Geographical classification

Africa > Egypt

Socio-cultural movements

Antiquity > Egyptian culture

Groups by dedication

Rulers > Empresses / Queens / Noblewomen

Character
Escultura

Cleòpatra VII

Alexandria 69 B.C.E. ‖ Alexandria 30 B.C.E.

Period of activity: From 54 B.C.E. until 300 B.C.E.

Geographical classification: Africa > Egypt

Socio-cultural movements

Antiquity > Egyptian culture

Groups by dedication

Rulers > Empresses / Queens / Noblewomen

Context of feminine creation

Cleòpatra va seguir una tradició de dones poderoses de l’Egipte faraònic com Nitokris, Hatshepsut, Nefertiti, i reines làgides com Cleòpatra II o Berenice III. Amb posterioritat a ella, les sirianes Júlia Domna, Júlia Mesa, Júlia Mamea i Júlia Soèmies, van tindre un gran protagonisme en la dinastia Severa i, Zenòbia, la reina de Palmira, també es va enfrontar a Roma.

Review

Última reina d'Egipte (Alexandria, 69 - 30 a. C.). Va governar un país molt ric i va pretendre l'enteniment en pla d'igualtat amb Roma. Va calcular les seues decisions tenint en compte l'interés del seu regne i el dels seus fills. Per ser dona, poderosa i “oriental”, el seu enemic polític Octavi, representant del poder occidental i masculí, la va desprestigiar i li va crear una falsa imatge, transmesa a través de la història, la literatura i l'art.

Activities

English

  • A polyglot like Cleopatra
    • Spain > Classical culture > 1st ESO > The survival of classical languages. Language and lexicon
  • Cleopatra, Queen of Egypt.
    • Spain > Classical culture > 3rd ESO > Classical roots of today's world. History and socio-political evolution

Spanish

Catalan

Justifications

  • Va governar Egipte amb habilitat política, intentant l'entesa amb Roma.
  • Dona culta amb coneixement de diferents ciències i domini de llengües.
  • Es va enfrontar al poder de Roma.

Biography

Cleòpatra VII Filopàtor, última reina d'Egipte (Alexandria, 69 - 30 a. C.), era filla del làgida Ptolemeu XII. Va ocupar amb dèsset anys el tron d'Egipte juntament amb el seu germà Ptolemeu XIII, amb el qual va haver de contraure matrimoni.

 A Roma es desenvolupava la guerra civil entre César i Pompeu. En el 49 a. C. Cleòpatra enviarà ajuda a Pompeu, continuant amb les relacions amistoses de son pare. Després de la derrota de Farsàlia, es va desencadenar la guerra alexandrina en la qual van morir Pompeu i Ptolemeu XIII. Cèsar va declarar cogovernants d'Egipte Cleòpatra i Ptolemeu XIV i va iniciar una relació sentimental amb la reina, de la qual va nàixer Ptolemeu Cèsar, anomenat Cesarió. En el 46 a. C., Cleòpatra va viatjar a Roma per a renovar el tractat d'amistat i va romandre fins a l'assassinat de Cèsar. Quan va tornar a Egipte, va ordenar l'assassinat de Ptolemeu XIV i va nomenar el seu fill corregent.

Durant el Segon Triumvirat, Marc Antoni va convocar la reina en Tars i ella va aparéixer en una luxosa nau, com Afrodita a la trobada de Dionís. Marc Antoni la va acompanyar a Egipte i va romandre al seu costat a Alexandria, però l'any 40 a. C. va tornar a Roma, perquè la seua esposa Fúlvia havia provocat un alçament contra Octavi. En morir aquesta, es va casar amb Octàvia, la germana del seu rival, per a segellar una aliança. En aquest temps, Cleòpatra va donar a llum als bessons Cleòpatra Selene i Alexander Heli. 

L'any 37 a. C., Marc Antoni va viatjar a Antioquia i va convocar Cleòpatra en demanda d'ajuda contra els parts. Llavors van reprendre la relació i Cleòpatra va donar a llum a Ptolemeu Filadelf. L'any 34 a. C., a Alexandria es van fer públics els acords entre la reina i el general: les anomenades Donacions d'Alexandria. Després de repudiar Octàvia i fer-se públic el seu testament en el qual reconeixia Cesarió com a hereu de César i mostrava el seu desig de ser enterrat a Alexandria, Octavi va declarar la guerra a Cleòpatra. El pretext va ser que ella volia instaurar una monarquia oriental a Roma i ell era el defensor de la república romana, de la civilització enfront de la barbàrie.

El conflicte va acabar amb la derrota a Àccium (31 a. C.) de Marc Antoni i Cleòpatra. Tots dos es van refugiar a Alexandria i es van suïcidar. Marc Antoni, després de fer arribar a Cleòpatra la falsa notícia de la seua mort, i ella, per a no ser exhibida a Roma com un triomf, ho va fer pel procediment ritual egipci que consistia en fer-se mossegar per un àspid.

Works

Bibliography

- Chauveau, Michel (2000). Cleopatra. Madrid: Alianza editorial.
- Cid, Rosa Mª (2000). “Cleopatra: mitos literarios e historiográficos en torno a una reina”, Stud, hist., Hg  antig. 18. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, pp. 119-141, (consultat el 14/05/2021). <http://campus.usal.es/~revistas_trabajo/index.php/0213-2052/article/viewFile/6239/6253>
- Garrido, Elisa (2004). “Cleopatra reina de Egipto y heroína de ensueño”, en Jesús de la Villa (ed.), Mujeres de la Antigüedad. Madrid: Alianza Editorial, pp.167-198.
- Schuller, Wolfagng  (2008). Cleopatra, una reina en tres culturas. Madrid: Siruela.
AUDIOVISUAL:
- Cid, Rosa M.ª (2020). “La verdadera historia de Cleopatra”, en Canal March-Fundación Juan March, (consultat el 14/05/2021), <https://canal.march.es/es/coleccion/verdadera-historia-cleopatra-431>
- Cid, Rosa M.ª (2020). “El mito de Cleopatra, más allá de la historia”, en Canal March-Fundación Juan March, (consultat el 14/05/2021), <https://canal.march.es/es/coleccion/mito-cleopatra-mas-alla-historia-423>

Didactic approach

- CUC: Bloque  Raíces clásicas del mundo actual. Historia y evolución sociopolítica; Bloque  Raíces clásicas del mundo actual. Vida cotidiana.

- Latín 4 ESO:  Bloque El presente de la civilización latina.                  

-Latín Bachillerato: Bloque La antigua Roma.

- Historia 1 ESO:  Bloque  Sociedades y territorios,  referido a Roma.

 

Documents