Classificació geogràfica

Europa > Espanya

Moviments socio-culturals

Antiguitat > Cultura romana > Imperi

Grups per àmbit de dedicació

Sanitàries > Mèdiques

Sanitàries > Llevadores / Parteres

Personatge
Estela

Júlia Saturnina

Emerita Augusta s. I ‖ Emerita Augusta s. I

Període d'activitat: Des de 15 fins 100

Classificació geogràfica: Europa > Espanya

Moviments socio-culturals

Antiguitat > Cultura romana > Imperi

Grups per àmbit de dedicació

Sanitàries > Mèdiques

Sanitàries > Llevadores / Parteres

Context de creació femenina

 

A Roma, coneixem, pels testimoniatges d’autors, moltes metgesses que també van escriure tractats. És el cas d’Elefantis, Lais, Olímpia la tebana, Antioquis i Metrodora. Entre les dones que van escriure sobre ginecologia i obstetrícia sobreïxen els textos de Cleòpatra i Aspàsia, que van ser els més importants fins a l’obra de Trotula en el segle xi.

També els testimoniatges epigràfics ens parlen de Primil·la, Empíria, Venuleia Sosis, que apareixen com a medici; Sal·lústia Ateneis, com a obstetrix; Nèvia Clara, com a medicaphilologa, i Aurèlia Alexandra Zòsima, «pel seu coneixement mèdic».

En les inscripcions funeràries apareixen Metília Donata a Lugdunum, Asylia Polla a Cartago, Nèvia Clara a Roma, Scàntia Redempta a Càpua i Júlia Saturnina a Emerita Augusta.

Ressenya

Mèdica hispanoromana del segle i dC, nascuda a Mèrida o per la contornada. En el Museu Nacional d’Art Romà es conserva una estela funerària de marbre que el marit dedicà a Júlia Saturnina, en la qual destaca les seues qualitats personals i professionals (medica optima). En el dors apareix el relleu d’un nounat embolicat en atapeïts embenatges, cosa que significa que la seua labor professional abastaria, entre altres, la branca de l’obstetrícia.

 

Activitats

Angles

Espanyol

Català

Justificacions

  • Metgessa hispanoromana del segle I dC.
  • El marit la va anomenar en l’epitafi «metgessa òptima».
  • Es creu que reunia característiques d’obstetra, ginecòloga, comare, pediatra i puericultora.

Biografia

Metgessa hispanoromana, nascuda en el segle i en Emerita Augusta (Mèrida). Tenim notícies seues per una inscripció en una ara sepulcral de tot just un metre d’alt per mig metre d’ample, que va servir d’estela funerària, però també d’altar per a deixar ofrenes al difunt. La peça de marbre mostra en el dors, en relleu, la figura d’un nounat embolicat en atapeïts embenatges (pràctica habitual de les comares romanes per a evitar malformacions). Es creu que Júlia Saturnina, igual que altres metgesses romanes, reunia característiques d’obstetra, ginecòloga, comare, pediatra i puericultora.

Es diu que pertanyia a les classes populars, que era de condició lliure (potser era ciutadana) i que es va casar amb Cassi Filip, un home del qual no se sap bé si era d’origen llibert (descendent d’esclaus alliberats) o si ell mateix havia sigut esclau.

Pareix que no va tindre descendència perquè no ho assenyala la inscripció funerària, que sí que indica que va morir amb quaranta-cinc anys. El marit va manar escriure l’epitafi, en què se’n destacaven les virtuts humanes i professionals: «Muller incomparable, metgessa òptima, dona santíssima».

L’estela de Júlia Saturnina es va trobar a Mèrida, en 1608; actualment forma part del Museu Nacional d’Art Romà (MNAR).

Obres

Bibliografia

-Alvar, Antonio (dir.), (2019). “Inscripciones latinas en Augusta Emerita”, Base de datos CIL II Digital Mérida. UAH, (consultat el 02/10/2021), <http://www3.uah.es/cil2digital/inscripciones/ficha/1467/396-inscripciones-sepulcrales?busquedaSimple=1&limistart=0>

-JR.” Julia Saturnina (s. I)”. La Web de las biografías, (consultado el 02/10/2021), <http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=julia-saturnina>

- Mélida y Alinari, José Ramón (1911). “Inscripciones romanas de Mérida y Reina”, en el Boletín de la Real Academia de la Historia, 58”. Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, (consultado el 02/10/2021), 
<http://www.cervantesvirtual.com/obra/inscripciones-romanas-de-mrida-y-reina-0/>

-Mirón Pérez, María Dolores (2000). “Julia Saturnina”, en Mujeres en la Historia de España. Madrid: Planeta, pp. 53-54.

-Sabio González, Rafael (2014). “Julia Saturnina: madre o matrona emeritense”, en MNAR d i g i t a l  nº 2, p. 9, (consultado el 02/10/2021). <https://www.culturaydeporte.gob.es/dam/jcr:38f6f3a0-8a6b-4b89-87fb-830403048a44/mnardigital2.pdf> 

Enfocament Didàctic

-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Història i evolució sociopolítica; Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana.

-Llatí 4 ESO: Bloc El present de la civilització llatina.

-Llatí Batxillerat: Bloc L'antiga Roma.

-Història 1 ESO: Bloc Societats i territoris, referit a Roma.

Documents