L'origen de Roma

Enunciat

Acònia Fàbia Paulina va ser una poeta del segle IV dC que va participar en diversos cultes religiosos i que, en l'epitafi al seu marit, un destacat polític i autoritat religiosa de Roma, lamenta tant la seua absència com la desaparició dels valors pagans, davant la forta pressió del cristianisme.

1.- Llegeix la tradución dels versos seleccionats de l'epitafi i respon a les qüestions:

«Les mares de la ciutat de Ròmul em prenen per model,

i consideren bells als seus fills, si s'assemblen als teus.

Tant els homes com les dones, desitgen i aproven

els honors que tu, mestre meu, em vas donar.

Perdut ara tot això, em consumisc, esposa abatuda;

feliç seria, si els déus m'hagueren concedit que el meu marit

em sobrevisquera; però feliç al cap i a la fi, perquè teua

soc, he sigut i seré al punt després de la meua mort».

(Text extret de la traducció d'Aurora López, 1994. No solo hilaron lana)

a.- De quina ciutat parla? Quina relació té Ròmul amb aquesta ciutat?

b.- Gaudia la poeta de prestigi? En relació amb quina important tasca de matrona romana?

c.- Els honors dels quals parla són els diferents cultes religiosos que li va ensenyar el seu espòs i que ella observa. Quins grups socials els practiquen?

d.- Què hauria desitjat en lloc de veure morir al marit?

e.- Quan la poeta diu: «perquè teua soc, he estat i seré al punt després de la meua mort», quin dels següents tòpics literaris està utilitzant?: recorda que has de morir, amor més enllà de la mort, gaudeix del moment, lloc agradable, la mort tot l'iguala. Dona la teua opinió sobre la idea que representa el tòpic utilitzat.

2.- Recrea la història sobre els orígens de Roma i coneix als seus protagonistes.

a.- Ordena aquestes accions cronològicament, tenint en compte que van des de la caiguda de Troia fins a la fundació de Roma. A continuació, un/a alumne/a llegirà la història a la resta de la classe, seguint el fil argumental.

• Quan van néixer els bessons, i perquè pogueren

 salvar-se, van ser llançats al Tíber dins d'una canastra.

• Enees va arribar a la regió del Laci on governava el rei Llatí que li va donar la mà de la seua filla Lavinia, compromesa amb Torn, rei dels rútuls, a qui va haver de vèncer.

• Enees, fill de Venus i Anquises, espòs de Creúsa (filla del rei Príam) va fugir de Troia amb el seu pare i el seu fill Ascani.

• Els bessons van retornar el tron d'Alba Longa al seu avi Numitor i en el lloc dels set pujols van decidir fundar una ciutat: Ròmul sobre el Palatí i Rem sobre l'Aventí. Es va decidir que guanyaria qui albirés més voltors.

• Rem va creuar amb menyspreu la línia, per la qual cosa el seu germà el va matar i va quedar com l'únic i primer rei de Roma. Roma va ser fundada l'any 753 a. C.

• Ascani va fundar la ciutat d'Alba Longa sobre la riba dreta del riu Tíber. En ella van regnar molts dels seus descendents fins a arribar a Numitor i al seu germà Amuli.

• Enees es va detenir a Cartago, on va viure els amors amb la reina Dido, fins que Mercuri, el missatger dels déus, li va recordar que el seu destí estava a Itàlia.

• Amuli va destronar a Numitor i va fer vestal a la seua neboda Rea Silva perquè no tingués descendència; però Mart, el déu de la guerra, va engendrar en Rea Silvia als bessons Ròmul i Rem.

• Una lloba es va acostar al riu, els va trobar i els va traslladar a la seua cova, on els va alletar fins que un pastor, Faústul, els va lliurar a la seva dona, Aca Larentia, perquè els criara.

• Ròmul va veure dotze i Rem només va albirar sis. Ròmul va traçar un requadre amb una arada delimitant la futura muralla (pomerium) a la part alta de la muntanya Palatí i va jurar que mataria a qui gosés traspassar-lo.

b.- Construeix l'arbre genealògic del fundador de Roma i destaca en color els déus que apareixen en ell. Se sentirien orgullosos els romans pel seu llinatge?

c.- Elaboreu per parelles un petit diàleg entre els dos germans des que decideixen fundar una nova ciutat. Realitzeu la seua lectura dramatitzada.

Observacions i context

La poesia de Safo va il·luminar a una llarga llista de dones que fins al segle IV dC van plasmar les seues veus en diversos estils, tant en grec com en llatí. D'època romana, i fent només esment a les poetes de les quals queda un mínim testimoniatge, trobem Sulpícia ‘l’elegíaca’, Melino, Herènia Pròcula, Clàudia Tròfim, Sulpícia ‘la satírica’, Júlia Balbila, Cecília Trèbula, Damo, Terència, Teosèbia i Acònia Fàbia Paulina.

L'activitat està destinada a 2n de Cultura clàssica en el bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Mitologia i religió. Es podria adaptar a 3r i 4t sense facilitar a l'alumnat la història mitològica, sinó que buscara informació i la narrara; també es podria comparar amb altres mites fundacionals.

Descripció

Lectura i comentari d'un fragment del poema d'Acònia Fàbia Paulina, en el qual lamenta la pèrdua del seu espòs i l'ocàs d'una Roma pagana, la història de la qual va començar amb Ròmul. Disposició cronològica dels principals episodis de la llegenda d'Enees i la de Ròmul i Rem, per a reconstruir el mite de la fundació de Roma. Realització d'un arbre genealògic dels seus protagonistes.

Resposta

Documents