Ressenya
Víbia Sabina era filla de Matídia la Major i neboda neta de Trajà. Als onze anys es va casar, per conveniència política, amb el futur emperador Adrià. Va acompanyar el seu espòs en els viatges per l'imperi i en el seu seguici tenia l'amistat de la poetessa Júlia Balbil·la. Malgrat ser una dona molt volguda, va rebre maltractaments per part del seu marit, del qual no va voler tindre descendència. Va tindre un paper clau en la successió d'Adrià, aconseguint que adoptara el futur Antoní Pius.
Activitats
Angles
Espanyol
Català
Justificacions
- Emperadriu influent i molt culta, encara que eclipsada injustament per la figura del seu marit.
- Amb idees avançades respecte al matrimoni i la maternitat.
Biografia
Va nàixer cap a l'any 86 d. C., filla de Matídia la Major (neboda de l'emperador Trajà) i de Lluci Vibi Sabí, de rang consular. Sabina, juntament amb la seua àvia, sa mare i la seua germanastra, Matídia la Menor, van viure i van ser educades a la casa familiar de Trajà i la seua esposa, Pompeia Plotina.
Es va distingir des de jove per una refinada bellesa. Es va casar amb Adrià l'any 100 a instàncies de l'emperadriu Plotina i de Matídia la Major. L'enllaç va reforçar les aspiracions imperials d'Adrià, qui succeiria Trajà en el 117 d. C.
El matrimoni, no obstant això, no va ser feliç. No van tindre fills, pel fet que, segons es va dir, Sabina va usar mètodes anticonceptius per a evitar tindre descendència, perquè per a ella tindre fills amb Adrià hauria significat «danyar la raça humana».
La veritat és que va ser víctima de maltractaments per part del seu marit. Els primers colps i violacions van arribar la nit de noces. Llúcia Víbia Sabina tenia 11 anys i el seu cosí, 23. Va ser dues dècades abans que es convertiren en l'emperadriu Sabina i l'emperador Adrià.
Sabina era de caràcter fort i independent i les seues creences sobre el matrimoni xocaven constantment amb l'emperador.
Es va envoltar de músics i artistes que van proliferar en la cort, convertint-la en un gran centre cultural, on ella va arribar a ser en una emperadriu també molt volguda.
Es diu que entre els anys 119 i 122 aproximadament, l'emperadriu va mantindre relacions íntimes amb l'historiador Suetoni, la qual cosa va motivar la caiguda en desgràcia i conseqüent expulsió de la cort imperial de l'historiador oficial al voltant de l'any 122.
En 128 se li va concedir el títol d'Augusta. Va morir en 137, abans que el seu marit. Es desconeix el motiu de la seua mort. Hi ha rumors que va ser enverinada per Adrià, el qual ho hauria ordenat per a evitar-li el plaer de sobreviure’l, però no hi ha proves que haja sigut així.
Cabello, Diana (2017). “Vibia Sabina”, Blog: Los mensajes de Clío, (consultat el 14.05.2021), <http://losmensajesdeclioyotrashistorias.blogspot.com/2017/09/vivia-sabina.html>
Bibliografia
- Birley, Anthony (2019). Adriano. Madrid: Gredos.
- Cabello, Diana (2017). “Vibia Sabina”, Blog: Los mensajes de Clío, (consultat el 14/05/2021). <http://losmensajesdeclioyotrashistorias.blogspot.com/2017/09/vivia-sabina.html>
- Carandini, Andrea (1969). Vibia Sabina. Florencia: Accademia La Colombaria.
- González-Conde, María Pilar (2018). “Sabina”, Diccionario Biográfico electrónico. Real Academia de la Historia, (consultat el 14/05/2021), <http://dbe.rah.es/biografias/17726/sabina>
- Hidalgo de la Vega, Mª José (2000).” Plotina, Sabina y las dos Faustinas: la función de las augustas en la política imperial”, Studia historica. Historia antigua, nº 18, Universidad de Salamanca, pp.191-224, (consultat el 14/05/2021), <https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=106449>
- Hidalgo de la Vega, Mª José (2012). Las emperatrices romanas. Sueños de púrpura i poder oculto, Salamanca: Universidad de Salamanca, pp. 16-21.
Enfocament Didàctic
-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Història i evolució sociopolítica; Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana.
-Llatí 4 ESO: Bloc El present de la civilització llatina.
-Llatí Batxillerat: Bloc L'antiga Roma.
-Història 1 ESO: Bloc Societats i territoris, referit a Roma.
Documents
