Emerita Augusta: on les pedres parlen
Personatges:
Tema: Restes arqueològiques a la Península Ibèrica
Competències
Competència en Comunicació Lingüística
Competència Plurilingüe
Competència personal, social i aprendre a aprendre
Competència en consciència i expressions culturals
Matèries i cursos per Sistema Educatiu
Espanya > Llatí > 4t ESO > Llegat i patrimoni
Enunciat
Apropa’t al MNAR i coneix la seua història, com també la de Júlia Saturnina, metgessa romana del s. I dC i la d' altres dues dones d'oficis diferents. Les seues inscripcions funeràries han parlat per elles.
1.- El MNAR
a.- Què signifiquen les sigles? Busca informació i fes una breu ressenya d'aquest museu.
b.- Què et sembla que l'edifici que l'alberga, encara que d'estil modern, es construís utilitzant materials -maó, formigó (opus caementicium)- i tècniques - basílica, arcs- de l'arquitectura romana?
https://e00-expansion.uecdn.es/assets/multimedia/imagenes/2017/08/21/15033142492485.jpg
c.- Quin títol va rebre Lleida el 1993 pel seu extens catàleg arqueològic, que també inclou aquest museu? Busca imatges dels monuments romans i escriu el nom dels cinc que més t'hagen impactat; de segur que al museu hi ha peces de tots aquests.
2.- Júlia Saturnina
Entre los hallazgos arqueológicos del museo se encuentran más de 500 inscripciones, unas públicas, halladas en los edificios, y otras privadas, vinculadas principalmente al culto funerario; es el caso de la de Julia Saturnina.
a.- Qui va encarregar la inscripció i quin parentiu tenia amb la difunta?
b.- En quin cas apareix?
c.- A qui està dedicada i quines tres qualitats li atribueix?
d.- En quin cas està el nom i les qualitats?
e.- A quins àmbits de la vida fan referència aquests elogis?
f.- Tradueix la fórmula final: Hic sita est. Sit tibi terra levis.
g.- En la inscripció apareixen medicae optimae i sit tibi terra levis, identifica el terme transparent i el llatinisme i intenta definir ambdós conceptes.
h.- Observa la part posterior de l'estela funerària i el relleu d'un nounat, per què creus que apareix així? Et dona alguna pista de l'especialitat mèdica de la protagonista?
3.- Unes altres dones
Al mateix museu es conserven inscripcions d'altres dones, entre elles Sentia Amarante i Cornelia Nothis.
a.- Quins oficis tenien?
b.- Anota els elements de la inscripció en ambdós casos:
c.-Visualitza els vídeos de Sentia Amarantis i Cornèlia Nothis i fes una breu ressenya de cadascuna, centrant-te en les seues professions.
https://www.youtube.com/watch?v=ZY6izaiOwjc&list=PLIHqOL9Yuxwv8oQwGyukHdM2SKOH36bV3&index=3
https://www.youtube.com/watch?v=4g8mzax2HOg&list=PLIHqOL9Yuxwv8oQwGyukHdM2SKOH36bV3&index=1
d.- Ambdues recreacions formen part de les activitats de la Setmana Temàtica «Ser Dona a Roma», però al llarg de l'any se'n realitzen moltes com cursos, exposicions temporals, conferències, campanyes educatives, concerts, etc. Què et sembla que el museu siga un òrgan cultural viu?
Observacions i context
A Roma, coneixem pels testimonis d'autors moltes metgesses que també van escriure tractats; és el cas d'Elefantis, Lais, Olímpia la Tebana, Antioquis i Metrodora. Entre les dones que van escriure sobre ginecologia i obstetrícia sobresurten els textos de Cleopatra i Aspàsia que van ser els més importants fins a l'obra de Trotula al s. XI.
També els testimonis epigràfics ens parlen de Primila, Empíria, Venuleya Sosis, que apareixen com a medici; Salustia Ateneis, com a obstetrix; Naevia Clara, com a medicaphilologa, i Aurèlia Alexandra Zòsima, "pel seu coneixement mèdic".
En les inscripcions funeràries apareixen Metilia Donata a Lugdunum, Asyllia Polla a Carthago, Nevia Clara a Roma, Scantia Redempta a Capua i Júlia Saturnina a Emerita Augusta.
L'activitat va dirigida a 4t de l'ESO de Llatí, relacionada amb el patrimoni i el llegat, en concret amb la ubicació de les restes arqueològiques en la Península Ibèrica, i el llatí i el plurilingüisme, en concret amb els termes transparents i llatinismes.
Descripció
Recerca d'informació i reflexió sobre el MNAR (Museu Nacional d'Art Romà) i aproximació a la figura de Júlia Saturnina i altres dues dones, a través de les inscripcions que formen part de les col·leccions del museu.