Classificació geogràfica

Amèrica > Estats Units

Moviments socio-culturals

Grups per àmbit de dedicació

Científiques > Matemàtiques

Educadores > Professores

Escriptores

Personatge
foto

Julia Hall Bowman Robinson

Saint Louis, Missouri (EEUU), 08-12-1919 ‖ Oakland, California (EEUU) 30-07-1985

Període d'activitat: Des de 1948 fins 1980

Classificació geogràfica: Amèrica > Estats Units

Moviments socio-culturals

Grups per àmbit de dedicació

Científiques > Matemàtiques

Educadores > Professores

Escriptores

Context de creació femenina

Julia Browman i la seua germana major Constance van romandre sempre unides, ambdues van contribuir a la història de les matemàtiques: Constance, que era periodista, va ser una coneguda biògrafa científica –en particular de la seua germana [Julia: A Life in Mathematics, Mathematical Association of America, 1996]– i divulgadora de les matemàtiques. 

Va dir de si mateixa: "El que realment soc és una matemàtica. Més que ser recordada com la primera dona en això o en allò, preferiria ser recordada com a matemàtica, simplement pels teoremes que he provat i els problemes que he resolt".

El seu marit, Raphael Mitchel Robinson, va establir el 1986 el Julia Bowman Robinson, fons de beques per a estudiants de postgrau en matemàtiques, a Berkeley.

Antecessores: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia (1646-1684), matemàtica i filòsofa; Émilie du Châtelet (1706-1749), matemàtica, física i filòsofa; Laura Maria Catharina Bassi (1711-1778), científica, poeta i filòsofa; Maria Gaetana Agnesi (1718-1799), matemàtica, lingüista i filòsofa; Sophie Germain (1776-1831), matemàtica, i Maria Skłodowska-Curie (1867-1934), física, matemàtica i química, entre altres. 

Contemporànies seues van ser les matemàtiques Katherine Johnson (1918-2020), Jacqueline Ferrand (1918-2014), Paulette Libermann (1919-2007), Vera Nikolaevna Kublanovskaya (1920-2012) i Kateryna Yushchenko (1919-2001), matemàtica i informàtica.

Altres científiques importants de principis del segle XX són Barbara McClintock (1902-1992), biòloga; Rosalind Franklin (1920-1958), química; Inge Lehmann (1888-1993), geòloga i sismòloga; Dorothy Crowfoot Hodgkin (1910-1994), química; Mary Leakey (1913-1996), antropòloga; Marie Tharp (1920-2006), geòloga i cartògrafa; Hedy Lamarr (1914-2000), inventora, i Grace Murray Hopper (1906-1992), informàtica i militar, entre altres.

Ressenya

Julia Bowman Robinson va ser una matemàtica estatunidenca. Va tindre una infància difícil: a l'edat de 2 anys mor la seua mare i amb 10 anys una greu malaltia la va deixar un any sencer aïllada i li va fer perdre dos anys d'escolaritat. Amb 18 anys va perdre son pare, que es va suïcidar a causa de la Gran Depressió. Va ser una entusiasta estudiant de matemàtiques, els seus treballs més importants tracten sobre equacions diofàntiques i teoria de la decidibilitat: va contribuir en gran manera a la demostració del teorema de Matiyasevich sobre la irresolubilitat del desé problema de Hilbert.

Va fer una important aportació a la teoria de jocs, demostrant que la dinàmica d'un jugador fictici convergeix cap a un equilibri de Nash en una estratègia mixta en el marc d'un joc de suma zero amb dos jugadors.

Activitats

Angles

  • The eight queens
    • Espanya > Matemàtiques > 3r ESO > Sentit algebraic
    • Espanya > Matemàtiques > 3r ESO > Sentit socioafectiu
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(A) ESO > Sentit algebraic
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(A) ESO > Sentit socioafectiu
  • The OSO game
    • Espanya > Matemàtiques > 1r ESO > Sentit algebraic
    • Espanya > Matemàtiques > 1r ESO > Sentit socioafectiu
  • The prisoner's dilemma
    • Espanya > Matemàtiques > 3r ESO > Sentit algebraic
    • Espanya > Matemàtiques > 3r ESO > Sentit socioafectiu
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(A) ESO > Sentit algebraic
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(A) ESO > Sentit socioafectiu
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(B) ESO > Sentit algebraic
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(B) ESO > Sentit socioafectiu
  • The squares
    • Espanya > Matemàtiques > 2n ESO > Sentit algebraic
    • Espanya > Matemàtiques > 2n ESO > Sentit socioafectiu

