Biografía
Maria Gaetana Agnesi va nàixer a Milà el 16 de maig de 1718, filla de Pietro Agnesi Mariami i d’Anna Brivio. Al seu país, al contrari que en altres països europeus, sí que s’acceptava que les dones reberen educació, i ella va tindre una acurada formació. Va ser una xiqueta precoç i dotada, que amb cinc anys parlava francés, i amb nou, coneixia set llengües: italià, llatí, francés, grec, hebreu, alemany i espanyol, per la qual cosa va rebre l’apel·latiu d’“Oracle de set idiomes”.
Maria era la major de 21 germans. El seu pare es va proposar donar als seus fills i filles la millor educació, incloent-hi una formació científica i els va proporcionar tutors de la més alta qualificació. Va estudiar el text de Reyneau Analyse demontrée (1708) així com les matemàtiques de Fermat, Descartes, Newton, Leibniz, Euler i dels Bernoulli.
A l’edat de nou anys, Maria va estar durant una hora davant d’una assemblea culta parlant en llatí sobre el dret de la dona a estudiar ciències i sobre com les arts liberals no eren contràries al sexe femení. Maria podia dissertar i discutir sobre molts temes i en diferents llengües.
Als 17 anys va criticar de manera pertinent el tractat sobre les còniques Traité analytique des sections coniques, de Guillaume François de l’Hôpital; el seu treball mai va ser publicat però va circular àmpliament de manera privada.
En 1738 va publicar un llibre, escrit en llatí, amb una col·lecció completa de 190 treballs sobre ciències naturals i filosofia, titulat Proposicions Filosòfiques, on es recullen exposicions sobre lògica, mecànica, hidràulica, elasticitat, química, botànica, zoologia, mineralogia, astronomia, filosofia, la mecànica celeste i la teoria newtoniana sobre la gravitació universal.
Maria mai es va casar. En 1739 va voler entrar en un convent. Davant l’oposició del seu pare, no ho va fer, però va rebutjar tota vida pública, i va portar una existència retirada i piadosa. A instàncies del pare, va decidir quedar-se a casa i va concentrar els seus esforços a estudiar llibres religiosos i de matemàtiques.
La seua obra principal, Instituzioni analitiche ad uso della gioventú italiana, constava de dos volums. El primer tractava del coneixement contemporani en àlgebra i geometria analítica i va ser publicat en 1748. El segon, publicat un any després, tractava dels nous coneixements en càlcul diferencial i integral, la matèria que estava estudiant-se en aquella època.
Va ser el primer text per a estudiar el càlcul diferencial i integral, en el qual es tractaven, a més, les sèries infinites i les equacions diferencials. Incloïa molts exemples i problemes acuradament seleccionats per a il·lustrar les idees, mètodes originals i generalitzacions. L’havia començat com a distracció, continuat com a llibre d’estudi per als seus germans més joves i va acabar convertint-se en una publicació important.
L’acollida va ser espectacular. L’informe d’una comissió de l’Acadèmia de Ciències de París comentava: “Aquesta obra es caracteritza per una acurada organització, la seua claredat i la seua precisió. No existeix cap llibre, en cap altra llengua, que permeta al lector penetrar tan profundament, o tan ràpidament en els conceptes fonamentals de l’Anàlisi. Considerem aquest Tractat com l’obra més completa i la millor escrita en el seu gènere”. Aquesta comissió, que va decidir la traducció i la publicació d’aquesta obra al francés, estava formada per importants matemàtics: D’Alembert, Condorcet i Vandermonde. Va ser traduïda a diversos idiomes i utilitzada com a manual en les universitats de diferents països; fins i tot cinquanta anys més tard, continuava sent el text matemàtic més complet.
Les Instituzioni van tindre gran impacte en l’ensenyament, perquè harmonitzaven, en un discurs únic, materials dispersos i heterogenis de matemàtics anteriors, que mostrava per primera vegada una seqüència lògica i didàctica des de l’àlgebra fins a les equacions diferencials.
