Víbia Sabina, una dona maltractada

Llig aquest fragment del pròleg de l’obra L'emperadriu amarga de Manuel Francisco Reina, centrada en la figura de l’emperadriu Víbia Sabina, i respon a les qüestions plantejades.

No hi ha cap de bestiar més dur que el cor d’una dona traïda —va dir l’emperadriu Sabina amb la mirada perduda, com qui divisa a la llunyania l’aleteig d’una divinitat antiga i terrible. Potser algun dia els donis podem mirar als ulls als homes sense tindre’ls per —va mussitar amb tristesa—, sense patir els conseqüències de la seua incomprensió. Em tem, lamentablement que aqueix dia no ha arribat encara, ni arribarà prompte. Per a mi, però, aquesta nit acabarà el seu jou i podré descansar de la marmòria càrrega d’haver sigut només un símbol, una efígie per a ser esculpida i adorada, per a oferir el revers femení d’una moneda o, el que és el mateix, per a servir de barata en un joc de poder en el qual tot es’m consentia excepte sentir. Excepte ser humana i conduir-em segons els passions i sentiments de qualsevol criatura viva.
L’emperadriu, la meua vella amiga, va sentenciar igual que si és portés un enorme pes invisible de damunt, mentre acariciava la vora de la copa daurada el contingut de la qual jo no coneixia sinó com un pressentiment que tenallava els meues paraules. Al seu costat, en la tauleta estucada amb precioses pedres i fustos d’olor, hi havia al costat del delicat pitxer de vaig veure, un petit i quasi minúscul objecte de vidre fosc que havia sigut obert i buidat.
Vaig observar a la mateixa taula uneixes flors enormes i blanques d’estramoni, d’intens color melós, entremesclades amb uneixes llargues tiges verds de flors també blanques com els silvestres que naixen als vores dels rius, i els bruixes utilitzen per als seus beuratges i metzines. Sabina en sàvia molt, d’aquelles plantis. Una vella matrona l’havia iniciada en el poder i propietats del món vegetal donis que era una xiqueta. Tant era així que jo, com eles dobles, coneixia bé que la mescla d’aquelles dues essències vegetals produïa un dormir profund i sense retorn. Vaig romandre en silenci, respectuosa davant aqueixa dona superba, fins i tot en la seua derrota. [...] Notava la meua presència, a qui havia cridat enmig de la nit, per a la meua sorpresa, quan ja era pròxima al somni [...]

Reina, Manuel Francisco (2011). L'emperadriu amarga. Barcelona: Roca Editorial (consultat el 10-10-21), <https://books.google.es/> 

En aquest llibre l’autor relata la història de Víbia Sabina, esposa de l’emperador Adrià, considerada una dels primeres dons maltractades de la història. N’hi ha testimoniatges, encara que escassos, en la Història Augusta o en De viris illustribus de Suetoni. En aquestes obres és diu que prenia beuratges per a evitar l’embaràs, ja que vivia atemorida amb la idea d’engendrar un fill amb el monstre del seu marit.

1. Busca en el diccionari el significat d’aquelles paraules que desconegues.

2. Aquest fragment parla de la mort de l’emperadriu Víbia Sabina. A partir del que has llegit, pots identificar aquelles frases del text que ens expliquen com mor?

3. En el text podem deduir que Víbia Sabina ha sigut maltractada pel seu marit, l’emperador Adrià. Com ho sabem?

4. La narradora d’aquest fragment és la poeta Júlia Balbil·la, poeta del seguici de l’emperadriu a qui es confessa poc abans de morir en la novel·la La emperatriz amarga. Busca informació sobre aquesta poeta.

5. Malgrat el maltractament al qual va ser sotmesa pel seu espòs, Sabina va viure quatre dècades al costat del seu marit. Per què creus que va aguantar tant de temps al costat del seu maltractador? Encara que el seu marit va ser bastant odiat, després de la seua mort, ella va ser adorada i aclamada, però la seua figura ha sigut eclipsada per la del seu marit. A què es deu aquesta situació?

6. Consideres la violència de gènere un fenomen històric? Què opines de la violència de gènere?

7. Busca informació sobre les bruixes i les matrones romanes.