Maria-Mercè Marçal beu de la influència de gran quantitat d’autores que la precediren o que li són coetànies, a les quals no deixa de reivindicar, i alhora es converteix en referència de les que vindran, ja que en un determinat moment esdevé el màxim exponent femení de la poesia catalana.
Va buscar i trobar ocasions, sovint col·lectives, de fer aparèixer, revisar i revalorar l’obra de les poetes catalanes contemporànies. Entre les que li són font d’inspiració trobem Felícia Fuster i Clementina Arderiu. I reivindicarà el llinatge literari femení que la precedeix: Víctor Català, Mercè Rodoreda, Helena Valentí, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig…
Es va remetre també a l’obra poètica d’autores d’altres tradicions, com ara Emily Dickinson, Adrienne Rich, i sobretot Sylvia Plath. La va colpir la paraula poètica d’Akhmàtova, Tsvetàieva i Renée Vivien. Aquests referents literaris femenins actuen en Marçal de potencials per a les traduccions que ella mateixa en fa i publica.
Maria-Mercè Marçal i Serra
Ivars d’Urgell 13-11-1952 ‖ Barcelona 05-07-1998
Period of activity: From 1976 until 1998
Geographical classification: Europe > Spain
Socio-cultural movements
Late modern period / Contemporary period > Literary and cultural movements since the end of the 19th century > Literature since the last third of the 20th century
Late modern period / Contemporary period > Literary and cultural movements since the end of the 19th century > Women's studies
Late modern period / Contemporary period > Socio-political movements > Labor movement
Late modern period / Contemporary period > Socio-political movements > LGBTI movements
Late modern period / Contemporary period > Socio-political movements > Civil rights movements
Groups by dedication
Activists > Feminists (activists)
Humanistics > Feminists (intellectuals)
Educators > Teachers / Lecturers / Professors
Popularisers / Cultural promoters > Publishers
Writers > in > Catalan
Writers > Poets
Writers > Story writers
Writers > Essayists
Writers > Translators
Writers > Orators
Context of feminine creation
Review
Els seus textos combinen la tradició, la innovació i la investigació sobre les formes poètiques. Des dels seus primers escrits demostra un gran rigor i cura lingüístics, que palesen la seua gran coneixença de la llengua. Cultiva també la narrativa i l’assaig, i és important el seu paper com a editora i traductora. Ha rebut diversos premis tant en poesia com en narrativa.
Justifications
Biography
Maria-Mercè Marçal, una de les escriptores en llengua catalana més populars i de major impacte intergeneracional, neix el 13 de novembre de 1952 a Barcelona. Passa la infantesa a Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell). De ben jove comença a escriure els primers poemes, tot i que en castellà. Però influïda pel moviment de la Nova Cançó comença a escriure els primers versos en català.
El 1969 es trasllada a Barcelona per ingressar a la universitat. Es llicencia en Filologia Clàssica. Durant la dècada dels setanta participa en la creació de l'edutorial Llibres del Mall.
El 1976 guanya el premi Carles Riba de poesia amb el recull Cau de llunes. El 1979 publica el segon poemari, Bruixa de dol, i el seu nom es comença a fer popular. Col·labora en publicacions com Reduccions, Dones en lluita i Escrivint a les parets.
Els anys vuitanta s’inicia amb el naixement de la seva filla Heura, experiència personal que reflecteix en els poemaris Sal oberta i, més endavant, La germana, l’estrangera. Aquest segon treball li val el premi López-Picó. D’aquest període també és Terra de Mai, en el qual l’autora parla de l’homosexualitat femenina, silenciada fins aleshores en la literatura catalana. Els últims treballs com a poeta arriben amb el recopilatori Llengua abolida.
També és important citar el seu vessant com a traductora de diverses autores: Colette, Yourcenar, Leonor Fini i, en col·laboració amb Monica Zgustová, les poetes russes Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva. També conrea l’assaig literari en articles i conferències.
Fa una incursió en el camp de la narrativa infantil, i la seva única novel·la, La passió segons Reneé Vivien, li aporta una pluja de premis, el Carlemany (1994), el Premio de la Crítica (1995), el premi Crítica Serra d’Or (1995), el Joan Crexells (1995), el Prudenci Bertrana (1995) i el de la Institució de les Lletres Catalanes (1996). Representa també la seva consolidació com a narradora, tot i la seva classificació inevitable com una de les poetes més reconegudes de la literatura catalana dels últims temps.
