És aguda i s’accentua per...

1. Després de numerar les línies de 5 en 5, llegiu en veu alta entre tota la classe el següent fragment del conte de Carme Riera “Te deix, amor, la mar com a penyora”:

“Des d’aquí, des de la meva finestra, no puc veure la mar. Només uns níguls de mal color, desfent-se, i la punta d’agulla del temple del Tibidabo. Res de bo. Cases de pisos, altes i lletges, amb flors esmorteïdes als balcons i veles grogues rostides pel sol.

No puc veure la mar perquè roman, enfora d’aquí, a l’altre cantó de la ciutat. Endolada, greixosa, quasi pudent, agombola, com una dida, vaixells de càrrega, iots i ‘golondrinas’ ancorades en un racó del moll. Aquesta mar no s’assembla gens a la nostra. És una llenca metàl·lica, sense transparències, ni colors canviants. Coagulada a redols, endurida. Però l’enyor. L’enyor només perquè, en veure-la, pens que tu restes a l’altra banda i que de mar a mar, de riba a riba, hi ha menys camí que de ciutat a ciutat.”

2. Comentem en gran grup el seu significat i si hi ha alguna paraula que no s’entén, la busqueu al diccionari.

3. Justifiqueu per què s’accentuen, o no, les paraules subratllades.