Geographical classification:
Europe > United Kingdom
Socio-cultural movements
Late modern period / Contemporary period > Artistic movements since the end of the 19th century
Historical milestones > World War I
Groups by dedication
Activists > Suffragettes / Suffragists
Professionals / Other groups > Businesswomen / Executives / Administrative managers
Plastic, visual and performing artists > Photographers > Photojournalists
Context of feminine creation
Christina Broom no va ser la primera dona britànica que va agafar una càmera; abans que ella ho va fer, per exemple, la molt més coneguda i reconeguda Julia Margaret Cameron, però sí que va ser la primera que va eixir al carrer amb una càmera. No obstant això, i malgrat haver fet més de 40.000 fotografies, el seu nom, i el reconeixement a la seua labor i la seua figura, passen pràcticament desapercebuts per a la majoria. - Dones coetànees: mestres retratistes. Madame D’Ora (1881), Ruth Harriet Louise (1903), Gisele Freund (1908), Eve Arnold (1912), Inge Morath (1923) o Annie Leibovitz (1949).
Review
Autodidacta i amb una afició tardana, Christina Broom va convertir la necessitat de guanyar-se la vida en una professió que no va abandonar. A pesar que no va estar mai al front, les seues imatges de soldats van aconseguir plasmar el temor, la incertesa i la desesperança d’aquells homes que anaven a la guerra sense saber el seu destí. Christina Broom es va convertir també en testimoni dels moviments sufragistes i d’algun dels esdeveniments més importants de la història del seu país. https://www.cartierbressonnoesunreloj.com/fotografa-pionera-y-desconocida-el-caso-de-christina-broom (en castellà, 13/4/2022)
Christina Broom, fotògrafa escocesa, considerada la primera fotoperiodista dona del Regne Unit.
Entre els seus treballs destaquen les imatges de soldades durant la I Guerra Mundial, els moviments sufragistes i el funeral de la infermera Edith Cavell.
Biography
La família de Christina Livingston era escocesa, encara que ella va nàixer al número 8 de King’s Road a Chelsea, Londres, i era la setena de huit germans. El pare va ser Alexander Livingston (1812-1875), un mestre en la fabricació de botes, i la mare va ser Margaret Fair (1826-1884). Christina es va casar amb Albert Edward Broom (1864-1912) en 1889 i van tindre una filla, Winifred Margaret Broom, el 7 d’agost de 1890. En 1903, després del fracàs del negoci familiar de ferreteria i d’altres empreses, Christina va amprar una càmera fotogràfica i de manera autodidacta va aprendre a utilitzar-la. Va establir una parada comercial al Royal Mews, les cavallerisses del Palau de Buckingham, per a vendre postals amb les fotografies que havia fet. Va mantindre aquest treball des de 1904 fins a 1930. Quan la família es va mudar a Burnfoot Avenue, va acomodar el celler i el va convertir en una cambra obscura. La seua filla Winifred va deixar l’escola per a ajudar sa mare, mentre que el seu marit Albert escrivia les llegendes de les imatges. Les postals es venien tan bé que en una sola nit els Broom arribaven a imprimir 1.000 exemplars. Va ser nomenada fotògrafa oficial del Household Division (Divisió de Llars) entre 1904 i 1939, i tenia una cambra obscura a la caserna de Chelsea (Chelsea Barracks). Broom va prendre també moltes imatges d’escenes locals, que incloïen tant del Palau com de les marxes de The Boat Race i de les sufragistes. Va fotografiar els prínceps de Gal·les durant la inauguració del tramvia fins a Westminster. També va retratar soldats durant el Nadal de 1914-1915. Va ser simpatitzant del moviment sufragista a principis del segle XX i va documentar els seus líders i les accions polítiques i socials del moviment. També va fotografiar el moment històric del funeral de la infermera afusellada pels alemanys Edith Cavell. El seu marit Albert va morir en 1912; Christina es va mudar, llavors, amb la seua filla Winifred a Muster Road, a Fulham, i va canviar de nom professional pel de Mrs. Albert Broom. Va ser la primera fotògrafa anglesa a publicar fotos en diaris, setmanaris i altres edicions periòdiques. En les dècades dels anys 1920 i 1930 el seu treball va aparéixer en publicacions com The Illustrated London News, The Tatler, The Sphere i Country Life. Christina Broom va morir el 5 de juny de 1939 i va ser enterrada en l’antic cementeri de Fulham. La seua filla Winifred va aconseguir salvaguardar els seus negatius, ja que els tenia emmagatzemats en institucions públiques. Es calcula que al llarg de la seua vida va vendre més de 42.000 exemplars de les seues fotografies.
Seria interessant fer una activitat interdisciplinària amb l’assignatura de Geografia i Història amb la qual es pot contextualitzar el moment històric de la fotògrafa per a aprendre sobre la I Guerra Mundial.