Va dedicar el llibre a l’emperadriu María Teresa d’Àustria, sota el regnat de la qual estava Milà, per la qual cosa l’emperadriu la va recompensar. El papa Benet XIV va concedir a Agnesi una medalla d’or i una corona de pedres precioses.
En 1750, el papa li va donar el nomenament per a ocupar la càtedra de Matemàtiques superiors i Filosofia natural de la Universitat de Bolonya, que pertanyia en aquell moment als Estats Pontificis. En aquesta època, Maria portava una vida molt devota i retirada, per la qual cosa mai va ser a Bolonya, encara que el seu nom va romandre en el registre de la Universitat durant quaranta-cinc anys. Va ser nomenada membre de l’Acadèmia de Ciències de Bolonya.
A la mort del seu pare, quan tenia 34 anys, va renunciar a les matemàtiques, i va consagrar els seus esforços a l’estudi de la teologia, a socórrer pobres i indigents i a educar els seus germans i germanes. Des de 1771, va exercir com a directora de l’Hospici Trivulzio de Milà. Va dedicar per complet la seua vida a fer obres de caritat i va viure en total pobresa, ja que va deixar tota la seua fortuna als pobres. Va morir en la institució que dirigia el 9 de gener de 1799.
Maria va ser reconeguda com a matemàtica en la seua època, i no obstant això la seua reputació històrica va ser distorsionada pel fet que, en les seues Instituzioni Analitiche, treballara amb la “corba d’Agnesi” o corba sinusoidal versa; versiera en italià, que significa ‘virar’, ‘girar’. John Colson va traduir l’obra a l’anglés i va confondre el terme versiera amb avversiera, que significa ‘bruixa’, ‘embruixadora’. A causa d’aquest error, la seua corba va rebre el nom de “bruixa d’Agnesi”, i també, per associació, s’anomena així Maria.
Aquesta corba va ser discutida per Fermat en 1703, i s’ha establit recentment que és una aproximació de la distribució de l’espectre de l’energia dels raigs X i dels raigs òptics, així com de la potència dissipada en els circuits d’alta freqüència de ressonància.
L’equació de la corba és:
La representació gràfica és:
Extret de Mujeres con ciencia (04/01/2022) https://mujeresconciencia.com/2017/07/11/maria-gaetana-agnesi-1718-1799/
Extret de wikipedia (04/01/2022) https://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Gaetana_Agnesi
Bibliografía
- Alic, Margaret (1991): El legado de Hipatia. Siglo veintiuno editores.
- Figueiras, Lourdes (1998): Género y matemáticas. Editorial Síntesis.
- Figueiras, Lourdes (1998): El juego de Ada. Matemáticas en las Matemáticas. Proyecto Sur de Ediciones S.L.
- Nomdedeu Moreno, Xaro (2007): Mujeres, manzanas y matemáticas. Entretejidas. Nivola libros y ediciones S.L.
- Mataix, S. (1999): Matemática es nombre de mujer. Editorial Rubes.
- Solsona, N. (1997): Mujeres Científicas de todos los tiempos. Talasa Ed. Madrid.
Enllaços en Internet:
- Wikipedia, l'enciclopèdia lliure, 04/01/2022, <https://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Gaetana_Agnesi>.
- Molero Aparicio, Maria “Maria Gaetana Agnesi (1718- 1799)” en Mujeres con ciencia, 04/01/2022,<https://mujeresconciencia.com/2017/07/11/maria-gaetana-agnesi-1718-1799/>
- “Maria Gaetana Agnesi” Wikipedia, la enciclopedia libre, 04/01/2022, <https://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Gaetana_Agnesi>
- Ferrer Valero, Sandra “La matemática más didáctica, Maria Gaetana Agnesi (1718- 1799)” en Mujeres en la historia 04/01/2022,<https://www.mujeresenlahistoria.com/2014/06/la-matematica-mas-didactica-maria.html>
