Imitant Hortènsia sense distinció de sexe
Characters:
Theme: L'educació de xiquets i xiquetes
Competencies
Competence in Linguistic Communication
Multilingual Competence
Personal, social and learning to learn competence
Citizen Competition
Competence in cultural awareness and expressions
Subjects and year by Educational System
Spain > Classical culture > 1st ESO > Classical roots of today's world. Everyday life
Enunciation
Llig la introducció i el fragment del discurs de l'oradora romana Hortènsia.
El segon triumvirat va proclamar un edicte que establia que les mil quatre-centes dones més riques de Roma havien d'aportar una contribució per a les despeses militars. Les matrones van intentar mediar amb les dones dels triumvirs, però, en no aconseguir-ho, es van dirigir al Fòrum, i Hortènsia, en representació de totes elles, va pronunciar un famós discurs que va obtindre resultats favorables. Aquest discurs el recull l'historiador Apià.
...Per què hem de pagar tribut nosaltres que no tenim participació en magistratures, honors, generalats, ni, en absolut, en el govern de la cosa pública, per quines raons us enredeu en lluites personals que aboquen en calamitats tan grans? Per què dieu que estem en guerra? I quan no va haver-hi guerres? Quan les dones han contribuït amb tributs? A aquestes la seua pròpia condició els eximeix d'això en tota la humanitat...
Trad. Antonio Sancho Royo (1985)
Hortènsia era contemporània de Ciceró, l'orador més important que va tindre Roma. Era filla d’Hortensi, orador que, abans d'aparéixer Ciceró, era considerat el millor.
Segons Ciceró, aquests són els passos que s'han de donar per a realitzar el discurs:
1.-Inventio: és la cerca d'arguments.
2.-Dispositio: distribució adequada d'aqueixos arguments, encadenats els uns amb els altres.
3.-Elocutio: art d'adornar les idees i donar-los la sintaxi precisa.
4.-Memoria: recordar cada dada en el seu lloc apropiat.
5.-Actio: pràctica de tot el relacionat amb el moment de pronunciació del discurs: gestos, veu, èmfasi, etc.
Quant al mateix discurs, ha de constar de quatre parts:
1.-Introducció (exordium). 2. Exposició (narratio). 3. Argumentació (argumentatio) amb una faceta positiva (probatio) i amb una altra de negativa, en la qual es rebutgen les objeccions reals o possibles (refutatio). 4. Conclusió (perotatio).
Respon les preguntes:
1. Seguint els consells de Ciceró, realitza tu un breu discurs defensant alguna injustícia actual.
2. Per a què serveix l'oratòria?
3. Hi ha oratòria en l'actualitat?
4. Valeri Màxim, escriptor contemporani d'Hortènsia, assenyala que l’oradora seguia tan de prop l'estil del seu pare, que semblava que el feia ressuscitar en el seu discurs:
« Revisqué llavors Quint Hortensi en la seua descendència femenina i inspirò les paraules de la filla; si els seus descendents de sexe masculí hagueren volgut imitar la seua força, la gran herència de l'eloqüència d’Hortensi no s’hauria truncat amb aquest únic discurs d'una dona».
Les qualitats dels pares solen ser imitades i apreses pels fills i filles d'una manera quasi natural. Coneixes altres casos en els quals aquestes qualitats familiars hagen sigut censurades per raó de gènere?
Observations and context
Ciceró en Brutus, una història de l'oratòria romana, facilita exemples de dones (Lèlia, les seues filles −les Múcies− i les seues netes −les Licínies−) que posseïen una educació i una capacitat oratòria amb la qual podrien haver-se convertit en òptimes oradores, com solia ocórrer amb els homes del seu mateix estatus social, si no haguera estat vetat per a les dones romanes l'exercici de l'oratòria judicial i política. Cornèlia, la mare dels Gracus, també va gaudir d'una excel·lent preparació per a transmetre’ls-la als seus fills. Ja molt avançat el segle I a. C., en un àmbit de clara ampliació dels drets de la dona, tres matrones romanes (Hortènsia, Mesia i Cafarnia) van exercir l'advocacia.
Description
Conéixer la figura d'Hortènsia i imitar-la defensant alguna injustícia mitjançant un discurs. El cas d'Hortènsia, la qual no va poder exercir l'ofici d'oradora malgrat la seua gran capacitat, es pot trobar en altres dones d'altres èpoques.