La ciutat d'Agripina la Menor
Personatges:
Tema: Arquitectura: les obres públiques
Competències
Competència en Comunicació Lingüística
Competència personal, social i aprendre a aprendre
Competència en consciència i expressions culturals
Matèries i cursos per Sistema Educatiu
Espanya > Cultura Clàssica > 4t ESO > Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura, art i ciència
Enunciat
Agripina la Menor -filla de Germànic i Agripina la Major, germana de Calígula i mare de Neró- va nàixer l'any 15 en Oppidum Ubiorum. En el 48 dC, es va casar amb el seu oncle, l'emperador Claudio, i el va convèncer perquè atorgués al seu lloc de naixement l'estatus de ciutat, passant a ser la capital administrativa de la Germania Inferior i a dir-se en el seu honor Colonia Claudia Ara Agrippinensium.
1.- Respon a les qüestions sobre la ciutat i la seua benefactora.
a.- Quina ciutat és actualment i en quin país es troba?
b.- Era una ciutat de la davantera nord de l'Imperi romà, al costat de quin important riu estava situada?
c.- Cerca la definició de colonia per a saber els avantatges que comportava el nou rang.
d.- A la vista d'aquest fet i de la frase que se li atribueix: «que em mate amb la condició que governe», relacionada amb la seva obstinació per aconseguir que el seu fill Neró fos emperador, quins trets destacaries d'aquesta emperadriu? Tingues en compte que els seus assoliments els va aconseguir en un context en què l'activitat pública i política estava vetada a les dones.
2.- Llegeix el següent text i respon a les qüestions sobre urbanisme.
El traçat d'una ciutat romana s'articulava sobre dos eixos principals: el cardo maximus, la via que recorria la ciutat de Nord a Sud, i el decumanus maximus, la via que la travessava d'Est a Oest. En la intersecció es localitzava el fòrum.
La resta dels carrers s'alineaven en paral·lel al card i al decumanus i seguien una organització geomètrica que dividia l'espai en quadrícules, denominades insulae (pomes), on s'edificaven els edificis privats i públics. Una muralla embolicava la ciutat i en ella s'obrien quatre portes, situades en els extrems de les dues vies principals.
a.- Assenyala en el pla de la Colònia Agripinensis els elements urbanístics que apareixen en el text.
b.- Quin nom rep el model de traçat dels carrers en quadrícula? Qui va ser el creador? En quin barri de la ciutat d'Atenes es va aplicar aquest model?
c.- Què dos edificis dedicats a l'activitat política albergava el fòrum i quina utilitat tenien?
3.- L'aqüeducte Eifel subministrava aigua a la ciutat pel costat oest i va ser un dels més llargs de l'Imperi romà. Construït l'any 80 dC, transportava aigua uns 95 km, des de l'accidentada regió d'Eifel. Va ser expressament dissenyat per a minimitzar el seu traçat en superfície, per la qual cosa queden poques restes.
a.- Per què creus que el van construir majorment sota terra?
b.-Què dos elements arquitectònics eren imprescindibles en la construcció d'aqüeductes? De qui els van copiar?
c.- Quins edificis d'higiene i d'oci es proveïen amb l'aigua dels aqüeductes?
d.- Afegeix cada terme a la seva definició: arcuationes, caput aquae, castellum aquae, piscinae limariae, specus.
- Capçalera d'un aqüeducte, on es recull l'aigua que passa de manera controlada a la conducció.
- Canal per on circula l'aigua, majorment cobert.
- Sistemes d'arcades que sostenen el canal i el mantenen al nivell adequat.
- Cambres encarregades de la depuració de l'aigua mitjançant el sistema de decantació.
- Dipòsit urbà d'arribada d'un aqüeducte, on a més es fa una última decantació de l'aigua.
e.- Quin és l'aqüeducte més famós de França? I d'Espanya?
f.- Quin aqüeducte romà desembocava en una font antecessora de la Fontana de Trevi?
4.- A Espanya, a més de l'aqüeducte ja esmentat, existeixen restes de molts altres. Fixa't en aquests cinc, que mostren es seues arcades, identifica'ls en Internet i indica sota la imatge: el nom, la província on es troben, el lloc de procedència de l'aigua, el lloc de destinació (en un d'ells no se sap amb certesa) i els quilòmetres de trajecte.
http://baulitoadelrte.blogspot.com/2017/05/los-acueductos-romanos.html
Observacions i context
Les dones de la dinastia julioclàudia no van actuar mai de manera conjunta per a aconseguir un major protagonisme femení en l'esfera pública i política, sinó que, mogudes per interessos personals, es van dedicar a situar els seus descendents en la primera línia de successió. En una primera fase destaquen Octàvia, Lívia, Júlia la Major i, posteriorment, Agripina la Major, Júlia la Menor i Agripina la Menor.
Encara que durament criticades, les julioclàudies van obrir sens dubte una nova etapa en la història de Roma, una labor que serà posteriorment continuada per les grans emperadrius antonines i severes.
Descripció
S'estudiaran els elements principals del traçat d'una ciutat romana, en concret l'actual Colònia (ciutat de naixement d'Agripina); es coneixeran dades de l'aqüeducte que li subministrava l'aigua i es buscarà informació d'altres aqüeductes, principalment d'Espanya.