Biografia
Maria Goeppert va nàixer el 28 de juny de 1906 a Katowice, Alemanya, va ser l’única filla de Friedrich Goeppert i Maria née Wolff. Quan va fer els quatre anys, la família es va traslladar a Göttingen, on Friedrich va aconseguir la càtedra de Pediatria. El pare de Maria, va animar la seua filla i li va fer costat perquè estudiara. Durant la seua infància i adolescència va estar envoltada de grans investigadors de les matemàtiques i la física. El mateix David Hilbert va ser el seu veí i amic íntim de la família juntament amb Max Born i James Franck. Molt prompte Maria es va sentir atreta per les matemàtiques i va planejar preparar-se per a anar a la universitat, Göttingen semblava el lloc perfecte, perquè comptava amb gran prestigi en els camps de les matemàtiques i la física, però no hi havia cap institució pública que educara les xiquetes per a aquest propòsit, així que en 1921 va entrar en un col·legi privat que preparava xiques per a entrar en la universitat. El centre va tancar per falta de fons, fet que no va impedir a María, en 1924, fer l’examen d’accés i entrar en la Universitat de Göttingen a estudiar Matemàtiques. Aquell mateix any, el físic teòric Max Born la va convidar a unir-se al seu seminari de física i, com a resultat, va decidir canviar les matemàtiques per la física, en aquell moment Göttingen era un dels principals centres de desenvolupament de la mecànica quàntica i era difícil no deixar-se seduir per aquest repte intel·lectual. Entre els seus professors van estar tres els futurs premis Nobel: Max Born, James Franck i Adolf Otto Reinhold Windaus. Amb el temps, Born es va convertir en el seu mentor i va dirigir la seua tesi doctoral.
Maria es va doctorar en Física en 1930, En la seua tesi doctoral va calcular la probabilitat que un electró emeta no un, sinó dos fotons, o unitats de quàntum de llum, mentre passa a una òrbita més pròxima al nucli, en orbitar-lo. La seua solució va ser confirmada dècades més tard, en 1960, per mitjà de raigs làser. Anys més tard, Eugene Wigner va qualificar la seua tesi d’“obra mestra de claredat i concreció”.
En acabar la seua tesi, es va casar amb Joseph Mayer, un jove nord-americà que estudiava postgrau en Göttingen. La parella es va traslladar als Estats Units, on Joseph havia obtingut una plaça de professor associat de Química en la Universitat Johns Hopkins.
En aquella universitat (1931-39), com posteriorment en la de Columbia (1940-46) i en la de Chicago, en les quals el seu marit va ser contractat, a María Goeppert-Mayer se li va permetre treballar com a investigadora voluntària, però sense tindre dret a remuneració, en gran part per sexisme, encara que també a causa de les estrictes normes contra el nepotisme que prohibia contractar familiars de professors en les universitats. En aquesta època va publicar nombrosos articles i va escriure, juntament amb el seu espòs, un llibre sobre mecànica estadística.
De fet, malgrat la seua vàlua i capacitat, pràcticament la totalitat de la seua carrera la va desenvolupar com a professora i investigadora voluntària no remunerada; no va aconseguir un lloc remunerat a temps complet fins a complir els 54 anys.
Malgrat això, va ser capaç de desenvolupar un treball investigador brillant i trobar altres oportunitats laborals, incloent-hi un lloc de professora en el Sarah Lawrence College.
També va poder col·laborar, durant la Segona Guerra Mundial, en el Projecte Manhattan per al desenvolupament de la bomba atòmica, si bé en una línia d’investigació més aviat secundària.
Va ser després de la guerra durant el seu temps a Chicago i Argonne quan va desenvolupar el càlcul matemàtic que demostrava el model de capes nuclear.
Les investigacions la van portar a establir la teoria dels nivells nuclears, en la qual s’afirma que el nucli de l’àtom està format per capes. Com més saturació hi haja en les capes, més estable serà el nucli i, per tant, l’element. Aquells nuclis amb 2, 8, 20, 28, 50, 82 o 126 protons o neutrons eren particularment estables. Aquests nombres es van anomenar “nombres màgics”, però no es va conformar amb això. Ara que sabia que eren nombres especials, volia saber el perquè. Maria va fer que deixaren de ser màgics, ja que ella va desenvolupar la teoria spin-òrbita del nucli. És a dir, va aplicar la mateixa teoria als nucleons que als electrons.
En 1956 va ser elegida membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.
En 1960, a Maria Goeppert-Mayer se li va oferir un lloc a jornada completa com a catedràtica de Física de la Universitat de Califòrnia, a San Diego. Era el primer treball reconegut i remunerat que aconseguia. Tenia 54 anys.
En 1963 va ser guardonada amb el premi Nobel de Física, pels seus descobriments relacionats amb l’estructura nuclear de capes, compartit amb els investigadors alemanys J. Hans, D. Jensen i Eugene Paul Wigner. Els científics alemanys amb qui va compartir el premi van treballar en paral·lel exactament la mateixa teoria. En el seu discurs d’acceptació Maria Goeppert-Mayer va dir: “Guanyar el premi ha sigut la meitat d’apassionant que fer el treball”.
A pesar que va patir un vessament cerebral poc després d’aconseguir el seu lloc en la Universitat de San Diego, va continuar ensenyant i investigant durant diversos anys. Va morir d’un infart el 20 de febrer de 1972
Extret de de Rincon educativo, foro de la industria nuclear española https://www.rinconeducativo.org/es/tags/maria-goeppert-mayer (11/04/2011).
Extret de wikipedia https://es.wikipedia.org/wiki/Maria_Goeppert-Mayer (11/04/2011).
