Ressenya
Agripina la Menor (15-59) va ser filla de Germànic i d’Agripina la Major, germana de l'emperador Calígula, esposa de Claudi i mare de Neró. De xicoteta va perdre la seua família a causa dels drets dinàstics i va ser conscient que el preu per l'imperi era matar o morir. Amb gran intel·ligència i formació intel·lectual, va escriure les memòries de la seua família. Va exercir el comandament amb habilitat i diplomàcia durant l'ascens del seu fill al poder, però no es va tolerar que l'exercira plenament.
Activitats
Angles
Espanyol
Català
Justificacions
- Va aconseguir que el seu fill Neró fora emperador.
- Va tindre la capacitat i el desig de governar, però, quan ho va fer de manera explícita, va pagar amb la seua vida.
- Amb gran formació literària, va escriure unes memòries que van servir de font a altres historiadors.
Biografia
Agripina la Menor (15-59) va ser filla de Germànic i de Agripina la Major, germana de l'emperador Calígula, esposa de Claudio i mare de Neró. Dona amb gran intel·ligència i formació intel·lectual, va escriure les memòries de la seva família.
Agripina la Menor o Agripinil·la havia viscut l'estranya mort de son pare, el general Germànic, i el desterrament de sa mare, Agripina la Major. Agripina va creure que la seua família hauria de ser restituïda en el seu legítim poder.
Agripinil·la s'havia casat l'any 28 amb el cònsol romà Enobarb, amb el qual no va tindre una bona relació. Quasi deu anys transcorregueren fins que va nàixer el que seria l'odiat emperador Neró. Poc temps després, quan Agripinil·la tenia només 25 anys, va enviduar per primera vegada.
Un any després, l'any 41, moria Tiberi, que va nomenar emperador el seu germà Calígula. Després de restituir l’honor de la seua família, va donar a Agripina i altres dues germanes un tracte preferent en la cort imperial. Amb la mort de la seua germana Drusil·la, una malaltia mental es va despertar en l'emperador i va relegar Agripina i Lívil·la. Acusades de conspirar contra ell, van ser condemnades al desterrament a l'illa de Ponça.
Després de l'assassinat de Calígula, el nou emperador, el seu oncle Claudi, va fer tornar Agripina i la seua germana a Roma. Convençuda que havia de continuar lluitant pel seu fill, el primer que va fer va ser tornar-se a casar amb un milionari anomenat Crisp Passié. Poc temps després moria, segons els rumors, enverinat per la seua esposa.
Vídua de nou, Agripina es va acostar al seu oncle i, quan Messalina cavava la seua pròpia tomba en casar-se en públic amb un dels seus amants, va veure el camí lliure fins al tron. Després de l'execució de Messalina, Claudi es va casar amb la seua neboda.
Primer va aconseguir que Claudi acceptara la unió entre la seua filla Octàvia i Neró; després el va adoptar. Mentre Neró guanyava esglaons, Britànic els baixava perquè la seua cosina va començar una campanya de desprestigi contra ell.
L'any 54, Agripina va enverinar Claudi durant el sopar i el seu fill adoptiu, Neró, va ser nomenat emperador. Es trobava en un moment àlgid del seu poder, però l’esplendor duraria molt poc.
El seu assassinat no va resultar fàcil.[1] Descartat l'enverinament com a manera d'assassinar sa mare, Neró va intentar afonar el vaixell en el qual viatjava. Agripina va escapar nadant. Finalment, la mare de l'emperador va morir en la seua vila d’Àntium, el mateix lloc on havia donat a llum al que ara es convertiria en el seu assassí. Una espasa va acabar amb la seua vida.
Ferrer, Sandra (2022). “Asesina y asesinada, Agripina la Menor (15-59)”, en Mujeres en la historia, (consultat el 22.03.2011), <https://www.mujeresenlahistoria.com/2011/03/asesina-y-asesinada-agripina-la-menor.html>
“L'assassinat de *Agripina no va resultar fàcil.” Venim de parlar de Neró i pot *co*nfundir.
Obres
Va escriure unes Memòries que van servir de font a altres historiadors i que no s'han conservat.
Bibliografia
- Cid, Rosa Mª (2014). “Imágenes del poder femenino en la Roma antigua. Entre Livia y Agripina”, Asparkía, nº 25, pp.179-201, (consultat el 14/05/2021), <https://www.e-revistes.uji.es/index.php/asparkia/article/view/1282/1116>
- Ferrer, Sandra (2011). “Asesina y asesinada, Agripina la Menor (15-59)”, en Mujeres en la historia, (consultat el 22/03/2022), <https://www.mujeresenlahistoria.com/2011/03/asesina-y-asesinada-agripina-la-menor.html>
- Hidalgo, M.ª José (2012). Las emperatrices romanas. Sueños de púrpura y poder oculto. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, pp. 46-53.
- Posadas, Juan Luís (2008), Emperatrices y princesas de Roma. Madrid: Raíces.
- Soutthon, Emma (2019). La primera emperatriz de Roma. Barcelona: Pasado & Presente.
- Torrego, Mª Esperanza (2004). “Agripina la Menor, el poder como obsesión”, en Jesús de la Villa (ed.), Mujeres de la Antigüedad. Madrid: Alianza Editorial, pp.198-224.
AUDIOVISUAL:
- “Agripina la Menor, o el fuego del poder en la Roma Antigua. Eva Tobalina”, en Raíces de Europa, (consultat el 11/05/2021), <https://www.youtube.com/watch?v=9nuTUAW5_-4>
Enfocament Didàctic
-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Història i evolució sociopolítica; Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana.
-Llatí 4 ESO: Bloc El present de la civilització llatina.
-Llatí Batxillerat: Bloc L'antiga Roma.
-Història 1 ESO: Bloc Societats i territoris, referit a Roma.
Documents