Espanyol

  • El dilema del prisionero
    • Espanya > Matemàtiques > 3r ESO > Sentit algebraic
    • Espanya > Matemàtiques > 3r ESO > Sentit socioafectiu
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(A) ESO > Sentit algebraic
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(A) ESO > Sentit socioafectiu
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(B) ESO > Sentit algebraic
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(B) ESO > Sentit socioafectiu
  • El juego de los cuadraditos
    • Espanya > Matemàtiques > 2n ESO > Sentit algebraic
    • Espanya > Matemàtiques > 2n ESO > Sentit socioafectiu
  • El juego del OSO
    • Espanya > Matemàtiques > 1r ESO > Sentit algebraic
    • Espanya > Matemàtiques > 1r ESO > Sentit socioafectiu
  • Las ocho reinas
    • Espanya > Matemàtiques > 3r ESO > Sentit algebraic
    • Espanya > Matemàtiques > 3r ESO > Sentit socioafectiu
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(A) ESO > Sentit algebraic
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(A) ESO > Sentit socioafectiu

Català

  • El dilema del presoner
    • Espanya > Matemàtiques > 3r ESO > Sentit algebraic
    • Espanya > Matemàtiques > 3r ESO > Sentit socioafectiu
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(A) ESO > Sentit algebraic
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(A) ESO > Sentit socioafectiu
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(B) ESO > Sentit algebraic
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(B) ESO > Sentit socioafectiu
  • El joc de l'OS
    • Espanya > Matemàtiques > 1r ESO > Sentit algebraic
    • Espanya > Matemàtiques > 1r ESO > Sentit socioafectiu
  • Els quadrets
    • Espanya > Matemàtiques > 2n ESO > Sentit algebraic
    • Espanya > Matemàtiques > 2n ESO > Sentit socioafectiu
  • Les huit reines
    • Espanya > Matemàtiques > 3r ESO > Sentit algebraic
    • Espanya > Matemàtiques > 3r ESO > Sentit socioafectiu
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(A) ESO > Sentit algebraic
    • Espanya > Matemàtiques > 4t(A) ESO > Sentit socioafectiu

Justificacions

  • Va aconseguir demostrar un teorema de convergència que és considerat com el més important en la teoria elemental de jocs.
  • Va treballar en la teoria de nombres amb treballs destacats en la teoria de la computació, la teoria de la complexitat computacional, específicament en problemes de decisió.Trabajó en la teoría de números con trabajos destacados en la teoría de la computación, la teoría de la complejidad computacional, específicamente en problemas de decisión.
  • Va treballar en equacions diofàntiques.
  • La seua conjectura, la hipòtesi de Robinson, va ser bàsica per a la resolució del desé problema de Hilbert.
  • Primera dona a ser triada membre de la divisió de matemàtiques de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units el 1976.
  • El 1983 se li va concedir un premi McArthur, beca per a donar suport al treball de científics del més alt nivell, dotada amb mig milió de dòlars.
  • Primera presidenta de la Societat Americana de Matemàtiques entre 1982 i 1984.

Biografia

Julia Bowman va nàixer el 8 de desembre de 1919 a St. Louis (Missouri, EUA). El 1921 va morir sa mare; son pare es va casar al poc de temps i la família –el matrimoni, la seua germana major Constance i Julia– es va traslladar a Sant Diego (Califòrnia, EUA). Amb 9 anys va emmalaltir d'escarlatina i després de recuperar-se, al poc de temps va contraure unes febres reumàtiques. Aquests problemes de salut la van tindre molt de temps aïllada, li van impedir compartir temps amb les seues germanes i li van provocar problemes cardíacs que afectarien tota la seua vida. A causa de la seua malaltia, Julia va perdre dos anys de col·legi, així que els seus pares li van posar un tutor a casa durant un any, que li ensenyava matèries de cinqué a huité curs. Julia va tornar al col·legi en nové curs, i va assistir al Theodore Roosevelt Junior High School. Es va graduar el 1936 amb honors en Ciència i va obtindre la medalla honorífica Bausch-Lomb pels seus excel·lents resultats en matemàtiques i ciències. Aqueix mateix any va ingressar a la Universitat Estatal de Sant Diego; I va ser l'única dona que seguia algunes assignatures com matemàtiques o física. 

El 1937, son pare es va suïcidar després de perdre tots els seus estalvis a conseqüència de la Gran Depressió que va assolar els Estats Units als anys 30. Ella i la seua germana van poder continuar els seus estudis gràcies a l'ajuda econòmica d'una tia seua. Poc després, la seua germana Constance va ser contractada com a professora en Sant Diego High School i va ajudar Julia a continuar els seus estudis. 

El 1939, animada per alguns dels seus professors, es va traslladar a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, on va començar a gaudir veritablement de les matemàtiques.

