Biografía
Elena Cornaro Piscopia va nàixer al Palazzo Loredan, a Venècia, el 5 de juny de 1646. Filla de Giovanni Battista Cornaro-Piscopia, procurador de la República de Venècia, i de Zanetta Boni, camperola pobre que en aqueix moment no era legalment la seua dona. Com a filla il·legítima, segons la llei veneciana estava exclosa de qualsevol privilegi noble, encara que son pare la reconeguera. Giovanni i Zanetta es van casar el 1654, però la situació legal inferior dels seus fills no va canviar.
Als 7 anys va començar a estudiar llatí i grec sota la tutela de distingits professors, i prompte va adquirir fluïdesa en ambdós idiomes. També va aprendre hebreu, espanyol, francés i àrab, i això li va valdre el títol d’«Oraculum Septilingue». Anys més tard, va estudiar matemàtiques, astronomia, filosofia i teologia.
Amb 17 anys va arribar a ser una virtuosa de l’arpa, el clavicèmbal i el violí. Tot i que era una personalitat reconeguda com a compositora i concertista, igual que la seua paisana Maria Gaetana Agnesi, el seu major anhel era dedicar-se a la caritat. El coneixement i la caritat van ser els pilars de la vida d’Elena.
El 1665 va prendre els hàbits de l’orde oblata benedictina, encara que sense convertir-se en monja. El 1669 va traduir Colloquio di Cristo nostro Redentore all’anima devota, del monjo cartoixà Giovanni Laspergio, de l’espanyol a l’italià.
Quan la fama d’Elena va començar a estendre’s, a part de disfrutar de trobades amb personalitats i savis de tot Europa amb els quals debatia, va ser convidada a formar part de nombroses societats d’erudits i, d’aquesta manera, el 1670, amb 24 anys, va ser elegida presidenta de la societat veneciana Accademia dei Pacifici.
Va ser son pare qui la va animar perquè formalitzara el seu aprenentatge a la Universitat de Pàdua. Com que Elena gaudia de l’aprenentatge, el 1672 va començar els seus estudis de teologia.
Durant la seua formació, disfrutava de trobades amb persones de tot Europa, en les quals es produïen debats que es feren famosos en tot Venècia. El seu pas per Pàdua la va portar a ser una de les persones més influents en el pensament de l’època i la seua presència atreia nombrós públic. És històric el debat filosòfic el 1677 en què Piscopia, davant de tota la Universitat de Pàdua, part del Senat de Venècia i molts ciutadans venecians, es va enfrontar amb gran aplom a Giovanni Gradenigo, el pare Caro i G. Fiorello, tres respectats i il·lustres de l’època.
Sembla que aqueix debat va tindre molt a veure amb el fet que se li permetera accedir al grau de doctora per la Universitat, atés que aqueix honor no s’havia concedit mai a una dona.
Piscopia va voler obtindre el títol de doctorat en Teologia, però aquest títol li haguera atorgat directament el dret a ensenyar monjos, i això l’Església no ho va admetre. Per tant, va optar pel doctorat en Filosofia. Després d’un curs brillant, va obtindre el seu títol.
El 25 de juny de 1678, Cornaro Piscopia es va graduar a la Catedral de Pàdua, davant la presència de les autoritats de la Universitat, professors de totes les facultats, estudiants i la majoria dels senadors venecians, juntament amb nombrosos convidats de les universitats de Bolonya, Perusa, Roma i Nàpols. L’expectació pel seu examen va ser tal que va haver de traslladar-se del saló d’actes de la Universitat de Pàdua a la Catedral. L’exposició va ser tan brillant que, en lloc d’una votació secreta, va rebre una ovació pública i Elena Cornaro Piscopia es va convertir en la primera dona de la història a rebre un doctorat universitari. El professor Rinaldini li va atorgar la insígnia de doctora i el llibre de filosofia, i li va col·locar la corona de llorer corresponent al cap, l’anell al dit i la musseta d’ermini sobre els muscles. Aquesta escena va ser plasmada en la finestra Cornaro, ubicada en l’ala oest de la Biblioteca Thompson Memorial del Vassar College de Nova York.
Ara bé, encara que la història d’Elena va ser de gran impacte en la seua època, l’oposició a la incorporació de dones a l’Acadèmia continuava sent dominant. De fet, la Universitat de Pàdua no va tornar a concedir un doctorat a una dona fins 300 anys després.
Elena es va dedicar fins a la mort a l’ensenyament de matemàtiques a la Universitat de Pàdua a estudiants de tot Europa.
Va dedicar els últims set anys de la seua vida a l’estudi i la caritat. Va morir de tuberculosi a Pàdua el 26 de juliol de 1684, amb només 38 anys, i va ser sepultada a la Basílica de Santa Justina. A la Universitat de Pàdua es va erigir una estàtua en honor seu.
La Universitat de Pàdua va instaurar una medalla en honor seu. Els seus escrits, publicats a Parma el 1688, consten de discursos acadèmics, traduccions i tractats religiosos.
Extret de Wikipedia (04/01/2022)
Extret de Mujeres con ciencia (04/01/2022)
Bibliografía
- Alic, Margaret (1991): El legado de Hipatia. Siglo veintiuno editores .
- “Elena Cornaro Piscopia” Wikipedia, la enciclopedia libre, 04/01/2022, <https://es.wikipedia.org/wiki/Elena_Cornaro_Piscopia>
- Ferreira, Eva. “Elena Lucrezia Cornaro Piscopia, la primera doctora universitaria”, 04/01/2022, <https://mujeresconciencia.com/2015/01/12/elena-lucrezia-cornaro-piscopia-la-primera-doctora-universitaria/>
- López, Alberto “Elena Cornaro Piscopia, la primera mujer de la historia en recibir un doctorado universitario”, en El País, Cultura 04/01/2022,<https://elpais.com/cultura/2019/06/05/actualidad/1559716486_689601.html>
- Ridlle, Larry “Elena Lucrecia Cornaro Piscopia” en Biografies of women mathematicians, Agnes Scott College , 04/01/2022, <https://mathwomen.agnesscott.org/women/piscopia.htm>
