referència cadascuna d'elles? Per respondre a aquesta pregunta, consulta la taula de baix.
PROFESSIONS
3- Tenint en compte que el sufix -trix és el corresponent femení de -tor, respon:
- Quin seria el masculí de sarcinatrix i d'ornatrix?
- Quin seria el femení d'operator, de pistor i de pictor?
ATENCIÓ
El sufix -tor serveix per a la formació de noms d'agent de gènere masculí, és a dir, designa qui realitza o executa una acció. La nostra llengua l'ha conservat també, sonoritzant la dental en anar entre vocals: podem trobar la variant -sor i la variant -dor. El sufix -trix es fa servir per formar noms d'agent de gènere gramatical femení.
La presència de variants ha donat lloc en la nostra llengua a doblets, normalment causats per provenir de verbs de diferent conjugació: llegidor / lector; corregidor / corrector; ponedor / postor, etc.
La tendència a regularitzar la flexió del femení, va donar lloc al sufix -ora: lector / lectora, en detriment del sufix -trix: lat. lector / lectrix. No obstant això, el sufix -trix es conserva en la nostra llengua en algunes paraules sota la forma -triu: actor / actriu (lat. actor / actrix).
4-Busca més paraules acabades en -triu.
5- Relaciona les columnes.
6- Quines paraules de l'exercici anterior han deixat de ser el femení corresponent d'un masculí per designar una cosa totalment diferent? Com és actualment aquest femení? Quin sufix utilitza?
7- Busca al diccionari la definició d'aquestes paraules i copia-la.
Observations and context
1- Observacions
Víria Acte, dona hispanoromana del s. II dC, va náixer a Valentia, a la Tarraconensis. Altres dones del mateix segle, l'existència i dedicació de les quals coneixem per l'epigrafia, estan repartides al llarg del territori hispànic. Són nombrosos els exemples, que ens proporciona l' epigrafia, de la incursió de les dones en el camp econòmic, laboral i professional en aquest període, caracteritzat, entre altres coses, pel fet que la dona controlava i administrava els seus propis diners i recursos. Aquests treballs i professions són els que ens serveixen de base per a aquesta activitat, en la qual estudiarem el sufix d'agent femení -trix.
La actividad está pensada para el curso de 4º de ESO en la asignatura de Latín, en cuyo Bloque Latín y plurilingüismo, se introducen los formantes de las palabras y la evolución de los términos latinos a la lengua del alumnado.
L' activitat està pensada per al curs de 4t d' ESO en l' assignatura de Llatí, en el Bloc Llatí i plurilingüisme, dedicat al lèxic, on s'introdueixen els formants de les paraules i l'evolució dels termes llatins a la llengua de l'alumnat.
2- Contex
Un dels factors clau que va propiciar la major independència de la dona romana d’època imperial va ser la seua capacitat per a posseir i administrar el seus propis diners.
L’epigrafia de la Hispània romana del s. II ens ofereix nombrosos exemples de professions exercides per dones que, a més, eren, en alguns casos, propietàries dels seus propis negocis. Per citar alguns noms, trobem des de nodrisses (nutrices), com Secundilla (Gades) o Clovatia Irena (Emerita Augusta); perruqueres (ornatrices), com Philtates (Lucus Augusti, Lugo) o Turpa Thyce (Gades); sargidores (sarcinatrices), com Latinia Da[...] (Corduba); professionals relacionades amb la producció, difusió i comerç de l’oli d’oliva, sobretot a la Bètica, com Accilia Felicissima, Caecilia Charitosa, Cornelia Placida o Caecilia Trophime, entre altres moltes; propietàries de terrenys en producció, com C. Plancia Romana (Fiñana, Almeria) o Aurelia Iuventiana (Arauzo de Torre, Burgos); propietàries de tallers artesanals de tot tipus _des de tallers de daurats, de tèxtils i calçat fins a tallers de fabricació de peces de marbre, com la nostra Viria Acte _, com Aurelia Vivia Sabina (domina fabricae marmorariae) (Terena, Portugal), Cornelia Cruseidis (domina inauratoris) (Tarraco) o Valeria Severina, que a més va ser patrona del gremi (domina fabricae textilis et calceamenti) (Segisama Iulia, Burgos) fins a dones que exercien la medicina i l’obstetrícia, com la hispana Julia Saturnina (Emerita Augusta) o posteriors a ella, com les pertanyents a altres èpoques i llocs Primila, Empiria, Venuleya Sosis, qualificades com a medici; Salustia Ateneis, obstetrix; Naevia Clara, medicaphilologa o Aurelia Alexandra Zozima, citada “pel seu coneixement mèdic”.
Trobem també altres professions: caementarius (obrer): Iulia (Conimbriga, Coimbra); purpuraria (manufactura de la porpra): Baebia Veneria (Gades); lintearia (teixidora o comerciant de lli): Fulvia (Tarraco); pictor o pistor (pintora o fornera): Caecilia M […] (Maresme, Barcino), etc.
Description
Estudiar el sufix d'agent femení –trix i identificar-lo en valencià. Formació de paraules a partir d'ètims llatins i el sufix -trix.