Geographical classification

Europe > Greece

Socio-cultural movements

Groups by dedication

Healthcare workers > Physicians

Healthcare workers > Midwives

Character
Grabado

Agnòdice

(Agnòdica)

Atenes 4th century B.C.E. | Atenes 4th century B.C.E.

Period of activity: From 400 a.C. until 300 a.C.

Geographical classification: Europe > Greece

Socio-cultural movements

Groups by dedication

Healthcare workers > Physicians

Healthcare workers > Midwives

Context of feminine creation

Les dones recol·lectores de la prehistòria van descobrir i van aplicar les propietats curatives de les plantes. A Egipte, abans del 3000 aC ja hi havia metgesses o cirurgianes i cap al 1500 aC les escoles de Sais i Heliòpolis estaven obertes a les dones, com ara Sèfora i la reina Hatxepsut. A Mesopotàmia, les remeieres eren molt importants i a les ciutats gregues hi hagué metgesses i cirurgianes, però el seu paper va estar restringit al de comare. També hi va destacar la medicina popular i una de les primeres remeieres va ser Artemísia II de Cària. A Atenes, en el segle IV aC es va impedir les dones exercir la medicina; se les va acusar de practicar avortaments. En aquell context va aparéixer la figura d’Agnòdice. A Roma van destacar moltes metgesses que també van escriure tractats, com en el cas d’Elefantis, Lais, Olímpia la Tebana, Antioquis i Metrodora. Entre les dones que van escriure sobre ginecologia i obstetrícia sobreïxen els textos de Cleòpatra i Aspàsia, que van ser els més importants fins a l’obra de Trotula en el segle XI dC.



Review

Agnòdice  va ser una metgessa i ginecòloga grega que va viure durant el segle IV aC. Va estudiar medicina a Egipte i la va exercir a Atenes, disfressada d'home. El seu reconeixement entre les dones va provocar el recel de la resta de metges que la van acusar de seduir a les seues pacients. En l'Areòpag, Agnòdice va revelar la seua condició de dona i va ser acusada de violar la llei que prohibia a les dones i esclaus exercir la medicina. Les dones es van organitzar en la seua defensa i la llei va ser modificada.

Activities

English

Spanish

Valencian

Justifications

  • Important mèdica i ginecòloga grega.
  • Va fer valer el seu dret de triar professió.
  • Va provocar una revolta de dones.

Biography

La història d'Agnódice és un exemple de dones unides en una causa comuna, fins i tot en la més matriarcal de les societats. La font d'aquesta història és una carta de l'historiador Higini, publicada en 1687 per Mrs. Cellier, una coneguda llevadora anglesa.

Més de dos mil anys després, les feministes encara al·legaven que les metgesses eren essencials per a protegir la modèstia de les pacients. Agnòdice es va vestir d'home i se'n va anar a Alexandria cap a l'any 300 aC a estudiar medicina i obstetrícia amb el famós metge i anatomista Heròfil. 
En tornar a Atenes, encara disfressada d'home, Agnòdice va exercir amb èxit la medicina entre les dones de l'aristocràcia. Segons una versió divertida d'aquesta història, els metges atenesos, que des del principi eren hàbils per a protegir els seus interessos professionals, es van sentir molt gelosos dels èxits d'aquest nou metge. Van denunciar a Agnòdice com “un que corromp a les esposes dels homes”. Per a confondre'ls Agnòdice va revelar llavors que era una dona; però en fer-ho es va tornar vulnerable a la persecució, tant com dona doctora com per haver practicat la medicina sota falses pretensions.

La resistència organitzada va funcionar. Agnòdice va ser alliberada, se li va permetre continuar exercint vestida i pentinada com volgués. Més tard es va canviar la llei: d'aleshores endavant, les dones lliures van poder estudiar i exerceix la medicina, amb la condició que només tractessin a dones. Les gregues de les classes altes es van donar a l'estudi de la medicina, i la seva influència hauria d'estendre's a través de tot l'Imperi romà.

Alic, Margaret. (2005). El legado de Hipatia. Madrid: Siglo XXI, pp. 43- 44, (consultat el 14/05/2021), <https://books.google.es/books?id=yFEdvT1lQioC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false>

Works

Bibliography

- Alic, Margaret. (2005). El legado de Hipatia. Madrid: Siglo XXI, pp. 43- 44, (consultat el 14/05/2021), <https://books.google.es/books?id=yFEdvT1lQioC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false>

- Feijoo, Benito Jerónimo (1740/2007) “Cartas eruditas, y curiosas (tomo II, carta XVII)”, Proyecto Filosofía en español, Fundación Gustavo Bueno, (consultado el 14/05/2021), <http://www.filosofia.org/bjf/bjfc217.htm>

- Ferrer Valero, Sandra (2014): “La primera ginecóloga, Agnódice (siglo IV a.C.)”, Mujeres en la historia, (consultat el 14/05/2021), <https://www.mujeresenlahistoria.com/2014/06/la-primera-ginecologa-agnodice-siglo-iv.html>

- Higinio, “Fábulas (274,10-14)”, Biblioteca Augustana, (consultat el 14/05/021), <https://www.hsaugsburg.de/~harsch/Chronologia/Lspost02/Hyginus/hyg_fabu.html#c274>

- Muñoz Páez, Adela. (2017). Sabias. La cara oculta de la ciencia. Barcelona: Debate, pp. 71-75.

- Panero Gómez, Ana (2013).” Recorridos olvidados: la flâneuse silenciada”, en Arte y Ciudad-Revista de Investigación, nº 4, Universidad Complutense de Madrid, p. 53, (consultat el 14/05/2021), <https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4965294.pdf>

Didactic approach

-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana;  Bloc Continuïtat del patrimoni cultural.  Literatura, art i ciència.

-Grec Batxillerat: Bloc llegat i patrimoni.

-Història 1r ESO: Bloc  Societats i territoris, referit a Grècia.

Documents