Poesia amagada
Characters:
Theme: La poesia lírica monòdica
Competencies
Competence in Linguistic Communication
Multilingual Competence
Personal, social and learning to learn competence
Competence in cultural awareness and expressions
Subjects and year by Educational System
Spain > Classical culture > 4th ESO > Continuity of cultural heritage. Literature, art and science
Enunciation
Erinna va ser una poeta grega del s. IV a. C. de l'obra més famosa de la qual es conserven 26 versos llegibles, d'un total de 54, corresponents a diferents parts del poema. Originalment, aquest poema anomenat La Filosa va tindre 300 versos. Es tracta d’un lament per la mort de la seua amiga Baucis i una evocació de la infantesa perduda i passada amb ella. Va nàixer a l’illa de Telos, l’actual Tilos, a Grècia, prop de Cos, on sembla que va estudiar. Va ser molt admirada en la seua època i lloada per altres poetes posteriors per la maduresa de la seua escriptura malgrat la seua curta edat, perquè sembla que va escriure aquest poema amb 15 anys.
L’activitat sobre un fragment de La filosa consta de diverses parts. En la primera, has de llegir el text, reflexionar-hi i respondre a les preguntes. En la segona, a partir de la interpretació que hages fet de la lectura, dibuixa sobre una cartolina el que el poema t’ha suggerit i apega el text o copia’l. La tercera part consisteix a seleccionar i marcar sobre el text aquelles paraules o expressions que més t’han impactat, de manera que formen, elles mateixes, un breu poema al qual posaràs títol.
Fragment de La filosa
… Dels blancs cavalls a les ones profundes
t’abalançaves tu amb peus embogits,
mes jo deia en veu alta: “ja et tinc, amiga meua!”
I, quan eres tortuga, corries fent salts
a través del recinte del gran pati.
Això és el que jo plore, desventurada Baucis,
amb profund pesar: aquests vestigis teus
en el meu cor jauen encara ardents, xica.
Cendres són ara els nostres gojos de llavors.
De xiquetes, en les estances, al costat de les nostres nines,
jugant a ser les núvies i lliures de cures.
I, a trenc d’alba, la mare, que entregava
la llana a les serventes teixidores,
venia, i et cridava per a salar la carn.
Ai, de xiquetes quanta por que ens feia Mormo,
la de grans orelles, que caminava de quatre grapes
i mudava d’una cara a una altra!
Però quan te’n vas anar cap al llit d’un home,
Baucis meua, vas oblidar tot el que havies sentit
de la teua mare en la infància, que Afrodita
l’oblit va ficar al teu cor.
I jo que et lamente no assistisc a les teues exèquies:
no tinc peus profans per a deixar la casa,
no convé als meus ulls contemplar un cadàver
i no puc plorar amb els cabells lliures.
No obstant això, m’arrapa un rubor de vergonya…
Traducció al català de Maria Ferrando
Entre altres coses, aquesta obra parla dels jocs infantils i les tasques que compartia amb la seua amiga Baucis.
1. A quins jocs es refereix?
2. Quines tasques “femenines” hi apareixen esmentades?
3. Quina deessa apareix en el text i per què?
4. Quin terror infantil apareix? Amb quin l’identifiques?
5. Per què és tan trist el poema?
6. Quines dades biogràfiques pots extraure del text d’Erina?
7. Extrau i còpia les paraules vinculades a l’esfera femenina.
8. A pesar que en la literatura hi ha moltes obres d’aquesta tipologia i de l’evident referència que en aquest sentit constitueix Erina, la seua obra no és coneguda. Per què creus que passa això?
Observations and context
L’obra d’Erina és una elegia, una composició poètica que no està subjecta a una mena de vers determinat, però Erina utilitza l’hexàmetre dactílic, propi de la poesia homèrica.
Escriu en dialecte dòric carregat d’eolismes, una picada d’ullet a la seua antecessora Safo i a la lírica en general, ja que l’eoli és la llengua amb la qual va nàixer aquest gènere. D’èpoques posteriors, que van des del segle IV fins a l’època hel·lenística i la romana, són altres poetes com Ànita de Tegea, Mero de Bizanci, Nossis, Aristodama d’Esmirna o Melino.
L’elegia és una composició que va continuar cultivant-se en totes les èpoques i de la qual Erina és, sens dubte, un referent.
Es proposa una activitat per a fer individualment, però que consta de diverses parts. En la primera, es llig el text, s’hi reflexiona i es respon a les preguntes. En la segona, a partir de la interpretació que cadascun haja fet de la lectura, dibuixa sobre una cartolina el que el poema li ha suggerit i apega el text o copia’l. La tercera consisteix a seleccionar i marcar sobre el text aquelles paraules o expressions que més l’hagen impactat, de manera que formen, elles mateixes, un xicotet poema al qual se li posarà un títol. Els murals poden penjar-se a les parets de l’aula o del centre.
Instruccions per al desenvolupament de l’activitat:
1a Part
- Materials: fragment de poema; cartolina, llapis, pintures, retoladors…
- Lectura del fragment.
- Contestar les preguntes.
2a Part
- Què t’ha suggerit el text? Podries dibuixar-lo? Fes-ho sobre una cartolina.
- Apega el poema sobre la cartolina o copia’l.
3a Part
- Sobre el text apegat o copiat, enquadra aquelles paraules o expressions (curtes) que més t’han impactat.
- Amb les paraules o expressions seleccionades, conforma el teu propi poema.
- Per a finalitzar l’activitat, es lligen en veu alta els poemes.
Description
Lectura i reinterpretació d’un text clàssic.