Enunciat

Observacions i context

A ulls del Dret romà, la dona tenia una situació jurídica d'inferioritat en comparació amb la de l'home. Així doncs, les dones es veien frenades per llei a l'hora de participar en els oficis públics, com exercir l'advocacia, ser jutgesses o exercir alguna de les magistratures.

Però la matrona romana real va ser molt més que una ama de casa. Diverses fonts clàssiques ens donen informació sobre dones que van accedir a l'esfera pública per a fer ús de la seua veu i van trencar amb el paper tradicional que els havia sigut assignat. Ens han arribat notícies de les advocades Carfènia i Maèsia; de Cornèlia, mare dels Graco; o de la mare de Juli Cèsar, Aurèlia. Però també de dones que es van veure embolicades en la lluita pel poder, obertament o en l'ombra, com Servilia, mare de Marc Brut; l'oradora Hortensia; la rebel Clòdia; Lívia, esposa de l'emperador Augusto, i cal que no oblidem Octàvia, esposa de Marco Antonio i germana d'August.

Aquestes dones van arribar a ostentar el mateix poder que molts dels homes que van governar Roma. Posseïen grans dots per a la comunicació i coneixements polítics, econòmics i jurídics. El millor exemple de totes elles va ser Fúlvia.

L'activitat s’ha assignat al curs de 1r d'ESO, però pot adaptar-se als nivells de 2n, 3r o 4t d'ESO en Cultura Clàssica, o en Llatí de 4t d'ESO.

Descripció

L'activitat consisteix en la lectura comprensiva d'un text de Cassi Dió en el qual ens explica com Fúlvia i Marc Antoni ordenen col·locar el cap, després d'ultratjar-lo, i les mans de Ciceró en el rostrum o tribuna d'oradors del fòrum. El text serà el punt de partida des del qual els alumnes buscaran informació sobre el fòrum i els edificis que el componien, així com les activitats quotidianes que es desenvolupaven en aquest espai.

Resposta

Documents