Cleòpatra va seguir una tradició de dones poderoses de l’Egipte faraònic com Nitokris, Hatshepsut, Nefertiti, i reines làgides com Cleòpatra II o Berenice III. Amb posterioritat a ella, les sirianes Júlia Domna, Júlia Mesa, Júlia Mamea i Júlia Soèmies, van tindre un gran protagonisme en la dinastia Severa i, Zenòbia, la reina de Palmira, també es va enfrontar a Roma.

Cleòpatra VII
Alexandria 69 a.e.c. ‖ Alexandria 30 a.e.c.
Període d'activitat: Des de 54 a.e.c. fins 300 a.e.c.
Classificació geogràfica: Àfrica > Egipte
Moviments socio-culturals
Antiguitat > Cultura egípcia
Grups per àmbit de dedicació
Governants > Emperadrius / Reines / Nobles
Context de creació femenina
Ressenya
Última reina d'Egipte (Alexandria, 69 - 30 a. C.). Va governar un país molt ric i va pretendre l'enteniment en pla d'igualtat amb Roma. Va calcular les seues decisions tenint en compte l'interés del seu regne i el dels seus fills. Per ser dona, poderosa i “oriental”, el seu enemic polític Octavi, representant del poder occidental i masculí, la va desprestigiar i li va crear una falsa imatge, transmesa a través de la història, la literatura i l'art.
Activitats
Angles
Espanyol
Català
Justificacions
Biografia
Cleòpatra VII Filopàtor, última reina d'Egipte (Alexandria, 69 - 30 a. C.), era filla del làgida Ptolemeu XII. Va ocupar amb dèsset anys el tron d'Egipte juntament amb el seu germà Ptolemeu XIII, amb el qual va haver de contraure matrimoni.
A Roma es desenvolupava la guerra civil entre César i Pompeu. En el 49 a. C. Cleòpatra enviarà ajuda a Pompeu, continuant amb les relacions amistoses de son pare. Després de la derrota de Farsàlia, es va desencadenar la guerra alexandrina en la qual van morir Pompeu i Ptolemeu XIII. Cèsar va declarar cogovernants d'Egipte Cleòpatra i Ptolemeu XIV i va iniciar una relació sentimental amb la reina, de la qual va nàixer Ptolemeu Cèsar, anomenat Cesarió. En el 46 a. C., Cleòpatra va viatjar a Roma per a renovar el tractat d'amistat i va romandre fins a l'assassinat de Cèsar. Quan va tornar a Egipte, va ordenar l'assassinat de Ptolemeu XIV i va nomenar el seu fill corregent.
Durant el Segon Triumvirat, Marc Antoni va convocar la reina en Tars i ella va aparéixer en una luxosa nau, com Afrodita a la trobada de Dionís. Marc Antoni la va acompanyar a Egipte i va romandre al seu costat a Alexandria, però l'any 40 a. C. va tornar a Roma, perquè la seua esposa Fúlvia havia provocat un alçament contra Octavi. En morir aquesta, es va casar amb Octàvia, la germana del seu rival, per a segellar una aliança. En aquest temps, Cleòpatra va donar a llum als bessons Cleòpatra Selene i Alexander Heli.
L'any 37 a. C., Marc Antoni va viatjar a Antioquia i va convocar Cleòpatra en demanda d'ajuda contra els parts. Llavors van reprendre la relació i Cleòpatra va donar a llum a Ptolemeu Filadelf. L'any 34 a. C., a Alexandria es van fer públics els acords entre la reina i el general: les anomenades Donacions d'Alexandria. Després de repudiar Octàvia i fer-se públic el seu testament en el qual reconeixia Cesarió com a hereu de César i mostrava el seu desig de ser enterrat a Alexandria, Octavi va declarar la guerra a Cleòpatra. El pretext va ser que ella volia instaurar una monarquia oriental a Roma i ell era el defensor de la república romana, de la civilització enfront de la barbàrie.
El conflicte va acabar amb la derrota a Àccium (31 a. C.) de Marc Antoni i Cleòpatra. Tots dos es van refugiar a Alexandria i es van suïcidar. Marc Antoni, després de fer arribar a Cleòpatra la falsa notícia de la seua mort, i ella, per a no ser exhibida a Roma com un triomf, ho va fer pel procediment ritual egipci que consistia en fer-se mossegar per un àspid.
Obres
Bibliografia
- Chauveau, Michel (2000). Cleopatra. Madrid: Alianza editorial.
- Cid, Rosa Mª (2000). “Cleopatra: mitos literarios e historiográficos en torno a una reina”, Stud, hist., Hg antig. 18. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, pp. 119-141, (consultat el 14/05/2021). <http://campus.usal.es/~revistas_trabajo/index.php/0213-2052/article/viewFile/6239/6253>
- Garrido, Elisa (2004). “Cleopatra reina de Egipto y heroína de ensueño”, en Jesús de la Villa (ed.), Mujeres de la Antigüedad. Madrid: Alianza Editorial, pp.167-198.
- Schuller, Wolfagng (2008). Cleopatra, una reina en tres culturas. Madrid: Siruela.
AUDIOVISUAL:
- Cid, Rosa M.ª (2020). “La verdadera historia de Cleopatra”, en Canal March-Fundación Juan March, (consultat el 14/05/2021), <https://canal.march.es/es/coleccion/verdadera-historia-cleopatra-431>
- Cid, Rosa M.ª (2020). “El mito de Cleopatra, más allá de la historia”, en Canal March-Fundación Juan March, (consultat el 14/05/2021), <https://canal.march.es/es/coleccion/mito-cleopatra-mas-alla-historia-423>
Enfocament Didàctic
- CUC: Bloque Raíces clásicas del mundo actual. Historia y evolución sociopolítica; Bloque Raíces clásicas del mundo actual. Vida cotidiana.
- Latín 4 ESO: Bloque El presente de la civilización latina.
-Latín Bachillerato: Bloque La antigua Roma.
- Historia 1 ESO: Bloque Sociedades y territorios, referido a Roma.