Geographical classification

Europe > Greece

Socio-cultural movements

Antiquity > Greek culture > Archaic period

Groups by dedication

Writers > Poets

Writers > in > (Ancient) Greek

Character
Media

Corinna de Tanagra

Tanagra 520 B.C.E. ‖ Tanagra Unknown date

Period of activity: From 500 B.C.E. until Unknown date

Geographical classification: Europe > Greece

Socio-cultural movements

Antiquity > Greek culture > Archaic period

Groups by dedication

Writers > Poets

Writers > in > (Ancient) Greek

Context of feminine creation

Corinna forma part de l’extens, tot i que mal conegut, grup de poetesses gregues. Es diu que va ser deixebla de la poetessa Mirtis i que va rivalitzar amb el mateix Píndar. Encara que el caràcter local de la seua obra va impedir que tinguera molta difusió al principi, l’interés per Corinna i la seua poesia va ressorgir al final de l’hel·lenisme. El poeta grec Antipater de Tessalònica (segle I aC) la va incloure en un dels seus epigrames com una de les nou muses de la lírica antiga, entre les quals es trobaven, segons el seu parer, les de més qualitat.

 

Review

Autora de poesia popular, tant poemes monòdics com corals, que destaca pel gran coneixement de la mitologia local. Se la relaciona amb la poetessa Mirtis, de qui podria haver sigut alumna, o amb el poeta Píndar, amb qui hauria rivalitzat. No obstant això, és confús on situar-la temporalment. Mentre que uns autors la situen en època arcaica, altres ho fan en l’hel·lenisme. Antipater la inclou en el «cànon» de les nou poetesses gregues. Va ser font d'inspiració per a altres autors i autores posteriors.

 

 

Activities

English

  • Corinna and the Tanagras
    • Spain > Classical culture > 3rd ESO > Continuity of cultural heritage. Literature, art and science
  • Geography in feminine 
    • Spain > Classical culture > 1st ESO > Classical roots of today's world. Geographical framework of Greece and Rome
  • Geography of the feminine Greek poetry
    • Spain > Classical culture > 4th ESO > Classical roots of today's world. Geographical framework of Greece and Rome
  • Geography of the Hellenistic feminine poetry
    • Spain > Classical culture > 3rd ESO > Classical roots of today's world. Geographical framework of Greece and Rome
  • Mythical mountains
    • Spain > Classical culture > 4th ESO > Classical roots of today's world. Geographical framework of Greece and Rome
  • The Nine Muses
    • Spain > Classical culture > 1st ESO > Continuity of cultural heritage. Mythology and religion
  • We are musivarians
    • Spain > Classical culture > 2nd ESO > Continuity of cultural heritage. Literature, art and science

Spanish

Catalan

Justifications

  • Poetessa lírica autora tant de poemes monòdics com corals.
  • Possible deixebla de la poetessa Mirtis, si acceptem la datació antiga de Corinna.
  • Segons algunes tradicions, va rivalitzar amb Píndar quant a la qualitat de la seua producció poètica i el va véncer en una competició poètica.
  • Elogiada per altres autors com Antipater (Antologia Palatina, 9, 26), Properci (II, 3, 21) i Estaci (Silvae, 5, 3, 158).
  • Va formar part de l’anomenat primer «cànon» de la literatura femenina.

Biography

Les dades biogràfiques són poques i a vegades contradictòries. La Suda ens parla de tres Corinnes diferents: una de Tanagra, alumna de Mirtis; una altra de Tèspies, que hi ha qui anomena "coríntia", i una altra, de més jove, de Tebes, amb el sobrenom de "mosca". La crítica moderna està d’acord que caldria combinar les tres notícies. Les fonts secundàries i els fragments de la seua obra sembla que indiquen que va nàixer a Tanagra. Pausànies (IX, 22, 3) ens informa que hi havia un monument commemoratiu en honor de la poetessa a la plaça principal de Tanagra, i també un retrat seu en què se la representa amb una cinta que li cenyeix el cap a manera de guanyadora en alguna competició. 

