Competencies

Competence in Linguistic Communication

Multilingual Competence

Personal, social and learning to learn competence

Competence in cultural awareness and expressions

Activity

Les llengües d'Espanya

Characters:

Theme: Llengües romàniques i no romàniques de la península. Localització geogràfica.

Competencies

Competence in Linguistic Communication

Multilingual Competence

Personal, social and learning to learn competence

Competence in cultural awareness and expressions

Subjects and year by Educational System

Spain > Classical culture > 2nd ESO > The survival of classical languages. Language and lexicon

Enunciation

Observations and context

Des que l'emperadriu Helena i l'emperadriu Eutròpia, mare i esposa de l'emperador Constantí, van viatjar a Jerusalem per a recuperar i reparar els Sants Llocs, les peregrinacions eren habituals per a les classes riques, incloses les dones. Melània la Major, Paula de Roma o Melània la Jove van tindre biògrafs que van descriure els seus viatges, però l'originalitat d’Egèria radica en el fet que ella mateixa va realitzar el seu diari. La mateixa Egèria redacta la immensa satisfacció que va sentir en trobar-se amb la diaconessa Martana. 

Després d'ella, les cròniques medievals ens parlen de la peregrinació a Compostel·la de nombroses dones. En el segle XII, Bona de Pisa va peregrinar fins a nou vegades a Compostel·la com a guia de pelegrins i Gilberga de Flandes va portar amb si l'original del Codex Calixtinus des de Roma fins a Santiago. En el segle XIV, van viatjar Brígida de Suècia i la reina Isabel de Portugal. En el segle XV, Margery Kempe va visitar els principals llocs sagrats de la cristiandat. El relat dels seus viatges constitueix una part rellevant del seu llibre, The book of Margery Kempe (ca. 1436), obra considerada la primera autobiografia en anglés. 

L'última distribució territorial d'Hispània, la de Dioclecià, és encara la Hispània d’Egèria. Menys d'un segle separa la vida que va portar Egèria, entre la seua Gallaecia natal i les terres que va visitar, del convuls final del seu món: en el 476, Odoacre va deposar l'últim emperador romà, Ròmul Augústul, i l'Imperi Romà d'Occident va deixar d'existir. A partir d'ací, moltes coses canvien i altres noves sorgeixen i es desenvolupen, com les diferents llengües de la península. 

Aprofitem en aquesta activitat l'última distribució territorial de la Hispània romana per part de Dioclecià per a parlar de les diferents llengües que aniran creant-se i desenvolupant-se a partir del s. VIII, però que ja portaven un camí recorregut. 
 
L'activitat va dirigida al 2n curso de l'ESO, Bloc Pervivència de les llengües clàssiques. Llengua i literatura, com a primera aproximació a les llengües romàniques de la Península Ibèrica. Podria fer-se també en 4t de Llatí, en el Bloc en què s'estudien les llengües romàniques.

Description

Relacionem les llengües romàniques i no romàniques de la península i les situem en el mapa. 

Answer

Documents