Classificació geogràfica

Europa > Itàlia

Moviments socio-culturals

Antiguitat > Cultura romana > Imperi

Grups per àmbit de dedicació

Escriptores > Poetes

Escriptores > en > llatí

Personatge
Altar

Acònia Fàbia Paulina

Roma c. 300 ‖ Roma c. 384

Període d'activitat: Des de 315 fins 384

Classificació geogràfica: Europa > Itàlia

Moviments socio-culturals

Antiguitat > Cultura romana > Imperi

Grups per àmbit de dedicació

Escriptores > Poetes

Escriptores > en > llatí

Context de creació femenina

La poesia de Safo va il·luminar a una llarga llista de dones que fins al segle IV dC van plasmar les seues veus en diversos estils, tant en grec com en llatí. D'època romana, i fent només esment a les poetes de les quals queda un mínim testimoniatge, trobem Sulpícia ‘l’elegíaca’, Melino, Herènia Pròcula, Clàudia Tròfim, Sulpícia ‘la satírica’, Júlia Balbila, Cecília Trèbula, Damo, Terència, Teosèbia i Acònia Fàbia Paulina.

Ressenya

Poeta i aristòcrata romana que del s. IV dC. Igual que el seu marit, va ocupar un lloc destacat en la defensa dels cultes mistèrics i orientals de la religió romana. Encara que sempre va estar relacionada amb ell en l'àmbit públic, va ser una persona influent en l'àmbit privat i religiós. Ens ha deixat quaranta-un senaris iàmbics en una laudatio funebris, que commemora la pèrdua d'un ser estimat i la de la Roma pagana.

Activitats

Angles

  • Imported divinities
    • Espanya > Cultura Clàssica > 4t ESO > Continuïtat del patrimoni cultural. Mitologia i religió
  • The origin of Rome
    • Espanya > Cultura Clàssica > 2n ESO > Continuïtat del patrimoni cultural. Mitologia i religió

Espanyol

  • Divinidades importadas
    • Espanya > Cultura Clàssica > 4t ESO > Continuïtat del patrimoni cultural. Mitologia i religió
  • El origen de Roma
    • Espanya > Cultura Clàssica > 2n ESO > Continuïtat del patrimoni cultural. Mitologia i religió

Català

  • Divinitats importades
    • Espanya > Cultura Clàssica > 4t ESO > Continuïtat del patrimoni cultural. Mitologia i religió
  • L'origen de Roma
    • Espanya > Cultura Clàssica > 2n ESO > Continuïtat del patrimoni cultural. Mitologia i religió

Justificacions

  • Poeta romana, últim testimoniatge de la tradició literària clàssica.
  • El seu poema, una laudatio funebris al seu espòs, es conserva en un pedestal. Està compost de quaranta-un senaris iàmbics.

Biografia

Era filla d'un  aristòcrata que va ocupar els càrrecs de prefecte i cònsol. Es va casar amb Veti Agori Pretextat l'any 344 dC, residien al Palatí i van tindre un fill o filla. Veti Agori pertanyia a l'aristocràcia senatorial romana i era una de les grans figures del moviment intel·lectual pagà del segle IV i un referent en l'oposició al cristianisme. També Paulina formava part dels cercles pagans; va ser iniciada en els misteris eleusins i en els misteris lernians de Dionís i Demèter, i es va dedicar a diverses deïtats femenines, com Ceres, Hècate (de la qual era hierofant), la Magna Mater (com a tauroboliata) i Isis. 

En els museus capitolins es conserva una base de marbre que formaria part del monument funerari de tots dos. En la part frontal del pedestal hi ha una relació de càrrecs religiosos i del cursus honorum de l'espòs, després es detallen els càrrecs religiosos de Paulina. A banda i banda estan escrits els elogis que l'espòs dirigeix a Paulina. En la part posterior estan gravats els versos de Paulina, quaranta i un senaris iàmbics,  en homenatge al seu espòs i a l'amor; possiblement, el poema és la laudatio funebris llegida en el funeral del seu espòs. En ells, es lamenta de la pèrdua d'un ser estimat, però també la de la Roma pagana; els versos de Paulina invoquen per última vegada els deus grecoromans.

Després de la mort de Praetext, en el 384 dC, Concòrdia, l'última vestal, va promoure l'erecció d'una estàtua en el seu honor perquè havia sigut sacerdot i protector del col·legi de les vestals. Al seu torn Paulina, li va erigir una a ella, com a mostra d'agraïment. 

Després de la mort de Paulina c. 384 dC, el seu descendent els va dedicar un monument funerari amb estàtues a la seua casa.

Bibliografia

- Kahlos, Maijastina (1994). “Paulina and the Death of Praetextatus”, en Arctos 28, p. 13-25, (consultat el 11/10/2021), <https://web.archive.org/web/20071024183849/http://www.maijastinakahlos.net/b/kirjoituksia/praetextatus/paulina-and-the-death-of-praetextatus-arctos-28-1994/>

-López, Aurora (1994). No sólo hilaron lana. Escritoras romanas en prosa y verso. Madrid: Ediciones Clásicas, p. 75-94.

-Luque, Aurora (2020). Grecorromanas. Lírica superviviente de la Antigüedad clásica. Barcelona: Ed. Planeta, p. 206-218.

-Pavón Pilar (dir.) (2022). “Exposición Virtual: 250 mujeres de la antigua Roma” in Conditio feminae I: Marginación y visibilidad de la mujer en el Imperio Romano. Universidad de Sevilla, (consultat el 21/11/2022),<https://grupo.us.es/conditiofeminae/index.php/2022/04/05/fabia-aconia-paulina/>

 

 

Enfocament Didàctic

-CUC: Bloc  Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana; Bloc  Continuïtat del patrimoni cultural.  Literatura, art i ciència.

-Llatí 4t ESO: Bloc El text llatí i la traducció; Bloc Llegat i patrimoni.         

-Llatí Batxillerat: Bloc El text: comprensió i traducció; Bloc  Educació literària.

-Literatura Universal 1r Batxillerat: Interpretació de fragments d'època romana de gènere i temàtica diversos.

-Llengua Castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.

Documents