Situar-la temporalment és també confús. Les opinions es divideixen entre qui la situa a la fi de l’època arcaica i qui ho fa en època hel·lenística. Els primers es basen en el món i l’imaginari que es trasllueix dels seus poemes, que concorda més amb el període arcaic. De més a més, hi ha qui dona per certa la notícia de la rivalitat amb Píndar i la consideren contemporània del poeta. El segon grup, basant-se en els trets del dialecte que l’autora utilitza i que no concorden amb el testimoniatge epigràfic beoci del segle V aC, la situen a la fi del segle III aC. És cert que cap font secundària la relaciona amb l’època hel·lenística i és possible que els trets dialectals més "moderns" es deguen a l’edició que en el segle III aC es va poder fer de l’obra de l’autora.  

Relació amb Píndar: Pausànies (IX, 22, 3) conta que va véncer a Píndar en una competició poètica, encara que es dubta de si es tracta d’una dada real o d’una recreació literària per a comparar els diferents estils de l’una i de l’altre. Plutarc (De gloria Atheniensium, 4, 347 i s.) ens conta una història en la qual Corinna retrau a Píndar que no utilitze mites en les composicions, ja que són l’essència de la poesia. Més tard, quan ell els utilitza amb profusió, se’n burla dient-li que en sembra a mans plenes.  

Pel que fa a la controvertida qüestió de la datació, en un article del doctor en Filologia Clàssica Álvaro F. Ortolà Guixot es pot llegir:

«El problema de la datació de Corinna és una qüestió que suscita la filologia moderna. Per a totes les fonts antigues, Corinna és contemporània de Píndar. Una opinió no discutida en l’antiguitat que es va acompanyar de les anècdotes sobre la seua rivalitat amb Píndar. Les posicions adoptades han sigut tres: considerar que Corinna va ser contemporània de Píndar, com indica la tradició; segona, considerar que la poetessa pertany a l’època hel·lenística, que la seua poesia és obra d’erudició i que, per tant, la relació entre Píndar i Corinna és falsa o de caràcter fictici i atemporal. Tercer: admetre que hi ha arguments a favor i en contra d’una postura i altra. 

»Les darreres i més recents aportacions al problema corinnià han vingut de la mà de B. Gentili i L. Lomiento que es basen en la qüestió mètrica per a demostrar que Corinna no va ser hel·lenística i arriben a la conclusió que en el P. Oxy. 2370 s’observen elements suficients per a considerar que conté l’obra d’un gramàtic que comenta l’obra de Corinna. 

»Una interpretació amb la qual es restitueix la poetessa a l’època de la qual no la van traure mai les fonts antigues.»

 

Ortolà Guixot, Álvaro F. (2005). «Corina y su poesía: una revisión», en Minerva. Revista de Filología Clásica, 18, pp. 71-91. València: Universitat de València

Gentili, Bruno y Lomiento, Liana (2001) «Corina, Le Aposidi (PMG 654 col. III 12-51)», QUCC 68 (2)

Works

English

Spanish

Catalan

Bibliography

-Bernabé Pajares, Alberto y Rodríguez Somolinos, Helena (1994), Poetisas griegas, Madrid: Ediciones Clásicas. 

-López Férez, J. A. (Ed.) (2000) Historia de la literatura griega, Madrid: Cátedra

-Ortolá Guixot, Álvaro (2005). “Corina y su poesía: una revisión”, Minerva, Revista de Filología Clásica, 18, (consultat el 21/07/2021), <https://revistas.uva.es/index.php/minerva/article/view/2747 >

Didactic approach

-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana; Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura (Poesia), art i ciència.

-Grec Batxillerat:  Bloc El text: comprensió i traducció; Bloc Educació literària.

-Llengua Castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.

-Literatura Universal 1r Batxillerat: Interpretació de fragments d'època grega de gènere i temàtica diversos.

 

 

Documents