Activitat

Dissecció de les quatre estacions

Personatges:

Tema: La síl·laba, els diftongs i els hiats. La poesia: la mètrica i la rima. El camp semàntic.

Competències

Competència en Comunicació Lingüística

Competència personal, social i aprendre a aprendre

Competència Ciutadana

Competència en consciència i expressions culturals

Matèries i cursos per Sistema Educatiu

Espanya > Llengua Catalana i Literatura > 1r ESO > Reflexió sobre la llengua

Enunciat


Poeta, novel·lista, contista i articulista, Maria Beneyto inicia la seua trajectòria durant el franquisme, tot publicant en valencià i en castellà. En la seua obra hi ha denúncia de les desigualtats socials i de gènere i empatia amb els col·lectius més desafavorits, atorgant un protagonisme inèdit als personatges femenins.

 

Llig el poema de Maria Beneyto i respon a les preguntes de comprensió lectora:

  1. Sobre què creieu que parla el poema? Feu un dibuix que represente cada etapa que apareix al poema. 
  2. Marca sobre el poema quins versos fan referència a cada estació de l’any. Quines paraules pertanyen al camp semàntic de cada estació de l’any? 
  3. Quantes estrofes hi ha? Quants versos té cada estrofa? 
  4. Series capaç de posar al costat de cada vers quantes síl·labes té?
  5. Escriu al costat de cada totes les rimes del poema. Els versos són d’art major (més de 8 síl·labes) o d’art menor (8 o menys síl·labes)? Si són d’art major, escriu la lletra en majúscula; si són d’art menor, escriu la lletra en minúscula.
  6. Completa aquest text amb la informació que has recollit: 

El poema de Maria Beneyto parla sobre _______________________________. Durant la tardor _________________________________________. Descriu l’hivern com __________________________________ i explica que durant aquesta estació celebrem ____________________________. Compara la primavera amb ___________________________. Durant l’estiu els xiquets _____________________________. 

El poema té ______estrofes de _____ versos. Els versos tenen _____, _____, _____, _____, _____, _____ o ____ síl·labes i, per tant, són ___________síl·labs, ___________síl·labs, ___________síl·labs, ___________síl·labs, ___________síl·labs, ___________síl·labs i ____________síl·labs. Presenta majoritàriament versos d’art _____________. Algunes paraules que rimen entre elles són: _______________________________________________________________

Una fulla a la tardor

amb les seues manetes

s’abraçava a l'arbre gran

i deia «Adéu, germanetes!»

 

Les germanes fulles

anaven al ball

rialles per l'aire

i els vestits daurats.

 

El fred ve d'un país blanc

amb la pell a tota  glaçada.

Té el cor un àngel de neu

amb dos lliris de rosada.

 

El fred és un home trist

que no té lloc ni cadira,

que no pot trobar un llit

quan la soneta els ulls crida.

 

Tothom li tanca la porta

«Ves-te'n fred».  I el fred s'allunya

sense més companya amiga

que el ventijol i la pluja.

 

La ciutat encén les cases

amb tots els llums de Nadal.

La flama en amiga crida

«Ves-te'n fred». I el fred se’n va.

Però  lluny enllà, quan Déu és nat,

el fred, obrint la borina,

troba el caliu del ramat

en un pessebret de fira.

La primavera és com tu, molt petita

i molt dolça, i molt tendra i molt clara.

Ens du al si el cel més blau, sense núvols

i la flor al jardí, i la fulla a la branca.

 

Els ocells que són 

música que vola, 

refilets duran

a l'infant que plora.

I és l'amor,

és la joia que du

una flor sense nom per a tu.

 

La primavera per a mirar-te

ve a la finestra.

Veus l'arbre,

el niu,

el camp que riu…?

 

Els infants de la lluna

juguen de nit

amb un astre d'escuma

molt divertit.

La mare lluna els crida

«fillets,  a taula!».

I en tendres raigs se’n tornen

de matinada.

Ai la lluna redona,

lluna d'estiu,

com els nens acarona

enllà del seu niu!

 

Però al temps de la rosa

I els fruits dels arbres

en  forments grocs i en l'herba

sempre s'amaguen.

 

I la mare en trigar

els diu «Xiquets veniu,

que ja ve la tardor

a emportar-se l'estiu!».

 

Text extret de: Poemes de les quatre estacions de Maria Beneyto (1993), Bromera, amb il·lustracions de Lourdes Bellver.

Observacions i context

L’obra de Maria Beneyto es pot vincular amb altres poetes de la postguerra i la dictadura com Joana Raspall, Elvira Gràcia, Maria-Mercè Marçal o Pilar Cabot. També es pot relacionar amb el moment històric de la postguerra i la dictadura per posar en context el fet que Maria Beneyto produira principalment la seua obra en castellà. 

L’activitat es pot realitzar de manera individual o per equips. En el meu cas, ho he dissenyat per fer-la en equips de 3 o 4 alumnes perquè raonen entre ells les seues respostes. 

El dossier està plantejat per ser imprès, de manera que l’alumnat puga escriure sobre el text. 

El treball cooperatiu facilita molt les adaptacions curriculars. A l’alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge cal exigir-los sols les parts més senzilles de l’anàlisi del poema: l’anàlisi semàntica i de la informació del text, així com el recompte de síl·labes (sense tenir en compte les sinalefes i l’omissió de l’última síl·laba del text) i la detecció de les rimes més significatives. Donarem la possibilitat als companys/es d’equip d’ajudar-los a comprendre tots aquests conceptes. 

Aquesta activitat es pot realitzar de manera transversal amb assignatures com Plàstica (per al disseny dels dibuixos) o Música (si volem musicar el poema i donar-li un ritme). 

 

Descripció

L’activitat constarà d’una explicació teòrica sobre què és la síl·laba, els diftongs i els hiats i la poesia. Tot seguit es repartirà el poema seleccionat i un dossier amb preguntes per analitzar-lo. Per fer l’activitat més engrescadora, es pot retallar el poema en forma de trencaclosques perquè el munten abans de llegir-lo. El dossier contindrà preguntes relacionades amb l’autora, amb la comprensió del text i amb l’anàlisi mètrica i rítmica.

Competències específiques: 3 Comprensió escrita,  5 Expressió escrita

Resposta

Documents

Aquesta fitxa no té documents annexos