No abandona mai la militància en el moviment feminista, tot i que, progressivament, es va centrant de manera prioritària en el terreny cultural i literari. En els últims anys de la seva trajectòria, impulsa la creació del Comitè de dones escriptores dins el Centre Català del PEN, la secció catalana del PEN Club internacional, entitat constituïda el 1922 per a defensar la llibertat d'expressió i els drets lingüístics, promoure el diàleg intercultural i salvaguardar el patrimoni literari català.
Mor a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a causa d’un càncer, als 45 anys, just quan comença a viure la seva maduresa com a escriptora.
Font: Associació d’Escriptors en llengua catalana, (17-03-2022), <https://www.escriptors.cat/autors/marcalmm/maria-merce-marcal-biografia>
Works
NOVEL·LA
(1994). La passió segons Renée Vivien. Barcelona: Columna.
NARRATIVA BREU
(1990). Viratges, reminiscències, dins Barceldones. Barcelona: Edicions de l'Eixample.
(1995). Jocs de màscares, dins Dones soles. 14 contes. Barcelona: Planeta, pp. 73-92.
DIETARI
(2014). El senyal de la pèrdua. Escrits inèdits dels últims anys. Barcelona: Empúries.
POESIA
(1977). Cau de llunes. Barcelona: Proa.
(1979). Bruixa de dol. Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall.
(1982). Sal oberta. Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall.
(1982). Terra de mai. València: El Cingle.
(1985). La germana, l’estrangera. Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall.
(1988). Desglaç. Barcelona: Edicions 62 - Empúries.
(1989). Llengua abolida. València: 3 i 4.
(2000). Raó del cos. Barcelona: Edicions 62 - Empúries.
INFANTIL I JUVENIL
(1986). La disputa de Fra Anselm amb l’ase ronyós de la cua tallada [basada en una narració d’Anselm Turmeda; coescrita amb Glòria Puig]. Barcelona: Aliorna.
(2004). Cançó de saltar a corda. Barcelona: Cruïlla.
(2004). La màgia de les paraules. Barcelona: Baula.
(2012). Uf, quin dissabte, rateta Arbequina!. Barcelona: Estrella Polar.
(2015). Tan petita i ja saps.... Algemesí: Andana.
CRÍTICA LITERÀRIA I ASSAIG
"En dansa obliqua de miralls: Pauline M. Tarn (Renée Vivien), Caterina Albert (Víctor Català) i Maria Antònia Salvà", dins Cartografies del desig: quinze escriptores i el seu món (1998). Barcelona: Proa
"Rosa Leveroni, en el llindar", dins Literatura de dones: una visió del món (1998). Barcelona: La Sal
"Com en la nit, les flames", dins Cartografies del desig: quinze escriptores i el seu món (1998). Barcelona: Proa
(2004). Sota el signe del drac. Barcelona: Proa.
TRADUCCIONS
Del francés
(1985). La dona amagada, de Colette
(1990). El tret de gràcia, de Marguerite Yourcenar.
(1992). L’Oneiropompe, de Leonor Fini
Del rus
(1990). Rèquiem i altres poemes, d’Anna Akhmàtova.
(1992). Poema de la fi, de Marina Tsvetàieva.
(2004). Versions d’Akhmàtova i Tsvetàieva. Com en la nit les flames, d’Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva.
Bibliography
Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, (17-03-2022), <https://www.escriptors.cat/autors/marcalmm/portic-maria-merce-marcal>
Climent, Laia (2008). Maria-Mercè Marçal, cos i compromís. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Climent, Laia (ed.) (2013). Maria-Mercè Marçal, veus entre onades. València: Edicions 3i4.
Fundació Maria-Mercè Marçal (FMMM), amb un arxiu digital de textos i agenda dels actes sobre l’autora, (17-03-2022), <https://www.fmmm.cat/>
Julià, Lluïsa (ed.) (1998). Àlbum Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Centre Català del PEN Club.
Llorca, Fina (abril 2008). “Maria-Mercè Marçal”. Visat, 5.
Didactic approach
Es pot incloure l’autora en les assignatures:
- Valencià: Llengua i Literatura
- Literatura Universal
- Valors Ètics
- Tutoria
Es pot treballar en els diferents blocs curriculars de 4t d’ESO i 2n de Batxillerat.