- En l’antic Egipte, la funció mèdica es regia per una estricta organització, com s’aplicava a tots els funcionaris de l’estat faraònic. Els sanitaris partien des del títol genèric de swnw o metge/essa. Per això, si ascendien de categoria arribaven a ser la cap o el cap dels metges i, a la part alta de l’escala, inspector/a o director/a dels metges. El paper de les dones egípcies com a terapeutes va quedar reflectit en les pintures de tombes, on pot veure’s com les dones atenen un part.
- Les dones en l’antic Egipte tenien llibertats que no tenien en altres llocs. A més, és sabut que el poble de l’antic Egipte adorava deesses com Yuy per a quedar-se embarassades, Heqet, Mesenet i Xepsetipet per a ajudar en el part, i Bastet, protectora de les possibles complicacions posteriors.
- La Bíblia hebrea, encara que no es considere una font totalment fiable dels esdeveniments històrics anteriors al segle VII aC, es refereix a les llevadores en l’Èxode 1,15-16: El rei d’Egipte va donar també ordre a les llevadores de les hebrees: «Quan ajudeu les dones hebrees en el part, si veieu que naix un xiquet, mateu-lo; si és una xiqueta, deixeu-la viure.
- En l’antiga Grècia; hi havia una llei que prohibia a tota dona l’exercici de la medicina i la pràctica de l’obstetrícia. No obstant això, es coneix la història d’una dona anomenada Agnòdice, que es va veure obligada a disfressar-se d’home per a anar a estudiar amb Heròfil de Calcedònia, famós metge i anatomista d’Alexandria.