Actividad

Víbia Sabina, una dona maltractada

Personajes:

Vibia Sabina

Tema: La dona a Roma

Competencias

Competencia en Comunicación Lingüística

Competencia Personal, social y de aprender a aprender

Competencia en conciencia y expresiones culturales

Materias y cursos por Sistema Educativo

España > Cultura Clásica > 2º ESO > Raíces clásicas del mundo actual. Vida cotidiana

Enunciado

<img title="Women's Legacy logo" src="//inclusion.womenslegacyproject.eu/images/LogoWL.svg" /><hr />Llig aquest fragment del pr&ograve;leg de l&rsquo;obra L'emperadriu amarga de Manuel Francisco Reina, centrada en la figura de l&rsquo;emperadriu V&iacute;bia Sabina, i respon a les q&uuml;estions plantejades.
No hi ha cap de bestiar m&eacute;s dur que el cor d&rsquo;una dona tra&iuml;da &mdash;va dir l&rsquo;emperadriu Sabina amb la mirada perduda, com qui divisa a la llunyania l&rsquo;aleteig d&rsquo;una divinitat antiga i terrible. Potser algun dia els donis podem mirar als ulls als homes sense tindre&rsquo;ls per &mdash;va mussitar amb tristesa&mdash;, sense patir els conseq&uuml;&egrave;ncies de la seua incomprensi&oacute;. Em tem, lamentablement que aqueix dia no ha arribat encara, ni arribar&agrave; prompte. Per a mi, per&ograve;, aquesta nit acabar&agrave; el seu jou i podr&eacute; descansar de la marm&ograve;ria c&agrave;rrega d&rsquo;haver sigut nom&eacute;s un s&iacute;mbol, una ef&iacute;gie per a ser esculpida i adorada, per a oferir el revers femen&iacute; d&rsquo;una moneda o, el que &eacute;s el mateix, per a servir de barata en un joc de poder en el qual tot es&rsquo;m consentia excepte sentir. Excepte ser humana i conduir-em segons els passions i sentiments de qualsevol criatura viva. L&rsquo;emperadriu, la meua vella amiga, va sentenciar igual que si &eacute;s port&eacute;s un enorme pes invisible de damunt, mentre acariciava la vora de la copa daurada el contingut de la qual jo no coneixia sin&oacute; com un pressentiment que tenallava els meues paraules. Al seu costat, en la tauleta estucada amb precioses pedres i fustos d&rsquo;olor, hi havia al costat del delicat pitxer de vaig veure, un petit i quasi min&uacute;scul objecte de vidre fosc que havia sigut obert i buidat. Vaig observar a la mateixa taula uneixes flors enormes i blanques d&rsquo;estramoni, d&rsquo;intens color mel&oacute;s, entremesclades amb uneixes llargues tiges verds de flors tamb&eacute; blanques com els silvestres que naixen als vores dels rius, i els bruixes utilitzen per als seus beuratges i metzines. Sabina en s&agrave;via molt, d&rsquo;aquelles plantis. Una vella matrona l&rsquo;havia iniciada en el poder i propietats del m&oacute;n vegetal donis que era una xiqueta. Tant era aix&iacute; que jo, com eles dobles, coneixia b&eacute; que la mescla d&rsquo;aquelles dues ess&egrave;ncies vegetals produ&iuml;a un dormir profund i sense retorn. Vaig romandre en silenci, respectuosa davant aqueixa dona superba, fins i tot en la seua derrota. [...] Notava la meua pres&egrave;ncia, a qui havia cridat enmig de la nit, per a la meua sorpresa, quan ja era pr&ograve;xima al somni [...]
Reina, Manuel Francisco (2011). L'emperadriu amarga. Barcelona: Roca Editorial (consultat el 10-10-21), &lt;<a href="https://books.google.es/">https://books.google.es/</a>&gt;&nbsp;
En aquest llibre l&rsquo;autor relata la hist&ograve;ria de V&iacute;bia Sabina, esposa de l&rsquo;emperador Adri&agrave;, considerada una dels primeres dons maltractades de la hist&ograve;ria. N&rsquo;hi ha testimoniatges, encara que escassos, en la Hist&ograve;ria Augusta o en De viris illustribus de Suetoni. En aquestes obres &eacute;s diu que prenia beuratges per a evitar l&rsquo;embar&agrave;s, ja que vivia atemorida amb la idea d&rsquo;engendrar un fill amb el monstre del seu marit.
1. Busca en el diccionari el significat d&rsquo;aquelles paraules que desconegues.
2. Aquest fragment parla de la mort de l&rsquo;emperadriu V&iacute;bia Sabina. A partir del que has llegit, pots identificar aquelles frases del text que ens expliquen com mor?
3. En el text podem deduir que V&iacute;bia Sabina ha sigut maltractada pel seu marit, l&rsquo;emperador Adri&agrave;. Com ho sabem?
4. La narradora d&rsquo;aquest fragment &eacute;s la poeta J&uacute;lia Balbil&middot;la, poeta del seguici de l&rsquo;emperadriu a qui es confessa poc abans de morir en la novel&middot;la La emperatriz amarga. Busca informaci&oacute; sobre aquesta poeta.
5. Malgrat el maltractament al qual va ser sotmesa pel seu esp&ograve;s, Sabina va viure quatre d&egrave;cades al costat del seu marit. Per qu&egrave; creus que va aguantar tant de temps al costat del seu maltractador? Encara que el seu marit va ser bastant odiat, despr&eacute;s de la seua mort, ella va ser adorada i aclamada, per&ograve; la seua figura ha sigut eclipsada per la del seu marit. A qu&egrave; es deu aquesta situaci&oacute;?
6. Consideres la viol&egrave;ncia de g&egrave;nere un fenomen hist&ograve;ric? Qu&egrave; opines de la viol&egrave;ncia de g&egrave;nere?
7. Busca informaci&oacute; sobre les bruixes i les matrones romanes.
&nbsp;
&nbsp;

Observaciones y contexto

El paper de les emperadrius de la dinastia Antonina no va ser tan visible com el de les julioclàudies, però eren elles les que legitimaven el poder dels seus marits, en atorgar-se’l com a dot. Plotina, Marciana, Matídia la Major i Sabina van ostentar un estatus públic i van representar una sèrie de rols privats i domèstics amb transcendència pública. Posteriorment, les faustines van participar en la política: Faustina la Major va encunyar moneda i va impulsar l'educació de la dona a Roma i Faustina la Menor va ser la primera emperadriu que va rebre el títol de mater castrorum, com després ho faria Júlia Domna de la dinastia Severa.

Descripción

Comprensió del fragment d’un text narratiu sobre l’emperadriu Víbia Sabina.

Respuesta

Documentos

Esta ficha no tiene documentos anexos