Reseña
Hortènsia era filla de Quint Hortensi, un famós orador que havia obtingut un gran prestigi en el Fòrum abans del triomf de Ciceró.
En un context en el qual no era possible per a les dones pronunciar discursos en els tribunals en defensa d'altres ni tampoc per a l'accés a càrrecs públics (magistratures), Hortènsia va pronunciar en el fòrum un discurs en defensa dels interessos de 1.400 matrones romanes, entre les quals es trobava, perquè havien de pagar un impost que finançaria la guerra contra els republicans, i va aconseguir el que s'havia proposat.
Actividades
Inglés
Español
Catalán
Justificaciones
- Va ser una oradora que va defensar 1.400 dones que havien de pagar un impost que finançaria la guerra contra els republicans.
- Va prendre la paraula en públic quan els era vedada a les dones i va aconseguir el que es va proposar.
Biografía
Context històric i social: després de l'assassinat de Juli Cèsar, el seu hereu, Octavià, va formar amb Marc Antoni i Lèpid el Segon Triumvirat, un pacte polític pel qual el poder de Roma quedava dividit entre ells. Els triumvirs, volent venjar la mort de Cèsar, van lluitar contra els republicans. Al mateix temps que van publicar els noms dels que havien sigut declarats proscrits per participar en l'assassinat de Cèsar, van confeccionar una llista formada per 1.400 matrones que havien d'aportar diners per a poder sufragar la imminent guerra que anava a enfrontar-los als republicans.
Apià ens informa que van fixar penes per a les que ocultaren una part dels seus béns i fins i tot van establir recompenses per a les persones que delataren aquests fets. La resposta d'aqueixes 1.400 dones va ser immediata. Van suplicar als familiars femenins dels triumvirs i el rebuig de Fúlvia, esposa del triumvir Marc Antoni, va ser el que va provocar el discurs d'Hortènsia. Ja en el Fòrum, es van situar davant de la tribuna dels triumvirs i Hortènsia va parlar en representació d'aqueix grup de matrones. Ella va exercir d'advocada per a evitar que aqueix grup de dones romanes hagueren de pagar la taxa que els havia sigut imposada per part dels triumvirs. Era l'any 42 a. C. i les dones es trobaven vetades per a exercir professions jurídiques.
La informació clàssica de rang primordial sobre Hortènsia es troba en tres capítols de la Història romana d’Apià, que pot perfilar-se un poc més amb l'auxili de l'interessant apartat dels Fets i dites memorables, en el qual Valeri Màxim parla de les tres oradores romanes (Carfània, Mèsia i Hortènsia), així com amb les al·lusions, només de passada, de Quintilià i Jeroni.
Hortènsia era filla de Quint Hortensi Hòrtal, l'orador de més prestigi en el període immediatament anterior al triomf de Ciceró en el fòrum. La dada és important, en primer lloc pel que fa a la formació d'Hortènsia que, com és lògic, degué rebre l'educació acurada que era d'esperar en la filla d'un famosíssim orador que, a més, posseïa enormes riqueses. Així ho retrata Ronald Syme: "Hortensi, dominant als tribunals de justícia i al Senat, presumia de luxe i de barroquisme, igual en la seua vida com en la seua oratòria. Propens al luxe, sense gust ni mesura, l'advocat va tindre fama per la seua vida rumbosa i pels guanys deshonestos, pel seu celler, pel seu vedat de caça i pels vivers de peixos"
En l'educació d'Hortènsia no degué faltar l'influx de tan curiós pare. Valeri Màxim assenyala que l'oradora seguia tan de prop l'estil d'aquest que semblava fer-lo ressuscitar en el seu discurs: "Va reviure llavors Quint Hortensi en la seua descendència femenina i va inspirar les paraules de la filla; si els seus descendents de sexe masculí hagueren volgut imitar la seua força, la gran herència de l’eloqüència d’Hortensi no s'hauria truncat amb aquest únic discurs d'una dona”.
Obras
Inglés
Español
Catalán
Bibliografía
-Apiano, Historia romana II. Guerras civiles (libros I-II). Traducció al castellano i notes a càrrec d'Antonio Sancho Royo (1985). Madrid: Gredos.
-López, Aurora (1994). No sólo hilaron lana. Escritoras romanas en prosa y verso, Madrid: Ediciones Clásicas.
-López, Aurora (1989). "La oratoria femenina en Roma a la luz de la actual”, en La oratoria en Grecia y Roma: su vigencia en la actualidad, Universidad de verano de Teruel, Teruel, pp. 97-115.
-López, Aurora, (1992). “Hortensia, primera oradora romana”. Florentia Iliberritana: revista de estudios de Antigüedad Clásica, 3, Granada, pp. 317-332.
-Valerio Máximo, Publio. Los nueve libros de hechos y dichos memorables. Edició a càrrec de Fernando Martín Acera (1988). Madrid: Akal.
Enfoque Didáctico
-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana; Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura, art i ciència.
-Llatí 4º ESO: Bloc El text llatí i la seua traducció; Bloc Llegat i patrimoni; Bloc El present de la civilització llatina.
-Llatí Batxillerat: Bloc El text: comprensió i traducció (Hortènsia, no); Bloc Educació literària.
-Literatura Universal 1r Batxillerat: Interpretació de fragments d'època romana de gènere i temàtica diversos.
-Llengua Castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.
Documentos