El 1941 es va casar amb Raphael Robinson (1911-1995) amb qui  va aprendre teoria de nombres durant el seu primer any de carrera. En aqueix moment Julia era professora assistent en aquella universitat i va haver d'abandonar el seu lloc en prohibir la institució que els dos membres d'un matrimoni treballaren en el mateix departament. Així que es va veure obligada a quedar-se a casa; encara que va aconseguir contractes esporàdics en algun altre departament i altres institucions. En quedar embarassada, els seus problemes de cor van empitjorar, va perdre el xiquet que esperava i li van diagnosticar poc temps de vida. El descoratjament la va portar a refugiar-se en les matemàtiques.

El 1942, Julia va assistir a un seminari impartit per Alfred Tarski en el qual el matemàtic va plantejar un problema que Julia li va portar resolt dos dies més tard. Tarski li va proposar realitzar la tesi doctoral sota la seua direcció i, el 1948, Julia va presentar la memòria titulada “Definability and Decision Problems in Arithmetic” en la qual demostrava que els nombres enters podien definir-se aritmèticament en termes de nombres racionals i mitjançant un cert tipus d'operacions.

Després d'acabar la seua tesi, la matemàtica es va interessar pel desé problema de Hilbert: Hi ha un mètode que permeta determinar, en un nombre finit de passos, si una equació diofàntica és resoluble en nombres enters? Recordem que una equació diofàntica és una equació algebraica amb coeficients sencers i de la qual es busquen solucions senceres.

El 1961, Julia Robinson va publicar l'article “The decision problem for exponential diophantine equations” en el qual s'introduïa la denominada hipòtesi de Robinson, que consistia a trobar un cert tipus de relació diofàntica que implicava necessàriament la no- existència del mètode al·ludit per Hilbert. Julia va continuar buscant una solució al problema plantejat per David Hilbert fins que, el 1970, el jove matemàtic rus Yuri Matiyasevich va trobar una relació del tipus indicat en la hipòtesi de Robinson: ho va fer usant els termes de la successió de Fibonacci. El teorema de Matiyasevich confirmava la irresolubilitat del desé problema de Hilbert. Amb els mateixos interessos científics, Julia i Yuri van treballar junts publicant diversos articles en col·laboració.

Julia Robinson va realitzar, a més, una important aportació a la teoria de jocs, demostrant que la dinàmica d'un jugador fictici convergeix cap a un equilibri de Nash en una estratègia mixta en el marc d'un joc de suma zero amb dos jugadors.

La germana major de Julia, Constance Reid va ser una coneguda biògrafa científica –en particular de la seua germana [Julia: A Life in Mathematics, Mathematical Association of America, 1996]– i divulgadora de les matemàtiques.

El 1976 Julia va ser triada membre de la divisió de matemàtiques de la National Academy of Science, i va ser la primera dona matemàtica a obtindre aquest càrrec. El 1982, l’Association for Women in Mathematics li va dedicar la seua Noether Lecture, esdeveniment anual que honra dones que hagen realitzat contribucions fonamentals a les matemàtiques. A més, Julia va ser presidenta de l’American Mathematical Society (1982-1984): va ser la primera dona amb aqueixa responsabilitat. El 1983 se li va concedir un premi McArthur, beca per a donar suport al treball de científics del més alt nivell, dotada amb mig milió de dòlars. I el 1985 va ser membre de l’American Academy of Arts and Sciences. 

Julia Robinson va morir de leucèmia als 65 anys, el 30 de juliol de 1985. La seua fràgil salut no li va impedir seguir avant.

Extret de

 Mujeres con ciencia (06/02/2022) 
 Wikipedia (06/02/2022) 
 Sociedad Canaria Isaac Newton de Profesores de Matemáticas Vol. 70 abril de 2009.  (06/02/2022)https://mdc.ulpgc.es/utils/getfile/collection/numeros/id/700/filename/705.pdf

Obres

- A note on exact sequential analysis. Univ. California Publ. Math. (N.S.) 1, pp. 241-246. 1948

- Definability and decision problems in arithmetic. Journal of Symbolic Logic 14, pp. 98-114. 1949

- General recursive functions. Proceedings of American Mathematical Society 1, pp. 703-718. 1950

- An iterative method of solving a game. Annals of Mathematics (2) 54, pp. 296-301. 1951

- Existential definability in arithmetic. Transactions of American Mathematical Society 72, pp. 437-449. 1952

- A note on primitive recursive functions. Proc. American Mathematical Society 6, pp. 667-670. 1955

- The undecidability of algebraic rings and fields. Proc. Amer. Math. Soc. 10, pp. 950-957. 1959

- Problems of number theory arising in metamathematics. Reports of the Institute in the Theory of Numbers (Boulder), pp.303-306. 1959

