Biografia
Va nàixer a Florència el 1820, encara que es va criar a Derbyshire, Anglaterra, en una família terratinent adinerada. El seu pare, William Nightingale, estava involucrat en el moviment contra l'esclavitud i era un fidel creient que les dones, especialment les seues filles, haurien d'obtindre una educació. Ella i la seua germana van aprendre italià, llatí, grec, història i matemàtiques, però també costura i brodat, amb la finalitat que es convertiren en perfectes esposes, ja que aquest era l'únic destí de les xiques de bona família en el món victorià. Entre els seus tutors va estar l'important matemàtic James Joseph Sylvester. Les lliçons que rebia incloïen aritmètica, geometria i àlgebra. També van influir en ella el científic belga Adolphe Quetelet, que havia aplicat mètodes estadístics a dades de diversos camps.
Als vint-i-tres anys, quan va dir als seus pares que volia convertir-se en una infermera es va trobar amb una sòlida oposició d'aquests, ja que la infermeria s'associava amb dones de classe treballadora. Sa mare estava preocupada per buscar un bon marit per a la seua filla, cosa que no va aconseguir perquè Florence no es va casar mai.
Va rebutjar tots els pretendents, i va mostrar amb això la fermesa de la seua decisió per a aconseguir la seua meta desitjada: l'atenció als malalts, però amb una dedicació plena, sense obstacles que la pogueren entorpir.
Abans de dedicar-se plenament a la infermeria, va tutelar xiquetes i xiquets en l'estudi de les matemàtiques, amb un programa d'aprenentatge concret i ben planificat. En els seus “Plans de lliçons per a l'ensenyament de l'aritmètica i la geometria” incloïa problemes basats en les vides dels seus i les seues alumnes. En aquests mostrava en particular una especial preocupació per l'educació de les xiquetes.
El 1850 va iniciar estudis d'infermeria en l'Institut de Sant Vicent de Paul a Alexandria, Egipte. Aqueix mateix any va treballar a l'hospital de Kaiserwerth, prop de Dusseldorf. Aqueixa experiència va ser una fita decisiva en vida i va publicar les seues vivències en el que va ser el seu primer treball editat. Quan va retornar a Londres el 1853, va treballar sense paga de superintendent en l’Institute for the Care of Sick Gentlewomen (Institut d'Atenció a Dames Malaltes).
El 1854, el secretari de guerra britànic va demanar a Florence que es convertira en infermera administradora per a supervisar la introducció d'infermeres als hospitals militars durant la Guerra de Crimea. El seu títol oficial era Superintendent del Sistema d'Infermeres dels Hospitals Generals Anglesos a Turquia. Florence es va traslladar a Escutari, on es trobava el principal hospital britànic. Les condicions a l'hospital eren alarmants. Malalties com el tifus, el còlera i la disenteria eren les principals causes de mort. Això implicava que els soldats ferits tingueren una probabilitat set vegades major de morir a l'hospital d'una malaltia que de morir al camp de batalla.
Encara que ser dona implicava que havia de lluitar contra les autoritats militars a cada pas, va anar reformant el sistema hospitalari. Va recopilar dades i va sistematitzar la pràctica del control de registres; aquesta informació va ser usada després com a eina per a millorar els hospitals militars i de la ciutat. Els seus coneixements matemàtics es van fer valdre quan va usar les dades que havia recopilat per a calcular la taxa de mortalitat a l'hospital. Aquests càlculs van demostrar que una millora en els mètodes sanitaris emprats, produiria una disminució en el nombre de morts. Va usar aquesta informació estadística per a crear el seu diagrama d'àrea polar, o 'coxcombs' com els va anomenar ella. Aquests van ser usats per a fer una representació gràfica de les xifres de mortalitat durant la guerra de Crimea (1854-1856).
Cuidava els malalts durant el dia i la nit. A la nit, sempre es deixava veure atenent els malalts acompanyada d'un xicotet fanalet turc, i va ser per això que van començar a anomenar-la “La dama del llum”, terme que més tard immortalitzaria el poeta americà Henry Wadsworth Longfellow (1807 –1882) en el seu poema “Santa Filomena”.
