Les llengües d'Espanya
Personatges:
Tema: Llengües romàniques i no romàniques de la península. Localització geogràfica.
Competències
Competència en Comunicació Lingüística
Competència Plurilingüe
Competència personal, social i aprendre a aprendre
Competència en consciència i expressions culturals
Matèries i cursos per Sistema Educatiu
Espanya > Cultura Clàssica > 2n ESO > Pervivència de les llengües clàssiques. Llengua i lèxic
Enunciat
Egèria va ser una alta dama de la província hispana de la Gallaecia que va realitzar un viatge a Terra Santa entre 381-384 dC i va recollir les seues vivències en el llibre Itinerarium ad loca sancta, redactat en forma de cartes.
En aquesta activitat imaginarem què hauria passat si Egèria haguera recorregut el seu propi país, això és, Hispania. Malgrat parlar llatí, com la resta dels habitants de la península, haguera tingut problemes de comunicació? El llatí que parlava Egèria era popular, amb expressions del llenguatge parlat, tret que caracteritzava tota la població, atés que el llatí que va entrar a la península va ser el col·loquial parlat pels soldats i la gent del poble.
La península mantenia la distribució territorial que en el s. III fera l'emperador Dioclecià.
1- Observa la distribució per províncies en el mapa.
2- Enumera les diferents províncies amb les seues capitals.
3- Llig el text.
4- Respon a les preguntes.
5- Situa en el mapa el nom de les províncies i de les seues capitals i la llengua romànica que va sorgir en cadascuna d'elles.
1- Distribució territorial de Dioclecià.
https://truttafario.files.wordpress.com/2013/06/capitales-de-hispania-con-diocleciano.jpg
2- Enumera les províncies i les seues capitals.
3- Llig el text.
Quan els romans arriben en el 218 aC, al nord de la península Ibèrica es parlava el que hui és el basc, per tant, aquesta llengua no procedeix del llatí.
A Andalusia estaven els tartessis i en llevant es trobaven els ibers. En aquesta zona, en diversos temps, van deixar les seues petjades els etruscos, d'origen italià; els fenicis (Gadir, Cadis); els cartaginesos (Cartago Nova, Cartagena); els grecs, que van denominar Ibèria la nostra península, (Lucentum, Alacant).
En el centre i el nord-oest de la península trobem la presència lingüística dels lígurs, poble de la costa mediterrània francoitaliana, (Toledo); els celtes, que arriben des del sud d'Alemanya cap al s. VII aC i ocupen les regions altes del centre fins a Galícia i sud de Portugal (Segòvia); els celtibers en el centre i sud d’Aragó, on es mescla la parla dels dos pobles. Totes aquestes llengües deixaran la seua marca en el castellà i en la resta de les llengües constitucionals.
«Historia de la lengua española. Parte I», (consultat el 19/09/2021), <https://www.csub.edu/modlang/department/spanish/LINGUISTICS/TEMA%207.1%20MA.pdf>
4- Respon a les preguntes.
a- Quines són les llengües romàniques d'Hispània?
b- On es parla cadascuna?
c- Com definiries una llengua romànica?
d- Per què cada llengua ha evolucionat d'una manera?
e-Tenen alguna cosa en comú les diferents llengües romàniques?
f- Hi ha en la península alguna llengua no romànica?
g- Quines llengües es parlaven en la península abans de l'arribada dels romans?
h- Fes una xicoteta investigació i respon: De quin segle daten les primeres manifestacions escrites en llengua romànica?
5- Situa en el mapa el nom de les províncies i les seues capitals i la llengua romànica que va sorgir en cada província.
https://cloud.educaplay.com/recursos/42/1354014/imagen_1.jpg
Observacions i context
Des que l'emperadriu Helena i l'emperadriu Eutròpia, mare i esposa de l'emperador Constantí, van viatjar a Jerusalem per a recuperar i reparar els Sants Llocs, les peregrinacions eren habituals per a les classes riques, incloses les dones. Melània la Major, Paula de Roma o Melània la Jove van tindre biògrafs que van descriure els seus viatges, però l'originalitat d’Egèria radica en el fet que ella mateixa va realitzar el seu diari. La mateixa Egèria redacta la immensa satisfacció que va sentir en trobar-se amb la diaconessa Martana.
Després d'ella, les cròniques medievals ens parlen de la peregrinació a Compostel·la de nombroses dones. En el segle XII, Bona de Pisa va peregrinar fins a nou vegades a Compostel·la com a guia de pelegrins i Gilberga de Flandes va portar amb si l'original del Codex Calixtinus des de Roma fins a Santiago. En el segle XIV, van viatjar Brígida de Suècia i la reina Isabel de Portugal. En el segle XV, Margery Kempe va visitar els principals llocs sagrats de la cristiandat. El relat dels seus viatges constitueix una part rellevant del seu llibre, The book of Margery Kempe (ca. 1436), obra considerada la primera autobiografia en anglés.
L'última distribució territorial d'Hispània, la de Dioclecià, és encara la Hispània d’Egèria. Menys d'un segle separa la vida que va portar Egèria, entre la seua Gallaecia natal i les terres que va visitar, del convuls final del seu món: en el 476, Odoacre va deposar l'últim emperador romà, Ròmul Augústul, i l'Imperi Romà d'Occident va deixar d'existir. A partir d'ací, moltes coses canvien i altres noves sorgeixen i es desenvolupen, com les diferents llengües de la península.
Aprofitem en aquesta activitat l'última distribució territorial de la Hispània romana per part de Dioclecià per a parlar de les diferents llengües que aniran creant-se i desenvolupant-se a partir del s. VIII, però que ja portaven un camí recorregut.
L'activitat va dirigida al 2n curso de l'ESO, Bloc Pervivència de les llengües clàssiques. Llengua i literatura, com a primera aproximació a les llengües romàniques de la Península Ibèrica. Podria fer-se també en 4t de Llatí, en el Bloc en què s'estudien les llengües romàniques.
Descripció
Relacionem les llengües romàniques i no romàniques de la península i les situem en el mapa.