Observaciones y contexto
1- Observacions
L’empresària Víria Acte i, en concret el taller del qual era propietària i que dirigia, és la base que sustenta la nostra activitat. Era un taller d’escultures i altres peces en pedra, com altars, esteles funeràries i pedestals. D’aquest taller a Valentia, que va aconseguir molt de prestigi i va obtindre molts èxits, va eixir l’escultura que representa Fortuna i que es va descobrir en el 2007 a la necròpoli coneguda com La Boatella.
Aquesta activitat s’ha pensat per al curs de 2n d’ESO de Cultura Clàssica en el Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura, art i ciència. No obstant això, podria fer-se en altres cursos de Cultura Clàssica, sempre a criteri del professorat.
Aquesta estàtua pertany a un tipus escultòric creat en el període clàssic tardà. En època romana s’adopta per a la representació de diverses divinitats, sobretot Higia. La disposició dels braços va permetre adaptar el tipus -amb lleugeres variacions- a les peculiaritats de les representacions d’aquella i de Fortuna. L’exemplar trobat a València és, segons el catàleg elaborat per Bárbara Lichocka, la primera representació de Fortuna coneguda fins al moment que segueix aquest tipus escultòric.
2- Context
Un dels factors clau que va propiciar la major independència de la dona romana d’època imperial va ser la seua capacitat per a posseir i administrar el seus propis diners.
L’epigrafia de la Hispània romana del s. II ens ofereix nombrosos exemples de professions exercides per dones que, a més, eren, en alguns casos, propietàries dels seus propis negocis. Per citar alguns noms, trobem des de nodrisses (nutrices), com Secundilla (Gades) o Clovatia Irena (Emerita Augusta); perruqueres (ornatrices), com Philtates (Lucus Augusti, Lugo) o Turpa Thyce (Gades); sargidores (sarcinatrices), com Latinia Da[...] (Corduba); professionals relacionades amb la producció, difusió i comerç de l’oli d’oliva, sobretot a la Bètica, com Accilia Felicissima, Caecilia Charitosa, Cornelia Placida o Caecilia Trophime, entre altres moltes; propietàries de terrenys en producció, com C. Plancia Romana (Fiñana, Almeria) o Aurelia Iuventiana (Arauzo de Torre, Burgos); propietàries de tallers artesanals de tot tipus _des de tallers de daurats, de tèxtils i calçat fins a tallers de fabricació de peces de marbre, com la nostra Viria Acte _, com Aurelia Vivia Sabina (domina fabricae marmorariae) (Terena, Portugal), Cornelia Cruseidis (domina inauratoris) (Tarraco) o Valeria Severina, que a més va ser patrona del gremi (domina fabricae textilis et calceamenti) (Segisama Iulia, Burgos) fins a dones que exercien la medicina i l’obstetrícia, com la hispana Julia Saturnina (Emerita Augusta) o posteriors a ella, com les pertanyents a altres èpoques i llocs Primila, Empiria, Venuleya Sosis, qualificades com a medici; Salustia Ateneis, obstetrix; Naevia Clara, medicaphilologa o Aurelia Alexandra Zozima, citada “pel seu coneixement mèdic”.
Trobem també altres professions: caementarius (obrer): Iulia (Conimbriga, Coimbra); purpuraria (manufactura de la porpra): Baebia Veneria (Gades); lintearia (teixidora o comerciant de lli): Fulvia (Tarraco); pictor o pistor (pintora o fornera): Caecilia M […] (Maresme, Barcino), etc.
Descripción
En l’activitat, estudiarem l’estàtua de Fortuna, pertanyent al taller de Víria Acte, i la seua tipologia basada en l’observació i la comparació. Es demanarà, igualment, a l’alumnat que responga a algunes preguntes.
Lectura, reflexió; observació, comparació.
Respuesta
Documentos