Biography
Charlotte Angas Scott va nàixer a Lincoln, Anglaterra, el 8 de juny de 1858, i va morir el 10 de novembre de 1931 a Cambridge, Anglaterra.
Brillant matemàtica, especialista en geometria analítica, a més de coeditora de la revista American Journal of Mathematics i cofundadora de l’American Mathematical Society, de la qual va ser vicepresidenta; destaca sobretot com a figura clau en l’accés de les dones a la formació i carrera en matemàtiques.
Es va criar en una família cristiana reformista, son pare advocava per l’educació de les dones, de manera que el seu interés per les matemàtiques va ser animat per son pare, qui li va facilitar l’accés a la matèria a la jove edat de 7 anys en proporcionar-li tutors particulars, ja que en aquell temps no estava reglamentada l’educació de les dones.
Als 18 anys, el 1876, va guanyar una beca d’estudis per al Hitchin College, que prompte seria rebatejat com el Girton College de la Universitat de Cambridge.
Quatre anys més tard se li va concedir un permís especial perquè es poguera presentar als famosos exàmens “tripos” de graduació en Matemàtiques de Cambridge, que eren exclusivament masculins. Ella va quedar la 8a en la llista d’honor, “8a Wrangler”, però no se li va concedir el títol ni se li va permetre assistir a la cerimònia de graduació per ser dona. En l’informe de la cerimònia de graduació de 1880 apareix arreplegat: L’home va anar llegint els noms i quan estava a punt d’arribar al huité, abans que poguera dir-lo, tots els estudiants cridaren: Scott de Girton, amb una gran ovació i repetint el seu nom una vegada i una altra, acompanyada amb una tremenda aclamació i agitant els barrets.
Arran d’aquest incident, va circular una petició a la Universitat de Cambridge perquè concedira a les dones el dret a presentar-se als exàmens i obtindre la graduació. Aquesta petició va ser signada per unes 8.000 persones en 3 mesos. A partir d’aqueix moment, es va permetre a les dones presentar-se al “tripos” i rebre un certificat especial en què figurava la seua puntuació i el seu lloc en una llista exclusivament femenina, però fins al 1948 no se’ls va concedir el dret a obtindre la titulació amb honors que rebien els homes. Això no va impedir que uns anys més tard, el 1890, una altra dona, Philippa Garrett Fawcett (4 d’abril de 1868 - 10 de juny de 1948) fera història, traient en el “tripos” una nota un 13% superior al que aqueix any va ser declarat “Senior Wrangler”, màxima puntuació.
Scott va continuar a Girton, on va començar la seua carrera investigadora en geometria algebraica (la seua especialitat matemàtica era l’estudi de corbes algebraiques específiques de grau superior a dos) sota la supervisió de Cayley; i això li va permetre aconseguir el doctorat el 1885. Però tant la seua graduació en Ciències el 1882 com el seu doctorat de 1885 els va obtindre per la Universitat de Londres, ambdós amb honors (la màxima qualificació). Els efectes d’aquest gran èxit en un camp dominat per homes no van passar desapercebuts; a partir d’aqueix moment, les dones residents van poder realitzar els exàmens de Cambridge, a més que els seus noms foren anunciats públicament amb els homes.
Jugava a tenis sobre herba i va introduir el joc per a dones quan estava a Girton, pràctica inusual en aqueixa època entre les dones. Va ser la guanyadora de la copa de plata de Girton i Newnham Lawn en dobles de tenis el 1883.
El 1885 es va fundar el Bryn Mawr College a Pennsilvània, la primera institució d’educació superior dels Estats Units que va permetre formació de postgrau a les dones.
Per recomanació de Cayley, Scott se’n va anar a treballar allà i es va convertir en la primera cap de Departament de Matemàtiques del Bryn Mawr. Com a tal, va establir els requisits d’aritmètica, àlgebra i geometria plana que es van instituir el 1885 per a l’admissió de l’alumnat en el Bryn Mawr College. També va instar la Universitat a realitzar una prova d’accés que finalment es va instituir el 1901 i que continua en l’actualitat, de la qual ella va ser examinadora principal el 1902 i el 1903.
Durant aquest període va dirigir les tesis doctorals de moltes pioneres de les matemàtiques. De les nou dones que es van doctorar en Matemàtiques en el segle XIX, tres estudiaren amb ella.
Scott sempre va ser partidària d’impartir les classes a les dones amb el mateix rigor que als homes.
Charlotte va crear el Bryn Mawr College Mathematics Journal Club, que va ser dissenyat per proporcionar un lloc de trobada per a estudiants de doctorat, acabats de graduar i membres del personal, on farien conferències sobre les seues investigacions matemàtiques recents o sobre articles matemàtics que havien llegit i que consideraven importants.
El 1891 va ser la primera dona a formar part de la New York Mathematical Society -el 1894 passaria a ser estatal i a ser rebatejada com American Mathematical Society- , per la qual cosa es va convertir en l’única dona a formar part del Consell d’aquesta societat des dels seus inicis.
El 1894 va publicar un important llibre de text, An Introductory Account of Certain Modern Ideas and Methods in Plane Analytical Geometry, que va ser reimprés 30 anys més tard i continua sent àmpliament utilitzat.
Va ser una de les úniques quatre dones que van assistir al primer Congrés Internacional de Matemàtics a Zuric el 1897; les altres tres van ser Iginia Massarini, Vera von Schiff i Charlotte Wedell.
El 1899 es va convertir en coeditora de la revista American Journal of Mathematics, la revista més antiga en el camp de les matemàtiques a occident, on va publicar nombrosos articles, càrrec que va mantindre fins al 1926 en què va tornar definitivament a la seua Anglaterra natal.
Cal remarcar que també se li atribueix haver sigut l’autora del primer treball d’investigació matemàtica escrit als Estats Units i àmpliament reconegut a Europa, A Proof of Noether's Fundamental Theorem (Una prova del teorema fonamental de Noether) (1899). Teorema elaborat per la matemàtica alemanya Emmy Noether, que és considerada per David Hilbert, Albert Einstein i altres personatges com la dona més important en la història de la matemàtica.
El 1906 va desenvolupar un cas agut d’artritis reumatoide que, juntament amb la seua creixent sordesa, la va limitar físicament. Per consell mèdic sobre els beneficis de l’exercici a l’aire lliure per a les seues dolències, Scott va començar a dedicar-se a la jardineria, activitat en la qual va rebre diversos premis, i va aconseguir desenvolupar una nova varietat de crisantem.
El 1924 es jubila, als 67 anys, però continua un temps més en el Bryn Mawr per ajudar la seua última alumna de doctorat a completar la seua tesi. Només aleshores torna a Anglaterra i s’instal·la a Cambridge fins a la seua mort el 1931.
En els 40 anys que Charlotte Angas Scott va passar als EUA va aconseguir un gran èxit professional: va organitzar els estudis de grau i postgrau en Matemàtiques del Bryn Mawr, va publicar més de 30 articles en revistes de tot el món, a banda de prendre part activa en la vida acadèmica i de les societats professionals.
Extret de Wikipedia (04/01/2022) <https://es.wikipedia.org/wiki/Charlotte_Scott>
Extret de Mujeres con ciencia (04/01/2022) <https://mujeresconciencia.com/app/uploads/2015/06/Charlotte-Angas-ScottFicha.pdf>
