Enunciat

Observacions i context

Ciceró en Brutus, una història de l'oratòria romana, facilita exemples de dones (Lèlia, les seues filles −les Múcies− i les seues netes −les Licínies−) que posseïen una educació i una capacitat oratòria amb la qual podrien haver-se convertit en òptimes oradores, com solia ocórrer amb els homes del seu mateix estatus social, si no haguera estat vetat per a les dones romanes l'exercici de l'oratòria judicial i política. Cornèlia, la mare dels Gracus, també va gaudir d'una excel·lent preparació per a transmetre’ls-la als seus fills. Ja molt avançat el segle I a. C., en un àmbit de clara ampliació dels drets de la dona, tres matrones romanes (Hortènsia, Mesia i Cafarnia) van exercir l'advocacia. 

Descripció

Conéixer la figura d'Hortènsia i imitar-la defensant alguna injustícia mitjançant un discurs. El cas d'Hortènsia, la qual no va poder exercir l'ofici d'oradora malgrat la seua gran capacitat, es pot trobar en altres dones d'altres èpoques.  

Resposta

Documents