La Fortuna de La Boatella

Víria Acte, nascuda a Valentia Edetanorum, actual València, ca. l’any 90 dC, va ser una dona extraordinària que, havent sigut esclava, es va convertir en una empresària d’èxit. Era propietària d’un taller d’estàtues que ella mateixa dirigia i que va aconseguir un gran prestigi. Ella mateixa va ser objecte d’elogis i honors pel seu treball i per la seua faceta de benefactora de la ciutat de València. 

Estudiem l’estàtua de la deessa Fortuna que va eixir del taller de Víria Acte i que es va trobar a València entre el 2007 i el 2008. 
 
I- Llig la introducció i respon a les qüestions 

 On i en quin estat es va trobar l'estàtua? 

A la zona sud de la ciutat romana de Valentia,  se situa la necròpoli de la Boatella. En intervencions arqueològiques realitzades entre el 2007 i el 2008, es va localitzar un pou inacabat de cronologia tardoantiga, construït amb grans carreus de calcària reutilitzats, entre els quals destacaven dos altars funeraris. L’interior estava ple de materials diversos i al costat hi havia l’estàtua que estudiarem en aquesta activitat, preparada per a ser usada com a material de construcció, i que va aparéixer partida en tres trossos, sense cap ni braços i amb els pits mutilats. 

Els estudiosos han conclòs que l’estàtua, d’1 metre d’altura, representa la deessa Fortuna; la seua grandària indica que es va fer amb la finalitat d’adornar alguna domus o villa, -encara que, segons l’especialista en arqueologia romana, José Luis Jiménez, «Fortuna solia formar part dels enterraments com a referència de desig de sort». Creu, a més, que la peça va formar part d’un conjunt monumental-; la realització de la peça, l’acabat, els detalls i el marbre utilitzat han portat als especialistes a qualificar-la com d’una «altíssima qualitat» i a relacionar-la amb el taller de Víria Acte. Està tallada en marbre de Paros i es data en el segle II dC. 

Per què va aparéixer en un pou, mutilada salvatgement i llesta per a ser reutilitzada com a material de construcció? 

Les primeres observacions dels especialistes van determinar que la seua destrucció no va ser un fet casual, així com tampoc ho va ser el seu abandó al pou on es va trobar. L’estàtua té els pits colpejats i el cap i els braços van ser arrancats d’un colp precís. L’objectiu: anul·lar qualsevol tret que poguera identificar-la o poguera suggerir rang i significat. Segons els arqueòlegs, l’estàtua hauria sigut destruïda durant el segle IV coincidint amb les lleis de Teodosi, que ordenaven la destrucció de qualsevol peça o element de caràcter pagà i que posava fi al decret de tolerància religiosa de Constantí:  «Si encara queda dreta alguna estàtua en temples i santuaris i ha rebut o rep algun tipus de culte per part dels pagans, que siga arrancada del seu emplaçament» (Codex Teodosià XII) 

1- Busca informació sobre Teodosi: Qui va ser? 

2- Reflexiona sobre el que has llegit: Què perseguia Teodosi amb aquesta llei?

II- La Fortuna de La Boatella 

La primera pregunta que ve a la ment quan s’observa aquesta escultura és: Com saben els arqueòlegs que es tracta de la deessa Fortuna? Per a identificar el «personatge» que s’amaga darrere d’una imatge artística, a més de tindre en compte el context en què ha aparegut, és necessari saber reconéixer els atributs que l’acompanyen. Observa aquesta imatge d’una de les representacions de Fortuna que es troba als Museus Vaticans i respon a les preguntes: 

1- Quins objectes sosté a les mans? 

2- Sobre què es recolza l'objecte que sosté a la mà dreta? 

3- La vestimenta que porta és grega o romana? Descriu-la. 

4- Observa els flocs de cabells a cada costat del coll. 

5- Quina cama té doblegada? Observa que el braç corresponent sosté un objecte determinat. 

6- Cap a quin costat es corba el cos? 

7- El mantell que porta li envolta el cos, però sobre quin muscle descansa?, a quina altura del cos es drapa el mantell? 

Observa las imatges frontal i posterior de la Fortuna trobada a València. 

Compara aquesta imatge amb la Fortuna dels Museus Vaticans i respon: 
 
8-  Quines semblances hi trobes? 

9- Quines diferències hi trobes? 

10- Trobes en les dues imatges anteriors cap objecte que puga ajudar a identificar-la? 

Els atributs amb què normalment és representada Fortuna són el timó -símbol del govern del món-, que descansa sobre un globus que representa l’univers, i el corn de l’abundància -símbol de prosperitat-. La deessa agafa els seus atributs de la grega Tique, amb la qual s’identifica.  

Fixa’t ara en aquestes altres imatges que representen Tique i la deessa Higia (còpia romana que hi ha al Louvre) 

11- Estableix les semblances que trobes entre aquestes dues imatges i la de la Fortuna de València.

12- A quina imatge de totes les presentades s’assembla més la Fortuna trobada a València, tenint en compte la disposició del cos i la vestimenta? 
 
Amb els atributs de Fortuna van ser també representades algunes emperadrius romanes o membres femenins pertanyents a la família imperial, com Lívia Drusilla o Faustina Minor.  

13- Busca en internet alguna imatge de Lívia Drusilla i de Faustina Minor representades com a Fortuna. No oblides citar les fonts.