- The undecidability of exponential diophantine equations. Notices of Amer. Math. Soc. 7:1, p. 75. 1960

- The decision problem for exponential diophantine equations. Ann. of Math. (2) 74, pp. 425-436. 1961

- The undecidability of exponential Diophantine equations. E. Nagel et al., editors. Stanford Univ. Press, Stanford, Calif., pp.12-13. 1962

- On the decision problem for algebraic rings. E. Nagel et al., editors. Stanford Univ. Press, Stanford, Calif., pp. 297-304. 1962

- The decision problem for fields. J. W. Addison et all., editors. North-Holland, Amsterdam, pp. 299-311. 1965

- An introduction to hyperarithmetical functions. Journal of Symbolic Logic 32, pp. 325-342. 1967

- Recursive functions of one variable. Proc. Amer. Math. Soc. 19, pp. 815-820. 1968

- Finite generation of recursively enumerable sets. Proc. Amer. Math. Soc. 19, pp. 1480-1486. 1968

- Unsolvable diophantine problems. Proc. Amer. Math. Soc. 22, pp. 534-538. 1969

- Finitely generated classes of sets of natural numbers. Proc. Amer. Math. Soc. 21, pp. 608-614. 1969

- Diophantine decision problems. W.J. LeVeque, editor. Math. Assoc. Amer. Studies in Mathematics 6, pp. 76-116. 1969

- Hilbert's tenth problem. D.J.Lewis, editor. Proc. Sympos. Pure Math. 20, pp. 191-194. 1971

- Solving diophantine equations. P.C.Suppes et al, editors. Studies in Logic and Foundations of Math. 74, pp. 63-67. 1973

- Axioms for number theoretic functions. A.I.Shirshov et al, editors. "Nauka", Sibirsk. Otdel., Novosibirsk, pp. 253-263. 1973

- Two universal three-quantifier representations of enumerable sets. B.A.Kushner et al. editors 
Vycisl. Centr Akad. Nauk SSSR, Moscow pp. 112-123, 216. 1974.

- Reduction of an arbitrary Diophantine equation to one in 13 unknowns. Acta Arithmetica 
27, pp.521-553. 1975

- Hilbert's tenth problem. Diophantine equations: positive aspects of a negative solution. F.E.Browder, editor. Proc. Sympos. Pure Math. 28, pp. 323-378. 1976

- Between logic and arithmetic. University of Michigan Ann Arbor, August 19-22, pp. 1-11. 1980

- The collected works of Julia Robinson. Collected Works 6, xliv+338 pp. 1996

 

Fonts: (06/02/2022) https://logic.pdmi.ras.ru/~yumat/JRobinson/Jpublications.html#CollectedWorks

Bibliografia

 - Feferman, Solomon (1994): “Julia Bowman Robinson 1919–1985”, Memoria bibliográfica, de la National Academy of Sciences, 06/02/2022 <http://www.nasonline.org/publications/biographical-memoirs/memoir-pdfs/robinson-julia.pdf>

 - Reid, Constance (1997): Julia: A Life in Mathematics. Editorial Mathematical Association of America.

- Hersh, Reuben y John-Steiner, Vera (1997): Matemáticas, una historia de amor y de odio. Editorial Paidós. 

- Alonso, Ángel (1999): Julia Robinson: gran matemática, gran desconocida. Números, Revista de didáctica de las matemáticas. Volumen 40, pp. 29-36. 06/02/2022. <https://mdc.ulpgc.es/utils/getfile/collection/numeros/id/342/filename/349.pdf>

- Colaboradores de wikipedia, (2022): “Julia Robinson". Wikipedia, l'enciclopèdia lliure, 06/02/2022, <https://es.wikipedia.org/wiki/Julia_Robinson>

- Macho Stadler, Marta (2018): “Julia Bowman Robinson y el décimo problema de Hilbert”, Mujeres con ciencia, Universidad del País Vasco, 06/02/2022, <https://mujeresconciencia.com/2018/08/16/julia-bowman-robinson-y-el-decimo-problema-de-hilbert/>

- Macho Stadler, Marta (2014): “Julia Bowman Robinson, matemática”, Mujeres con ciencia, Universidad del País Vasco, 06/02/2022,  <https://mujeresconciencia.com/2014/12/08/julia-bowman-robinson-matematica/>

- O'Connor, J.J. y Robertson, E.F. (2002):  “Julia Hall Bowman Robinson”, Mac Tutor, 29/03/2022, <https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Robinson_Julia/>

Enfocament Didàctic

· Matemàtiques.

També es pot treballar en les matèries següents: 

· Tecnologia, Informàtica, Física i Química: per a plantejar diferents estratègies per a resoldre un problema determinat.

· Filosofia: en activitats relacionades amb la lògica proposicional.

Documents