El 1856, Florence Nightingale va tornar a Anglaterra com una heroïna nacional. Va utilitzar les seues estadístiques i va il·lustrar la necessitat d'una reforma sanitària en tots els hospitals militars. El 1857 va dur a terme una investigació formal que va acabar amb l'establiment de la Comissió Real per a la Salut de l'Exèrcit.
L'aportació de Florence Nigthingale al camp de l'estadística va ser reconeguda amb el seu nomenament, el 1858, com a membre de la Royal Statistical Society, i va ser la primera dona a accedir a aqueix càrrec. A més, el 1874 es va convertir en membre honorífic de l’American Statistical Association.
El 1860 va obrir l'Escola d'Entrenament i Llar Nightingale per a Infermeres a l'hospital de St. Thomas a Londres, finançada per mitjà del Fons Nightingale, un fons de contribucions públiques establit en l'època en què Florence va estar a Crimea.
Durant la Guerra Civil Estatunidenca va ser consultora sobre salut de l'exèrcit per al govern dels Estats Units.
En els seus últims anys, Florence Nightingale va realitzar un exhaustiu informe estadístic sobre les condicions sanitàries a les zones rurals de l'Índia, i va promoure la introducció de millores en l'atenció mèdica i en el servei de salut pública en aqueix país.
Va tindre una influència decisiva en la creació de la Creu Roja Britànica el 1870.
El 1872 es va retirar del servei actiu; el 1895 va quedar cega i més tard va perdre altres facultats, i va quedar completament invàlida.
El 1883 la Reina Victòria li va atorgar la Creu Roja Real per la seua labor. També va ser la primera dona a rebre l'Orde al Mèrit de la mà d'Eduard VII el 1907.
Va morir el 13 d'agost de 1910 a East Wellow, Anglaterra.
El Monument de Crimea va ser erigit el 1915 a Waterloo Place, Londres, per a honrar la contribució que va fer Florence a aqueixa guerra i a la salut de l'exèrcit.
El 1934 es va crear la Florence Nightingale International Foundation a fi de perpetuar dignament el llegat educatiu de Florence Nightingale.
Va ser una innovadora en la recol·lecció, tabulació, interpretació i presentació gràfica de les estadístiques descriptives; va mostrar com l'estadística proporciona un marc d'organització per a controlar i aprendre, i com pot portar a millorar les pràctiques quirúrgiques i mèdiques.
Tenia fortes opinions sobre els drets de les dones. En el seu llibre Suggeriments per a pensar per als cercadors de les veritats religioses (1859) va argumentar fortament perquè s'eliminaren les restriccions que prevenien les dones de tindre carreres. Va lluitar pel privilegi d'estudiar matemàtica, pel dret de ser una infermera i pel dret de cada dona de "portar el millor que té, independentment del que siga, al servei del Món de Déu”. I això ens porta a qualificar-la de feminista.
Bibliografia
- “Florence Nightingale” en Wikipedia la enciclopedia libre (24/03/2022) <http://es.wikipedia.org/wiki/Florence_Nightingale>
- León-Castellá, Alejandra, “La dama de la lámpara Florence Nightingale (1820-1910)” (24/03/2022) <http://www.cientec.or.cr/equidad/nightingale.html>
- Macho Stadker, Marta, “Florence Nightingale, mucho más que la dama de la lampara” en Mujeres con ciencia (24/03/2022) <https://mujeresconciencia.com/2017/08/22/florence-nightingale-mucho-mas-la-dama-la-lampara/>
- Sbardella, Amaranta “Florence Nightingale, la heroína de los hospitales” en Historia National Geographic (24/03/2022) <https://historia.nationalgeographic.com.es/a/florence-nightingale-heroina-hospitales_14173>
- Ancheta Niebla, Eduarda “Los amores de FlorenceNightingale” en Enfermería Avanza (24/03/2022) <http://enfeps.blogspot.com/2010/12/los-amores-de-florence-nightingale.html>
